Vil·la de la Burguera
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Vil·la Romana de la Burguera fou una gran vil·la d'explotació agropecuària romana que es troba a l'entrada del nucli urbà de Salou, des de la carretera de Vila-seca. Actualment es troba sota l'hotel "vil·la romana" i només queden unes restes de l'època romana, al jardí de l'hotel.[1][2]
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Salou (Tarragonès) | |||
| ||||
Les excavacions en aquest nucli de Salou es van dur a terme entre els anys 2000 i 2002. Aquesta vila romana té característiques similars a altres documentades a l'àrea del camp de Tarragona. Les evidències més antigues corresponen a un graner de pedra datat del segle i aC,[3][4] però degut a una reforma duta al segle I dC van transformar l'assentament inicial en una vil·la de tipologia romana dedicada principalment a la producció de vi.
A partir de la segona meitat del segle ii, cap als inicis del segle iii, la vila va transformar-se en una vil·la de caràcter lúdic amb l'ampliació de la zona d'hàbitat i construcció d'un conjunt termal.
Parts de la vil·la:
- Les termes
- Els molins
- Les sitges
Fases en les quals es va excavar el jaciment
modificaPrimera fase
modificaDurant la primera fase es van trobar l'habitatge principal de la vil·la, el qual es troba més elevat respecte a la resta de les altres parts.
Segona fase
modificaDurant la segona fase es van trobar restes d'una nova part rústica, construïda per a la producció vinícola i el terreny s'utilitzava a magatzem.
S'ha arribat a la conclusió que aquesta petita “indústria” no ha sigut la primera, sinó que és el resultat del pas del temps amb les diversos canvis i millores. No es pot dir una data concreta de cada reforma, però es pot afirmar que la zona dedicada a la producció vinícola va anar creixent.
Tercera fase
modificaAl llarg de la tercera fase es va descobrir un gran habitatge on es trobaven els senyors de la vil·la.
Quan s'edifica aquesta zona, es comença a transformar la vil·la, que passa de ser una "industria" de producció vinícola a un lloc residencial. Entre les instal·lacions excavades a la tercera fase es troben les termes
Quarta fase
modificaDurant la quarta fase es va arribar a la conclusió que les restes arquitectòniques començaven a ser reutilitzades. Gràcies a això es confirma l'inici d'un abandonament progressiu.
Cinquena fase
modificaDurant la cinquena fase es van trobar poques restes, majoritàriament van descobrir restes del que es creu que era la cuina.
Referències
modifica- ↑ «Catàleg de bens protegits Fitxa B-06». Arxivat de l'original el 2011-07-26. [Consulta: 22 febrer 2016].
- ↑ Mapa de Recursos naturals Diputació de Tarragona Vil·la romana de la Burguera
- ↑ Javier Arce; Bertrand Goffaux Horrea d'Hispanie et de la Méditerranée romaine. Casa de Velázquez, 2011, p. 188–. ISBN 978-84-96820-62-3.
- ↑ Fernández Ochoa, Carmen; Vv.aa.. El horreum de la villa romana de veranes (Gijón, Asturias). Primer testimonio material de los hórreos de Asturias. Editorial UNED, 18 abril 2013, p. 24–. ISBN 978-84-362-6629-0.
Bibliografia
modifica- Bosch, F.; Díaz, M.; Macias, J.M.. La vil·la romana de la Burguera (Salou, ager Tarraconensis): Avanç preliminar. Barcelona: Actes del Simposi: les vil·les romanes a la Tarraconense, vol.II. Lleida, 30 novembre 2007, p. 155-163.