[go: nahoru, domu]

Fagocitosi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - és tan un + és tant un
accent
Línia 22:
==== Quimiotaxis ====
La [[quimiotaxi]] és una etapa de reclutament i mobilització dels leucòcits al teixit o zona lesionada a través d'interaccions cel·lulars. A través d'unions moleculars de baixa afinitat entre receptors en les [[selectina|selectines]] i els leucòcits sobre la superfície endotelial (selectina E i selectina P, per exemple), el fagòcit s'adhereix lleument a la superfície de l'endoteli (prèviament activat per les citocines).
Els leucòcits així adherits, són empesos pel flux sanguini laminar en direcció del corrent sanguini. Mentre que el fagocit es desenganxa de les interaccions corrent-amunt, els seus lligands de membrana s'uneixen a corrent-avall a noves selectines. El resultat és un moviment net a través de la superficiesuperfície endotelial. Les molècules d'adhesió vascular (VCAM-1) presents a l'endoteli són unes altres molècules que participen en aquesta mobilització, que els seus lligands corresponents mostren preferència pels [[Limfòcit T|limfòcits T]] i [[eosinòfil|eosinòfils]].
Arribarà un moment que, amb la presència i l'activació de [[quimiocina|quimiocines]], els fagòcits mobilitzants estableixen interaccions intercel·lulars de gran afinitat amb l'endoteli per mitjà d'[[integrina|integrines]] i altres [[lligand|lligands]] endotelials. En especial les molècules endotelials LFA-a, CR3 i VLA-4 s'adhereixen a lligands específics sobre els fagocits, entre ells VCAM-1 i ICAM-1. Les proteïnes inflamatòries com el TNF i la IL-1, són les encarregades de regular l'expressió d'aquests lligands sobre la superficie del fagòcit.
A partir d'aquí, els fàgocits, atrets pel gradient de concentració de les quimiocines, travessen l'[[epiteli]] vascular cap al focus d'[[infecció]] patògena.