Fagocitosi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
correcció del grec |
||
(15 revisions intermèdies per 7 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
[[Fitxer:FAGOCITOSI_BY_RAFF.gif|
La '''fagocitosi''' ve del grec i significa
És un mètode de [[nutrició]], ingestió de matèria de l'exterior ([[bacteri|bacteris]], altres cèl·lules, [[Compost inorgànic|matèria inorgànica]], etc.), com és el cas d'alguns [[Organisme unicel·lular|organismes unicel·lulars]]. És un dels mitjans de transport gruixut que utilitzen para la seva defensa algunes cèl·lules dels [[Organisme pluricel·lular|organismes pluricel·lulars]]. En organismes pluricel·lulars, aquest procés el duen a terme cèl·lules especialitzades, gairebé sempre amb la finalitat de defendre al conjunt de l'organisme davant a potencials invasors perjudicials.
Línia 8:
== Funcions generals de la fagocitosi pels diferents regnes ==
[[Fitxer:Trophozoites of Entamoeba histolytica with ingested erythrocytes.JPG
Els [[Protozou|protozous]], com és ara les [[ameba|amebes]], presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l'alimentació. En els [[metazou|metazous]], com ara els [[porífer|porífers]], els [[platihelmint|platihelmints]] i els [[celenterat|celenterats]], intervenen fagòcits per ajudar a la [[digestió]] dels aliments. La fagocitosi també pot servir per a l'[[excreció]], com ara en els [[equinoderm|equinoderms]] i les [[Porífer|esponges]], on els fagòcits expulsen els [[catabòlit|catabòlits]] a l'exterior o hi són expulsats amb ells.
Finalment, la fagocitosi és un dels mecanismes fonamentals de la [[Immunitat cel·lular|immunitat]] natural, especialment en els organismes superiors. En molts indrets del cos ([[sang]], [[teixit conjuntiu]], [[fetge]], etc.) hi ha nombrosos fagòcits, que poden
ésser [[macròfag|macròfags]], com ara els [[histiòcit|histiòcits]] i els [[leucòcit|leucòcits]] mononuclears, que engloben les partícules grosses, i [[micròfag|micròfags]], com és ara els leucòcits polinuclears, que són els primers que ataquen qualsevol alteració de l'organisme i formen el [[pus]]. En tots els processos [[Inflamació|inflamatoris]] els mecanismes fagocitaris, mitjançant micròfags i macròfags, s'encarreguen de destruir o de neutralitzar els cossos estranys (sobretot microbis) que poden posar en perill el funcionament de l'organisme.
== Etapes de la fagocitosi ==
[[Fitxer:Phagocytosis in three steps.png|256px|Etapes de la fagocitosi]]
=== Passatge de cèl·lules al torrent sanguini ===
S'inicia amb l'
====
La [[quimiotaxi]] és una etapa de reclutament i mobilització dels leucòcits al teixit o zona lesionada a través d'interaccions cel·lulars. A través d'unions moleculars de baixa afinitat entre receptors en les [[selectina|selectines]] i els leucòcits sobre la superfície endotelial (selectina E i selectina P, per exemple), el fagòcit s'adhereix lleument a la superfície de l'endoteli (prèviament activat per les citocines).
Els leucòcits així adherits, són empesos pel flux sanguini laminar en direcció del corrent sanguini. Mentre que el fagocit es desenganxa de les interaccions corrent-amunt, els seus lligands de membrana s'uneixen a corrent-avall a noves selectines. El resultat és un moviment net a través de la superfície endotelial. Les molècules d'adhesió vascular (VCAM-1) presents a l'endoteli són unes altres molècules que participen en aquesta mobilització, que els seus lligands corresponents mostren preferència pels [[Limfòcit T|limfòcits T]] i [[eosinòfil|eosinòfils]].
Línia 27:
==== Adherència ====
Trobarem que molts altres fagòcits i receptors de sobre la membrana dels leucòcits actuen com a mecanisme d'adhesió sobre els microorganismes, sigui sobre [[Opsonització|opsonines]] del [[sistema
* Receptors de [[mannosa]]: El receptor de la mannosa té molta afinitat pels components que contenen mannosa presents en les [[glicoproteïna|glicoproteïnes]] i [[glicolípid|glicolípids]] de les parets cel·lulars microbianes.
* També trobem els [[receptor Scavenger|receptors Scavenger]] que s'uneixen directament a molècules de [[Lipoproteïnes de baixa densitat|LDL]] modificades i a microorganismes.
* Trobarem el [[CD14]] que és un lligand amb preferència específica als [[lipopolisacàrid|lipopolisacàrids]] presents en certs bacteris i està associat a un receptor de tipus Toll.
* Un receptor recentment descobert és la transmembrana de set hèlix d'alfa que, la seva funció principal està associada a senyals de certs [[pèptid|pèptids]]
* Hi ha receptors pels fragments Fc dels anticossos opsonizans IgG2 i IgG3.
==== Ingestió ====
Sabem que, la unió a receptors d'adherència promou senyals de comunicació intracel·lular que sorgeixen en la [[Gastrulació#Invaginació|invaginació]] de la membrana del fagòcit rodejant al receptor i el seu lligand patogènic. Al rodejar per complet el complex receptor-molècula, la membrana s'uneix als seus extrems i allibera a l'interior de la cèl·lula un fagosoma. Això pot passar en més d'un punt de la membrana cel·lular.
==== Digestió ====
En el [[citoplasma]], quan ja ha arribat el fagosoma, es produeix la seva desintegració, que es pot realitzar a través de diversos mecanismes dependents o independents d'[[oxigen]]. El primer mecanisme, el d'oxigen, es
==== Excreció ====
Durant el procés de digestió, trobem una vesícula que conté desfets o antígens (ja que, aquest no sempre pot ser desintegrat), que ha d'estar fora de la cèl·lula per portar futurs inconvenients. Així que la millor forma per eliminar o desfer-se d'aquests residus és a través de l'[[exocitosi]]. Per entendre millor aquest terme es pot posar un exemple molt clar: quan nosaltres [[Tos|tossim]] el que estem fent és desfer-nos de cèl·lules que contenen un antigen que no podem degradar. Aquestes cèl·lules anteriors són els macròfags alveolars, que quan entra una partícula exògena que no poden degradar es tornen una amenaça pel nostre organisme, per això, el que més ens convé és desfer-nos d'aquestes cèl·lules.
== Autofagosoma ==
Totes les cèl·lules [[Eucariota|eucariotes]] posseeixen autofagosomes, sobretot aquelles cèl·lules que estan danyades i desnodrides.
Els autofagosomes estan formats per una membrana doble. Aquests parteixen d'una organització citoplasmàtica de lípids i proteïnes anomenat també
Els autofagosomes, primer, engloben components cel·lulars que s'han de destruir per després tancar-se en forma de vesícules de doble membrana amb una mida variable. Aquests poden reciclar el contingut del seu interior que creguin útil.
Línia 59 ⟶ 62:
== Referències ==
{{Commonscat}}
* Enciclopèdia lliure universal
* [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0107909.xml?s.q=fagocitosi#.UfWDpOFvfbI Gran Enciclopèdia Catalana]
* [http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html Vídeo de la fagocitosi ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140626093334/http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html |date=2014-06-26 }}
* Bioquímica: fundamentos para medicina y ciencias de la vida; Werner Müller-Esterl, ed. Reverté
* Medline plus {{ref-web
▲* Medline plus {{ref-web |url=http://vsearch.nlm.nih.gov/vivisimo/cgi-bin/query-meta?input-form=simple&v%3Asources=medlineplus-spanish-bundle&v%3Aproject=medlineplus-spanish&binning-state=&query=fagosoma&x=30&y=6|títol=MedlinePlus - Resultados sobre: fagosoma<!--Títol generat per bot-->}}
{{Cèl·lula}}
|