Jacomé de Mallorca

Jacomé de Mallorca o Mestre Jacomé (s. XIV – s. XV) és el nom d'un cartògraf desconegut, citat per la historiografia renaixentista portuguesa, que hauria estat cridat per Enric el Navegant per divulgar els coneixements cartogràfics i de navegació a l'entorn de 1420.

Jacomé de Mallorca

Biografia
Naixement	segle XIV
Mort	segle XV
Altres noms	Mestre Jácome
Activitat
Ocupació	cartògraf

Cites històriques de Jacomé de Mallorca

Les fonts portugueses que citen Jacomé de Mallorca són un segle posteriors als fets:

• Duarte Pacheco Pereira (s. XV – 1533): ...isso mesmo mandou á ilha de Malhorca por um mestre Jacome, mestre de cartas de marear, na qual ilha primeiramente se fezeram as ditas cartas, e com muitas dadiuas e mercés ho ouue nestes Reynos, ho qual as ensinou a fazer áquelles de que os que em nosso tempo viuem, aprendéram.
• Joao de Barros (1496 – 1570): mándou vir da ilha de Mallorca um mestre Jacome, hornera mui douto na arte de navegar, que fasia e instrumentos náuticos e que Ihe custou muito pelo trazer a este reino para ensinar sua sciencia aos officiaes portuguezes d'aquella mes ter.

Influència

Les referències a mestre Jacomé de Mallorca, són la base en la qual es sustenta el mite històric portuguès de l'Escola de Sagres dedicada a la navegació, l'astronomia i la cartografia.

Mapa atribuït a Juan de la Cosa en el que es poden observar la xarxa de línies de rumb i la decoració pròpia de la cartografia portolana, usada especialment a la mallorquina.

Es considera que la intervenció de Jacomé va donar als portuguesos els coneixements cartogràfics que els permeteren afrontar amb èxit l'exploració atlàntica, i que més tard passaren a Castella influint en el descobriment i exploració d'Amèrica. De fet així ho sembla acreditar el mapamundi atribuït a Juan de la Cosa, el primer conservat en el qual es representa Amèrica, que manté trets tècnics i decoratius propis de la cartografia portolana.

S'ha de tenir en compte, però, que la cartografia portolana mediterrània (Mallorquina, Genovesa i Veneciana), que havia assolit una alta precisió en el dibuix del contorn de la costa i millorat la distorsió est-oest pròpia del posicionament astronòmic, tenia limitacions per a la navegació d'altura a causa de l'ús del nord magnètic i a la representació plana del món, cosa que provocava fortes desviacions nord-sud en les rutes de llarga distància lluny de la costa. És per això que l'aportació de Jacomé de Mallorca, degué ser corregida en l'exploració africana a causa dels vents contraris, al sud del Cap Bojador, en la ruta de retorn a Europa que obligava a llargues bordades cap al centre de l'Atlàntic, les quals necessàriament només podien ser resoltes mitjançant el posicionament dels astres tal com proposava la cartografia ptolemaica, que per aquells anys tornà a ser revaloritzada.

Jacomé de Mallorca i Jafudà Cresques

A partir del s. XIX, la historiografia va identificar Jacomé de Mallorca amb Jafudà Cresques, convertit amb el nom de Jaume Ribes, a causa de no estar documentat cap altre cartògraf mallorquí amb aquest nom de fonts. Tanmateix, a la dècada dels 70 del segle xx, es va descobrir documentació relativa a un plet a Barcelona de febrer de 1410 entre Anna, la mare de Jafudà, i Dolça, la seva vídua, sobre els aliments i la dot respectives, per la qual cosa avui es descarta que ambdós cartògrafs fossin la mateixa persona.

Vegeu també

• Llista cronològica de cartògrafs portolans mallorquins