Hiperbòria
En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia. El seu nom (Υπερ βορεία, Hyper Boreas, «més enllà del nord») deriva precisament de la creença que el déu-vent Bòreas habitava a Tràcia, i els hiperboris, ho farien més al nord d'aquest regne, en el país d'Hiperbòria, on s'estava a resguard del vent i del fred. Dels seus habitants es van narrar històries fantàstiques.
| Tipus | indret mitològic  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | mitologia grega | ||
Heròdot
modificaL'autor més antic que parla de la regió Hiperbòria és Heròdot[1] en una obra escrita prop de l'any 450 aC.[2] Això no obstant, Heròdot citava altres autors anteriors a ell que ja havien tractat el tema, entre ells Hesíode i Homer, aquest darrer en una obra titulada "Epigoni" que no ha arribat als nostres dies. Heròdot cita a més al poeta del segle vii, Arístees de Proconnès, autor d'un poema titulat "Arimaspea" que narra un viatge dels issedons, uns habitants de l'Àsia central a l'estepa kazakh.[3] Al poema es diu que durant el viatge cap al nord van conèixer un arimaspes que només tenia un ull,[4] més amunt es van trobar amb els grifons que custodiaven un tresor d'or i més al nord hi havia els hiperboris.[5]
Localització
modificaSegons Homer la terra Hiperbòria estava a l'altra banda de les muntanyes Riphaeus[6] o segons les paraules del geògraf Pausànias més enllà de la llar de Bòreas, el vent del nord.[7] Però tenint en compte que Homer situava la llar de Bòreas a Tràcia, Hiperbòria devia estar a Dàcia.[8] Sòfocles,[9] Èsquil[10]Simònides de Ceos[11] i Cal·límac de Cirene[12] també la situaven a Tràcia.
Però segons altres escriptors de l'antiguitat hi havia diversos llocs que podien ser Hiperbòria, cadascun d'ells donava una versió diferent. Hecateu afirmava que les muntanyes Riphaeus estaven vora la mar negra;[13] per a Píndar estava a la vora del Danubi;[14] contràriament Heràclides Pòntic i Antímac de Claros identificaven el lloc amb els Alps i els seus habitants amb una tribu celta, potser els helvecis.[15] Segons Aristòtil eren terres que tenien frontera amb Scythia[16]Hecateu d'Abdera va influir en altres dient que estava en un lloc al nord-oest, el que avui coneixem com illes Britàniques.[17]
Tots els anteriors coincidien en una situació al nord de Grècia i sense sortir d'europa, però n'hi va haver com Símmies de Rodes que van relacionar la Hiperbòria amb els massàgetes un poble d'àsia, vora la mar Càspia[18] i el geògraf del segle I Pomponi Mela a prop de l'Àrtic.[19]
Alguns mapes que deien estar basats en Estrabó[20] de vegades feien un dibuix en forma d'illa i de vegades en forma de península, sempre centrades al nord del planeta.[21]
Fins i tot n'hi va haver com Píndar que es mostraven oberts a la suposició que es tractés d'un lloc inventat, perquè com va dir:
«Ni amb vaixell ni a peu trobareu
el meravellós camí que mena
cap a la comunitat dels hiperboris.»
Autors clàssics de l'era cristiana
modificaPlutarc els va relacionar amb els gals que van saquejar Roma al segle iv aC (vegeu Batalla de l'Àl·lia).[23]
Claudi Elià, Diodor de Sicília i Esteve de Bizanci van citar la Hiperbòria als seus escrits basant-se en el que havien dit autors anteriors, però sense afegir res de nou.[24]
Hièrocles d'Hil·larima, un filòsof estoic del s. II va situar aquest lloc al voltant dels Urals,[25] opinió amb la qual va coincidir Climent d'Alexandria.[26]
Identificació amb Bretanya
modificaEl primer a suggerir aquesta idea va ser Hecateu d'Abdera, cosa que sabem per un fragment de Diodor de Sicília:
«A les regions de més enllà dels celtes hi ha enmig de l'oceà una illa no més petita que Sicília. Aquesta illa, segons conten, està situada al nord i habitada pels hiperboris, els quals són anomenats així perquè viuen més enllà del punt del qual procedeix el vent del nord (Boreas); i l'illa és una terra fèrtil i productiva per a qualsevol mena de collita i té un clima especialment temperat.»
Hecateu també va escriure que a Hiperbòria hi havia un temple de forma circular, motiu pel qual alguns estudiosos han interpretat que estava descrivint Stonehenge.[24]Aquesta idea s'ha vist reforçada pel fet que des de l'antiguitat aquest indret també era conegut com "el temple d'Apol·lo"[28] i segons les llegendes gregues Apol·lo tenia relació amb els hiperboris.
Pseudo-Scymnus, cap a l'any 90 va escriure que Boreas habitava a l'extrem septentrional del territori gal i que hi havia una columna davant de la mar erigida amb el seu nom,[29] descripció que també coincideix amb les illes britàniques.[30]
Claudi Ptolemeu[31] i Marcià d'Heraclea[32] també van situar la Hiperbòria al mar del nord, que ells anomenaven "oceà hiperbori".
Llegendes dels hiperboris
modificaLes llegendes sobre els hiperboris descrivien un poble idealitzat, que portaven una vida tranquil·la dedicada al culte a Apol·lo, gent de costums senzills que gaudien d'una llarga vida.[33]
Referències
modifica- ↑ Heròdot, "Històries", llibre IV, capítol 32 i 36
- ↑ Bridgman, "Hyperboreans: Myth and history in Celtic-Hellenic contacts", 2005, p. 27–31
- ↑ E.D.Phillips, "The Legend of Aristeas: Fact and Fancy in Early Greek Notions of East Russia, Siberia, and Inner Asia", ed.Artibus Asiae 18.2,1955, pàg.166
- ↑ Heròdot 4.13.1
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.31
- ↑ Homer, "Ilíada" 15. 171; 19. 358
- ↑ Pausànias, "Descripció de Grècia",5,7-8
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.29
- ↑ Sòfocles,"Antigona", 980–987
- ↑ Èsquil, "Agamèmnon", 193; 651
- ↑ En un scholium(1, 121) escrit per Apol·loni Rodi citant a Simònides de Ceos
- ↑ Cal·límac de Cirene"Aetia:Delia" IV, 65
- ↑ J.D.P.Bolton: "Aristeas of Proconnesus", Oxford,ed.Clarendon Press, 1962, p. 111
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.45
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.60-69
- ↑ Aristòtil "Meteorologica", 1. 13. 350b
- ↑ Bezalel Bar-Kochva (1997), "The Structure of an Ethnographical Work", (paràgraf:"Pseudo-Hecataeus: On the Jews")
- ↑ H. Lloyd-Jones & P. Parsons, "Supplementum Hellenisticum", Berlín & Nova York, 1983, nº906, p.411
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.79
- ↑ Estrabó, "Geografia", 11.4.3
- ↑ Fridtjof Nansen: "In Northern Mists: Arctic Exploration in Early Times", ed. Frederick A. Stokes co., 1911,p. 188
- ↑ Píndar, "Desena oda pítia"
- ↑ Plutarc, "Vides paral·leles: Camillus"
- ↑ 24,0 24,1 Timothy M. Bridgman, p.163-173
- ↑ Timothy M. Bridgman, p.86
- ↑ Climent d'Alexandria, "Stromata" IV, XXI; "Exhortation", II
- ↑ Diodor de Sicília, "llibre II", 47-48
- ↑ Charles Squire, "Myths & Legends of the Celts", p.42
- ↑ Pseudo-Scymnus, "Periegesis", 183
- ↑ Lewis Spence, "The Mysteries of Britain", 1905,Londres, ed.Senate, ISBN 1-85958-057-2
- ↑ Claudi Ptolemeu, "Geographia", 2. 21
- ↑ Marcià d'Heraclea, "Periplus", 2. 42
- ↑ R.Graves:"Hyperboreans: Myth and History in Celtic-Hellenic",p.52-56;119-188
Bibliografia
modifica- Timothy M. Bridgman. " Hyperboreans. Myth and history in Celtic-Hellenic contacts". Nova York: ed. Studies in Classics, Routledge, 2005. ISBN 0-415-96978-6.
- Tsvete Lazova. "The hyperboreans. A study in the Paleo-Balkan tradition". Sofia: ed. St. Kliment Ohridski University Press, 1996. ISBN 954-07-0893-1.
- Maximilian Mayer. " Hyperboreer". En: Wilhelm Heinrich Roscher :" Ausführliches Lexikon der griechischen und römischen Mythologie", volum 1,2, 1890, p. 2805–2841.
- William Sale «"The Hyperborean Maidens on Delos"». Revista: Harvard Theological Review,nº54, 1961, pàg. 75–89. ISSN: 0017-8160.
- Arn Strohmeyer. "Von Hyperborea nach Auschwitz. Wege eines antiken Mythos". Colònia: ed.apyRossa-Verlag, 2005. ISBN 3-89438-328-3.
- A. J. Van Windekens. " Les Hyperboréens". ed. Rheinisches Museum für Philologie,nº 100, 1957, p. 164–169.