Fagocitosi: diferència entre les revisions

És un mètode de [[nutrició]], ingestió de matèria de l'exterior ([[bacteri|bacteris]], altres cèl·lules, [[Compost inorgànic|matèria inorgànica]], etc.), com és el cas d'alguns [[Organisme unicel·lular|organismes unicel·lulars]]. És un dels mitjans de transport gruixut que utilitzen para la seva defensa algunes cèl·lules dels [[Organisme pluricel·lular|organismes pluricel·lulars]]. En organismes pluricel·lulars, aquest procés el duen a terme cèl·lules especialitzades, gairebé sempre amb la finalitat de defendre al conjunt de l'organisme davant a potencials invasors perjudicials.

En molts organismes superiors, la fagocitosi és tantant un mitjà de defensa davant de microorganismes invasors com d'eliminació (fins i tot de reciclatge) de [[Teixit (biologia)|teixits]] morts.

[[Fitxer:Trophozoites of Entamoeba histolytica with ingested erythrocytes.JPG|256px|Entamoeba histolytica amb eritròcits fagocitats]]

Els [[Protozou|protozous]], com és ara les [[ameba|amebes]], presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l'alimentació. En els [[metazou|metazous]], com ara els [[porífer|porífers]], els [[platihelmint|platihelmints]] i els celenteris[[celenterat|celenterats]], intervenen fagòcits per ajudar a la [[digestió]] dels aliments. La fagocitosi també pot servir per a l'[[excreció]], com ara en els [[equinoderm|equinoderms]] i les [[Porífer|esponges]], on els fagòcits expulsen els [[catabòlit|catabòlits]] a l'exterior o hi són expulsats amb ells.

==== Passatge de cèl·lules al torrent sanguini ====

S'inicia amb l'adhecióadhesió de cèl·lules a l'[[endoteli]] vascular. Les cèl·lules aniranalaniran al lloc de la l'amenaça. Aquestes són cèl·lules especialitzades, que poden ser MàcròfagsMacròfags o linfòcits[[Limfòcit|limfòcits]]. Ells mateixos seran estimulats per quèperquè produeixin citoquines[[citocines]] (IL-1, TNF, IFN).

==== QuimiotaxisQuimiotaxi ====

AquestaLa [[quimiotaxi]] és una etapa de reclutament i mobilització dels leucòcits al teixit o zona lesionada a través d'interaccions cel·lulars. A través d'unions moleculars de baixa afinitat entre receptors en les [[selectina|selectines]] i els leucòcits sobre la superfície endotelial (selectina E i selectina P, per exemple), el fagòcit s'adhereix lleument a la superficiesuperfície de l'endoteli (prèviament activat per les citocines).

Els leucòcits així adherits, són empesos pel flux sanguini laminar en direcció del corrent sanguini. Mentre que el fagocit es desenganxa de les interaccions corrent-amunt, els seus lligands de membrana s'uneixen a corrent-avall a noves selectines. El resultat és un moviment net a través de la superficiesuperfície endotelial. Les molècules d'adhesió vascular (VCAM-1) presents a l'endoteli són unes altres molècules que participen en aquesta mobilització, que els seus lligands corresponents mostren preferència pels linfòcits[[Limfòcit T|limfòcits T]] i [[eosinòfil|eosinòfils]].

Arribarà un moment que, amb la presència i l'activació de [[quimiocina|quimiocines]], els fagòcits mobilitzants estableixen interaccions intercel·lulars de gran afinitat amb l'endoteli per mitjà d'[[integrina|integrines]] i altres [[lligand|lligands]] endotelials. En especial les molècules endotelials LFA-a, CR3 i VLA-4 s'adhereixen a lligands específics sobre els fagocits, entre ells VCAM-1 i ICAM-1. Les proteïnes inflamatòries com el TNF i la IL-1, són les encarregades de regular l'expressió d'aquests lligands sobre la superficiesuperfície del fagòcit.

A partir d'aquí, els fàgocits, atrets pel gradient de concentració de les quimiocines, travessen l'[[epiteli]] vascular cap al focus d'[[infecció]] patògena.

Trobarem que molts altres fagòcits i receptors de sobre la membrana dels leucòcits actuen com a mecanisme d'adhesió sobre els microorganismes, sigui sobre [[Opsonització|opsonines]] del [[sistema inmuneimmunitari]] de l'hospedadorhoste com productes microbiantsmicrobians específics.

* Receptors de manosa[[mannosa]]: El receptor de la manosamannosa té molta afinitat pels components que contenen manosamannosa presents en les [[glicoproteïna|glicoproteïnes]] i [[glicolípid|glicolípids]] de les parets cel·lulars microbianes.

* També trobem els [[receptor Scavenger|receptors ScanvengerScavenger]] que s'uneixen directament a molècules de [[Lipoproteïnes de baixa densitat|LDL]] modificades i a microorganismes.

* Trobarem el [[CD14]] que és un lligand amb preferència específica als [[lipopolisacàrid|lipopolisacàrids]] presents en certs bacteris i està associat a un receptor de tipus Toll.

* Un receptor recentment descobert és la transmembrana de set hèlix d'alfa que, la seva funció principal està associada a senyals de certs [[pèptid|pèptids]] microbiantsmicrobians i a senyals de quimiocines.

Sabem que, la unió a receptors d'adherència promou senyals de comunicació intracel·lular que sorgeixen en la [[Gastrulació#Invaginació|invaginació]] de la membrana del fagòcit rodejant al receptor i el seu lligand patogènic. Al rodejar per complet el complex receptor-molècula, la membrana s'uneix als seus extrems i allibera a l'interior de la cèl·lula un fagosoma. Això pot passar en més d'un punt de la membrana cel·lular.

En el [[citoplasma]], quan ja ha arribat el fagosoma, es produeix la seva desintegració, que es pot realitzar a través de diversos mecanismes dependents o independents d'[[oxigen]]. El primer mecanisme, el d'oxigen, es dónadona després que rutes que consumeixen oxigen s'hagin activat, que produeix la l'alliberació de [[Radicals|radicals lliures]] de l'oxigen que són tòxics pels microorganismes. En el segon cas, l'independent d'oxigen, és on intervenen els lisosomes, els quals s'uneixen al fagosoma formant un fagolisosoma i alliberant [[enzim|enzims]] hidrolítics que destruiran l'antígenantigen.

Durant el procés de digestió, trobem una vesícula que conté desfets o antígens (ja que, aquest no sempre pot ser desintegrat), que ha d'estar fora de la cèl·lula per portar futurs inconvenients. Així que la millor forma per eliminar o desfer-se d'aquests residus és a través de l'[[exocitosi]]. Per entendre millor aquest terme es pot posar un exemple molt clar: quan nosaltres [[Tos|tossim]] el que estem fent és desfer-nos de cèl·lules que contenen un antígenantigen que no podem degradar. Aquestes cèl·lules anteriors són els macròfags alveolars, que quan entra una partícula exògena que no poden degradar es tornen una amenaça pel nostre organisme, per això, el que més ens convé és desfer-nos d'aquestes cèl·lules.

Totes les cèl·lules [[Eucariota|eucariotes]] posseeixen autofagosomes, sobretot aquelles cèl·lules que estan danyades i desnodrides.

Els autofagosomes estan formats per una membrana doble. Aquests parteixen d'una organització citoplasmàtica de lípids i proteïnes anomenat també fagoforfagòfor, que creix i pren una forma còncava. La formació d'autofagosomes és iniciada per la classe III de fosfoinositol-3-kinasa i per un gen relacionat amb l'[[autofàgia]] (Atg) 6 (també conegut com a Beclin-1). A més a més, dos sistemes més llunyans estan implicats, per una banda la proteïna tipus ubiquitina Atg8 (conegut com a LC3 en cèl·lules dels mamífers) i la [[proteasa]] Atg4 i, per una altra banda el complex de Atg12-Atg5-Atg16.

* Són desencadenants de la [[Sistema immunitari innat|resposta immunitària innata]] davant de [[paràsit|paràsits]] intracel·lulars.

No coneixem gaire la seva biogènesi, es pensa que pot ésser per autosemblatge de components del citoplasma o per la unió de membranes procedents d'altres orgànuls, com la delde l'[[Aparell de Golgi]] o la del [[Reticle endoplasmàtic]]. Però coneixem que el fagosoma es pot unir amb el lisosoma i formar un autofagolisosoma (el mateix que passa amb el [[fagosoma explicat anteriorment]]) que el seu contingut es pot degradar mitjançant hidrolases àcides lisosomals.

* [http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html Vídeo de la fagocitosi ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140626093334/http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html |date=2014-06-26 }}