[go: nahoru, domu]

Un speakeasy (speakeasies en plural) era un establiment il·legal on es venia i es consumia alcohol als Estats Units durant els anys de l'anomenada Llei seca, quan la fabricació, el transport i la venda d'alcohol era il·legal. El nom prové del costum dels amos dels establiments d'anar dient als clients que parlessin fluixet (speak easy en anglès).[1][2][3]

El 21 Club de Nova York era un speakeasy durant la prohibició.

Els speakeasies van esdevenir cada cop més populars i nombrosos durant aquests anys, i van començar a ser controlats per la màfia i el crim organitzat. Sovint també oferien altres serveis com restauració, concerts de jazz o pistes per a ballar. Els speakeasies es van estendre per tots els Estats Units malgrat les detencions de patrons i clients. La policia, sovint corrompuda pels amos dels establiments, no hi intervenia o avançava les seves actuacions als diferents locals.[4][5]

Als Estats Units encara queden trenta-set speakesasies dels anys 20, vint-i-tres a Nova York, tretze a Pennsilvània i un a Washington DC.

Referències

modifica
  1. "Speakeasy". Merriam-Webster.
  2. «Liquor Licenses, Steelworkers and the British Navy - an Unlicensed History and Etymology of "Speakeasies"». [Consulta: 13 agost 2014].
  3. Okrent, Daniel. Last Call: The Rise and Fall of Prohibition. New York: Scribner, 2010. p. 207
  4. Okrent, Daniel. Last Call: The Rise and Fall of Prohibition. New York: Scribner, 2010. p. 212
  5. Sismodo, Christine. America Walks Into a Bar. Nova York: Oxford University Press, 2011. p. 220

Bibliograpfia

modifica
  • Loretta Britten, Paul Mathiess, ed. Our American Century Jazz Age: The 20's. 1998. Time Life Books. New York: Bishop Books Inc., 1969. ISBN 0-7835-5509-1.
  • Kahn, Gordon, and Al Hirschfeld. The Speakeasies of 1932. New York: Glenn Young Books, (1932, rev. 2003). ISBN 1-55783-518-7.
  • Streissguth, Thomas. The Dry Years: The Roaring Twenties. Encyclopedia. 2007 ed. Facts On File, Inc. ISBN 0-8160-6423-7.

Enllaços externs

modifica