Michael Maestlin
Michael Maestlin (alemany: Michael Mästlin) (Göppingen, 30 de setembre de 1550 - Tübingen, 20 d'octubre de 1631 ↔ 30 d'octubre de 1631) va ser un astrònom i matemàtic alemany professor de la Universitat de Tübingen a començaments del segle xvii. Va ser el professor de Johannes Kepler.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Michael Mästlin 30 setembre 1550 Göppingen (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Mort | 20 octubre 1631 ↔ 30 octubre 1631 (81 anys) Tübingen (Sacre Imperi Romanogermànic) |
| Religió | Luteranisme |
| Formació | Universitat de Tübingen (1568–1571) Monestir de Königsbronn (–1568) |
| Director de tesi | Philipp Apian i Samuel Heiland |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Lloc de treball | Heidelberg Tübingen |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, astrònom, astròleg |
| Ocupador | Universitat de Tübingen (1584–1631) Universitat de Heidelberg (1580–1584) Parròquia de Backnang (1576–1580) Universitat de Tübingen (1571–1576) |
| Professors | Samuel Heiland |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Johannes Kepler i Wilhelm Schickard |
| Família | |
| Fills | Gottfried Mästlin |
| Pares | Jakob Mästlin i Dorothea Simon |
Vida
modificaMaestlin a ingressar a la Universitat de Tübingen el 1569 com estudiant becat pel sistema escolar del duc de Württemberg, on va estudiar matemàtiques. En obtenir el seu magister artium va romandre a la Universitat, primer estudiant teologia i després com a professor ajudant (tutor) de matemàtiques. El 1575 va donar classes d'astronomia i geometria mentre el seu mestre, Phillip Apian, era fora de la universitat.[2]
Entre 1577 i 1580 va ser diaca de l'església de Backnang, ciutat propera al seu lloc de naixement. A Backnang es va casar amb Margarete Gruuninger, que va morir en el part del seu sisè fill. El novembre de 1580 va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat de Heidelberg on va romandre fins al 1584, en què va retornar a la Universitat de Tübingen, on romandria fins a la seva mort.[3]
Obra
modificaLa primera publicació de Maestlin va ser un comentari sobre la nova de 1572 que ell mateix va observar quan era estudiant a Tübingen. Les seves observacions el van portar a contradir la cosmologia aristotèlica, ja que, contra l'afirmació d'Aristòtil de la completa perfecció i immobilitat de l'esfera suprallunar, va concloure que la nova havia aparegut precisament en aquesta esfera. Similars raonaments es troben en els seus tractats sobre els cometes de 1577-78 i 1580[4], basant-se en acurades mesures de la seva paral·laxi i utilitzant explícitament la teoria heliocèntrica de Copernic.[5] També va escriure altres tractats no publicats sobre la nova de 1604 i el cometa de 1618-19.[6]
El 1582 va publicar per primera vegada el seu llibre Epitome Astronomiae a Heidelberg del qual se'n publicaran sis edicions posteriors a Tübingen entre 1588 i 1624.[7] El llibre és un manual pels estudiants d'astronomia de la universitat; dividit en quatre parts i en el que, tot i mencionar Copèrnic, no defensa la teoria heliocèntrica.[8] D'acord amb el contingut d'aquesta obra i algunes disputationes existents, es pot concloure que l'ensenyament de Maestlin era el convencional (Ptolemaic i geocèntric), potser donant indicacions que podia haver-hi altres punts de vista (heliocentrisme).[9]
El 1596, quan el seu deixeble Kepler publica el Mysterium cosmographicum, Maestlin col·labora amb un apèndix[10] i un comentari de la Narratio Prima de Rheticus en els que defensa la teoria copernicana, basant-se en la paral·laxi de Mart quan està en oposició i l'absurda velocitat de gir que hauria de tenir l'esfera de les estrelles fixes.[11]
Referències
modifica- ↑ Goldstein, 1997, p. 6.
- ↑ Methuen, 1996, p. 231.
- ↑ Methuen, 1996, p. 232.
- ↑ Granada i Boner, 2022, p. 16-20.
- ↑ Methuen, 1996, p. 232-233.
- ↑ Granada, 2014, p. 91.
- ↑ Methuen, 1996, p. 234.
- ↑ Methuen, 1996, p. 235.
- ↑ Methuen, 1996, p. 246.
- ↑ Grafton, 1973, p. 523.
- ↑ Tredwell, 2004, p. 305.
Bibliografia
modifica- Goldstein, Bernard R. «What's New in Kepler's New Astronomy?». A: John Earman, John D. Norton (eds.). The Cosmos Of Science: Essays of Exploration (en anglès). University of Pittsburgh Press, 1997, p. 3-23. ISBN 0-8229-3930-4.
- Grafton, Anthony «Michael Maestlin's Account of Copernican Planetary Theory» (en anglès). Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 117, Num. 6, 1973, pàg. 523-550. ISSN: 0003-049X.
- Granada, Miguel A. «Michael Maestlin and His Unpublished Treatise on the Nova of 1604» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 45, Num. 1, 2014, pàg. 91-122. DOI: 10.1177/002182861404500106. ISSN: 0021-8286.
- Granada, Miguel A.; Boner, Patrick J. Michael Maestlin’s Manuscript Treatise on the Comet of 1618 (en anglès). Brill, 2022. ISBN 978-90-04-47219-8.
- Green, Daniel W.E.. «Michael Mästlin». A: Hockey, Thomas (ed.). The Biographical Encyclopedia of Astronomers (en anglès). Springer, 2007, p. 743-745. ISBN 978-0-387-30400-7.
- Methuen, Charlotte «Maestlin's Teaching of Copernicus: The Evidence of His University Textbook and Disputations» (en anglès). Isis, Vol. 87, Num. 2, 1996, pàg. 230-247. ISSN: 0021-1753.
- Tredwell, Katherine A. «Michael Maestlin and the fate of the "Narratio prima"» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 35, Num. 3, 2004, pàg. 305-325. ISSN: 0021-8286.
Enllaços externs
modifica- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michael Maestlin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Rosen, Edward. «Michael Mästlin» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2018. [Consulta: 28 juliol 2024].