|
== Context ==
Els partidors són instal·lacions que distribueixen un cabal d'aigua aplicant una norma preestablerta entre unes parts implicades. En aquest cas divideix de la sèquiaséquia Comuna d'Oliva la de Miramar o Sotaia i el Fil del Molí.<ref name=":0" />
A causa de la importància del sistema hidràulic i del seu funcionament correcte d'acord amb les normes, el partidor està tancat dins un edifici inviolable, amb les entrades i sortides d'aigua protegides amb reixes de ferro, i amb l'única porta d'accés tancada amb dues claus, una per al sequier de Gandia i una altra per al sequier d'Oliva.<ref name=":2" />
=== Partidor ===
És un edifici de planta rectangular, aixecat sobre el llit de la sèquiaséquia. Està cobert per una volta rebaixada. S'orienta de sud-oest a nord-oest, cosa que coincideix amb la direcció de les aigües i de les séquies.<ref name=":2" />
Pel que fa a les seues dimensions, l'amplada de la base és {{Unitat|5,90|m}} i la longitud a la [[Clau de volta|clau]] de la volta és {{Unitat|5,49|m}}. Les llindes que cobreixen les obertures d'entrada i sortida d'aigües tenen una longitud mitjana de {{Unitat|2,15|m}}. L'amplada mitjana d'aquestes obertures és d'{{Unitat|1,72|m}}. L'obertura d'ingrés al partidor fa {{Unitat|1,50|m}} d'alçada per {{Unitat|0,90|m}} d'amplada.<ref name=":2" />
La fàbrica de l'edifici és de maçoneria carejada i morter de calç, amb verdugades de rajola massíssa a les cares nord-oest i sud-oest, les quals corresponen respectivament a la sortida i entrada d'aigües. Es localitzen grans carreus de pedra calcària a les cantoneres, i als brancals i llindes de les entrades i sortides de l'aigua, així com a la porta d'accés a l'interior, que s'obre al mur nord-occidental.<ref name=":2" />
La cara sud-oest disposa de dues àmplies obertures a la part inferior del parament, per on penetra l'aigua que aporta la sèquiaséquia. Aquests espais es tanquen mitjançant reixes de ferro, que s'encasten als grans carreus calcaris de les brancals i les llindes. A la part superior ia l'alçada de les obertures inferiors, s'obren dos petits buits rectangulars emmarcats per lloses de pedra. Aquesta mateixa disposició es pot observar a la cara oposada, per on surten les aigües, amb excepció de les petites obertures sobre les sortides d'aigua són una mica més grans i al centre del parament se situa una pedra, emmarcada per maons massissos, amb la inscripció 1849.<ref name=":2" />
La volta rebaixada està construïda mitjançant filades de maçoneria amb morter de calç. A la clau s'observa com se situen els paredats més fins en posició vertical. Un compacte arrebossat, recobreix la volta, fet a base de morter de calç amb abundants graves i còdols de petit i mitjà calibre. Posseeix a la part superior restes d'un arrebossat d'argamassa de calç que la cobria, igual que els murs laterals.<ref name=":2" />
=== Connexió amb les séquies ===
El tram de sèquiaséquia Comuna d'Oliva immediatament anterior al partidor d'aigües posseeix una estructura lleugerament corba, que en aproximar-se al partidor es fa rectilínia. Aquesta disposició d'augment de les dimensions del caixer a mesura que la sèquiaséquia s'aproxima al partidor fa que d'aquesta manera, l'aigua arriba molt més atapeïda, penetrant a nivell i sense turbulències, amb una distribució correcta. Els murs que limiten la sèquiaséquia estan construïts amb una barreja d'argamassa de calç amb abundants graves i còdols de petit i mitjà calibre. Es van aixecar mitjançant un encofrat que es va emplenar amb el material abans descrit, arrebossant-se després amb una argamassa de ciment hidràulic. El terra de la sèquiaséquia presenta una fàbrica com aquesta. En opinió de Gisbert Santonja aquests murs cobreixen i es construeixen sobre altres més antics de maçoneria irregular i morter de calç hidràulica que es poden observar a uns metres aigües amunt, al marge dret de la sèquiaséquia. Per la Concòrdia de 1511 es comeix que els marges del caixer a la part corbada de la sèquiaséquia eren massa baixos pel que es decideix construir-los més alts, La profunditat mitjana de la sèquiaséquia és de {{Unitat|75|cm}}. L'amplada de la sèquiaséquia al costat del partidor és {{Unitat|4,6|m}}, a uns {{Unitat|10|m}}. aigües amunt l'amplada és de {{Unitat|3|m}}. L'amplada dels murs laterals és de {{Unitat|35|cm}}.<ref name=":2" />
El tram de la sèquiaséquia Comuna d'Oliva a l'eixiida del partidor del Cano-Sotaia porta una orientació sud-oest-nord-oest, però a pocs metres del partidor fa un lleu gir i pren direcció est. El caixer és de secció cudrada, amb els murs laterals construïts amb una mescla d'argamassa de calç, còdols de petit calibre i gravetes; posseeix un arrebossat fi cobrent de morter de ciment hidràulic. El mur es va haver d'aixecar amb encofrat de fusta. El terra de la sèquiaséquia presenta fàbrica similar. En opinió de Gisbert Santonja aquests murs possiblement emmarquen altres de més antics de maçoneria. Igual que és possible que el terra de la sèquiaséquia immediat al partidor siga de lloses de pedra. Aquesta sèquiaséquia són tota seguretat és anterior a la Concòrdia de 1511, ja que en aquest document apareix citada. Per la sèquiaséquia discorren les aigües de set de les deu portes del partidor, regant terres dels termes de [[Rafelcofer]], [[l'Alqueria de la Comtessa]], [[Piles]] i [[Oliva (Safor)|Oliva]].<ref name=":2" />
== Referències ==
|