[go: nahoru, domu]

Fagocitosi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles
correcció del grec
 
(5 revisions intermèdies per 5 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
[[Fitxer:FAGOCITOSI_BY_RAFF.gif|miniatura|El procés de la fagocitosi.]]
La '''fagocitosi''' ve del grec i significa –phahos–fagos, "el que menja" i kytos, "cèl·lula". És un tipus especial d'[[endocitosi]] per la qual algunes [[cèl·lula|cèl·lules]] ([[neutròfil|neutròfils]] i [[macròfag|macròfags]]) envolten a un [[antigen]] amb la seva [[Membrana plasmàtica|membrana citoplasmàtica]] i l'introdueixen a l'interior de la cèl·lula. Això es produeix gràcies a l'emissió de [[Pseudòpode|pseudòpodes]] al voltant de la [[partícula]] o [[microorganisme]] fins a envoltar-la completament i formar al voltant d'ell una [[vesícula]], anomenada [[fagosoma]], la qual fusionen posteriorment amb el [[lisosoma]] per degradar l'antigen fagocitat.
 
És un mètode de [[nutrició]], ingestió de matèria de l'exterior ([[bacteri|bacteris]], altres cèl·lules, [[Compost inorgànic|matèria inorgànica]], etc.), com és el cas d'alguns [[Organisme unicel·lular|organismes unicel·lulars]]. És un dels mitjans de transport gruixut que utilitzen para la seva defensa algunes cèl·lules dels [[Organisme pluricel·lular|organismes pluricel·lulars]]. En organismes pluricel·lulars, aquest procés el duen a terme cèl·lules especialitzades, gairebé sempre amb la finalitat de defendre al conjunt de l'organisme davant a potencials invasors perjudicials.
Línia 10:
[[Fitxer:Trophozoites of Entamoeba histolytica with ingested erythrocytes.JPG|Entamoeba histolytica amb eritròcits fagocitats]]
 
Els [[Protozou|protozous]], com és ara les [[ameba|amebes]], presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l'alimentació. En els [[metazou|metazous]], com ara els [[porífer|porífers]], els [[platihelmint|platihelmints]] i els [[celenterat|celenterats]], intervenen fagòcits per ajudar a la [[digestió]] dels aliments. La fagocitosi també pot servir per a l'[[excreció]], com ara en els [[equinoderm|equinoderms]] i les [[Porífer|esponges]], on els fagòcits expulsen els [[catabòlit|catabòlits]] a l'exterior o hi són expulsats amb ells.
 
Finalment, la fagocitosi és un dels mecanismes fonamentals de la [[Immunitat cel·lular|immunitat]] natural, especialment en els organismes superiors. En molts indrets del cos ([[sang]], [[teixit conjuntiu]], [[fetge]], etc.) hi ha nombrosos fagòcits, que poden
Línia 18:
[[Fitxer:Phagocytosis in three steps.png|256px|Etapes de la fagocitosi]]
=== Passatge de cèl·lules al torrent sanguini ===
S'inicia amb l'adhecióadhesió de cèl·lules a l'[[endoteli]] vascular. Les cèl·lules aniran al lloc de l'amenaça. Aquestes són cèl·lules especialitzades, que poden ser MàcròfagsMacròfags o [[linfòcitLimfòcit|linfòcitslimfòcits]]. Ells mateixos seran estimulats perquè produeixin citoquines[[citocines]] (IL-1, TNF, IFN).
 
==== QuimiotaxisQuimiotaxi ====
La [[quimiotaxi]] és una etapa de reclutament i mobilització dels leucòcits al teixit o zona lesionada a través d'interaccions cel·lulars. A través d'unions moleculars de baixa afinitat entre receptors en les [[selectina|selectines]] i els leucòcits sobre la superfície endotelial (selectina E i selectina P, per exemple), el fagòcit s'adhereix lleument a la superfície de l'endoteli (prèviament activat per les citocines).
Els leucòcits així adherits, són empesos pel flux sanguini laminar en direcció del corrent sanguini. Mentre que el fagocit es desenganxa de les interaccions corrent-amunt, els seus lligands de membrana s'uneixen a corrent-avall a noves selectines. El resultat és un moviment net a través de la superfície endotelial. Les molècules d'adhesió vascular (VCAM-1) presents a l'endoteli són unes altres molècules que participen en aquesta mobilització, que els seus lligands corresponents mostren preferència pels [[Limfòcit T|limfòcits T]] i [[eosinòfil|eosinòfils]].
Línia 27:
 
==== Adherència ====
Trobarem que molts altres fagòcits i receptors de sobre la membrana dels leucòcits actuen com a mecanisme d'adhesió sobre els microorganismes, sigui sobre [[Opsonització|opsonines]] del [[sistema immunitari]] de l'hoste com productes microbiantsmicrobians específics.
* Receptors de [[mannosa]]: El receptor de la mannosa té molta afinitat pels components que contenen mannosa presents en les [[glicoproteïna|glicoproteïnes]] i [[glicolípid|glicolípids]] de les parets cel·lulars microbianes.
* També trobem els [[receptor Scavenger|receptors Scavenger]] que s'uneixen directament a molècules de [[Lipoproteïnes de baixa densitat|LDL]] modificades i a microorganismes.
* Trobarem el [[CD14]] que és un lligand amb preferència específica als [[lipopolisacàrid|lipopolisacàrids]] presents en certs bacteris i està associat a un receptor de tipus Toll.
* Un receptor recentment descobert és la transmembrana de set hèlix d'alfa que, la seva funció principal està associada a senyals de certs [[pèptid|pèptids]] microbiantsmicrobians i a senyals de quimiocines.
* Hi ha receptors pels fragments Fc dels anticossos opsonizans IgG2 i IgG3.
 
Línia 38:
 
==== Digestió ====
En el [[citoplasma]], quan ja ha arribat el fagosoma, es produeix la seva desintegració, que es pot realitzar a través de diversos mecanismes dependents o independents d'[[oxigen]]. El primer mecanisme, el d'oxigen, es dónadona després que rutes que consumeixen oxigen s'hagin activat, que produeix l'alliberació de [[Radicals|radicals lliures]] de l'oxigen que són tòxics pels microorganismes. En el segon cas, l'independent d'oxigen, és on intervenen els lisosomes, els quals s'uneixen al fagosoma formant un fagolisosoma i alliberant [[enzim|enzims]] hidrolítics que destruiran l'antigen.
 
==== Excreció ====
Línia 44:
 
== Autofagosoma ==
Totes les cèl·lules [[Eucariota|eucariotes]] posseeixen autofagosomes, sobretot aquelles cèl·lules que estan danyades i desnodrides.
 
Els autofagosomes estan formats per una membrana doble. Aquests parteixen d'una organització citoplasmàtica de lípids i proteïnes anomenat també fagoforfagòfor, que creix i pren una forma còncava. La formació d'autofagosomes és iniciada per la classe III de fosfoinositol-3-kinasa i per un gen relacionat amb l'[[autofàgia]] (Atg) 6 (també conegut com a Beclin-1). A més a més, dos sistemes més llunyans estan implicats, per una banda la proteïna tipus ubiquitina Atg8 (conegut com a LC3 en cèl·lules dels mamífers) i la [[proteasa]] Atg4 i, per una altra banda el complex de Atg12-Atg5-Atg16.
 
Els autofagosomes, primer, engloben components cel·lulars que s'han de destruir per després tancar-se en forma de vesícules de doble membrana amb una mida variable. Aquests poden reciclar el contingut del seu interior que creguin útil.
Línia 64:
* Enciclopèdia lliure universal
* [http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0107909.xml?s.q=fagocitosi#.UfWDpOFvfbI Gran Enciclopèdia Catalana]
* [http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html Vídeo de la fagocitosi ] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20140626093334/http://www.maph49.galeon.com/memb2/phagocytosis.html |date=2014-06-26 }}
* Bioquímica: fundamentos para medicina y ciencias de la vida; Werner Müller-Esterl, ed. Reverté
* Medline plus {{ref-web|url=https://vsearch.nlm.nih.gov/vivisimo/cgi-bin/query-meta?v%3Aproject=medlineplus-spanish&v%3Asources=medlineplus-spanish-bundle&query=fagocitosis|títol=MedlinePlus - Resultados sobre: fagocitosis<!--Títol generat per bot-->}}