[go: nahoru, domu]

Josep Carcassó i Font

escultor català


Josep Carcassó i Font (Barcelona, 21 de març de 1851 [1] - novembre de 1921[2]) va ser un escultor català.

Plantilla:Infotaula personaJosep Carcassó i Font

Al·legoria d'Aragó, Monument a Colom, Barcelona, 1888 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1851 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsAgapit Vallmitjana i Barbany i Venanci Vallmitjana i Barbany Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansJulià Carcassó i Font Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Fill de Melcior Carcasó i Agustí d'ofici cafeter i natural de Barcelona i de Francesca Font i Comas. Es coneixen pocs detalls de la seva vida, ni tan sols la seva data exacte de defunció, ja que pel que sembla va morir en la indigència. Se sap que va ser deixeble dels germans Vallmitjana (Agapit i Venanci), i que va col·laborar habitualment amb Rafael Atché. Va celebrar una primera exposició el 1872 i el 1888 va rebre un esment honorífic en l'Exposició Universal de Barcelona.[3]

Entre les seves obres es conserva al Museu Nacional d'Art de Catalunya una titulada Enyorança (1889).[4] Va intervenir en el Monument a Colom (1888), on va realitzar l'al·legoria d'Aragó, el medalló de la Marquesa de Moja i el model dels lleons.[5] Al parc de la Ciutadella va executar quatre obres dissenyades pels germans Vallmitjana (1884): Comerç i Indústria, d'Agapit; i Agricultura i Marina, de Venanci.[6]

Referències

modifica
  1. «Naixements.1851.Llibre 1.Registre núm 1081». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 21-03-1851. [Consulta: 21 juliol 2019].
  2. «Index de defuncions. Any 1921.Núm 1038 Jutjat "Barceloneta"». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 01-11-1921. [Consulta: 21 juliol 2019].
  3. Lecea et al., 2009, p. 523.
  4. «Josep Carcassó i Font». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Lecea et al., 2009, p. 92-94.
  6. Lecea et al., 2009, p. 81-82.

Bibliografia

modifica