Piemont: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscules |
m Enllaços |
||
| (10 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren) | |||
Línia 1:
{{Infotaula geografia política}}
El '''Piemont''' (''Piemont'' en [[piemontès]] i [[occità]], ''Piemonte'' en [[italià]]) és una de les 20
== Geografia ==
[[Fitxer:Sacro Monte Ghiffa Panorama Lago.JPG|esquerra|miniatura|[[Sacro Monte di Ghiffa]]]]
El Piemont limita amb la regió italiana de la [[Vall d'Aosta]], i els cantons [[Suïssa|suïssos]] de [[Valais]] i [[Cantó de Ticino|Ticino]] al nord, amb la [[Ligúria]] i l'[[Emília-Romanya]] al sud, amb la [[Llombardia]] a l'est, i amb les regions [[França|franceses]] de [[Provença-Alps-Costa Blava]] i [[Roine-Alps]] a l'oest.
Està rodejat de muntanyes per tres dels seus costats, els [[Alps occidentals]], des del [[pas de Tenda]] fins al [[Port del Simplon|Simplon]]. Els seus pics més alts són el [[Mont Rosa]] (4.638 m), el [[Cervino]] (4.482 m), el [[Gran Paradiso]] (4.061 m) i el [[Monviso]] (3.841 m), on neix el [[riu Po]]. El territori del Piemont és eminentment muntanyós (43,3%), junt amb extenses zones de pujols (30,3%) i planures (26,4%). Els Alps van descendent cap al sud, arribant a la gran [[plana padana]], constituïda pel sistema hidrogràfic del Po i dels seus nombrosos afluents.
Línia 10:
== Història ==
=== Edat Antiga ===
El Piemont estava habitat des dels principis dels temps històrics per tribus [[Celtes|celto]]-[[lígurs]]. Aquests pobles foren sotmesos per [[República Romana|Roma]] (c. [[220
[[Fitxer:Lesser_coat_of_arms_of_the_Kingdom_of_Italy_(1890).svg|esquerra|miniatura|120px|[[Escut d'armes]] de la [[Casa de Savoia]].]]
=== Edat mitjana ===
Arran de la caiguda de l'[[Imperi Romà d'Occident]], la regió es veié repetidament envaïda. Primer foren els [[burgundis]], posteriorment els [[gots]] ({{segle|V|s}}) i després els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]]. Els [[Longobards|llombards]] arribaren al {{segle|VI|s}}, i dividiren el territori en [[ducat]]s. El [[773]] la regió fou ocupada pels [[francs]]. Els [[
L'any [[1046]], el matrimoni d'[[Adelaida de Susa]], marquesa de Torí, amb [[Odó I de Savoia|Odó de Savoia]] comportà la unió als territoris del [[Comtat de Savoia]] els de la [[Vall de Susa]] i del Marquesat de Torí, territori que s'estenia pel '''Piemont'''. Altres zones, però, en quedaren fora i romangueren independents, com les [[Comú|comunes]] d'[[Asti (municipi italià)|Asti]] i [[Alessandria (municipi del Piemont)|Alessandria]] i els marquesats de [[Saluzzo]] i [[Marquesat de Montferrat|Montferrat]]. Al {{segle|XIV|s}}, el territori queda unificat sota el govern de la [[casa de Savoia]].
=== Edat Moderna ===
El [[1559]] [[Manuel Filibert de Savoia|Manuel Filibert]], duc de Savoia, aconseguí recuperar la independència de [[França]], i traslladà la seu del Piemont a Torí en [[1563]]. Els francesos, això no obstant, ocuparen la regió el [[1631]]. No fou fins al [[1706]] que els Savoia, amb ajuda [[Àustria|austríaca]], recuperaren la independència. Arran de la [[Guerra de Successió espanyola]] i segons el termes del [[Tractat d'Utrecht]] el [[Ducat de Savoia]] rebé les ciutats d'[[Alessandria (municipi del Piemont)|Alessandria]], [[Monferrato]], [[Pragelato]], [[
▲El [[1559]] [[Manuel Filibert de Savoia|Manuel Filibert]], duc de Savoia, aconseguí recuperar la independència de [[França]], i traslladà la seu del Piemont a Torí en [[1563]]. Els francesos, això no obstant, ocuparen la regió el [[1631]]. No fou fins al [[1706]] que els Savoia, amb ajuda [[Àustria|austríaca]], recuperaren la independència. Arran de la [[Guerra de Successió espanyola]] i segons el termes del [[Tractat d'Utrecht]] el [[Ducat de Savoia]] rebé les ciutats d'[[Alessandria]], [[Monferrato]], [[Pragelato]], [[Valsèsia]] i [[Langhe]] a més del [[Regne de Sicília]]. El [[10 de juliol]] de [[1713]] [[Víctor Amadeu II de Savoia|Víctor Amadeu II]] es convertí en [[rei de Sicília]] mitjançant la signatura d'un document pel qual el [[Regne d'Espanya]] li cedia l'illa. El 1720, [[Víctor Amadeu II de Savoia]] es corona rei de [[Regne de Sardenya|Sardenya]] en ser cedit aquest per [[Àustria]] amb motiu de la [[Guerra de la Quàdruple Aliança]], fundant així el que es convertiria en el [[Regne de Sardenya-Piemont]] i incrementant la importància de Torí com a [[capital (política)|capital]] europea.
=== Edat Contemporània ===
[[Fitxer:Flag of the Repubblic of Alba (vertical stripes).svg|miniatura|Bandera de la República del Piemont 1796-1801]]
El [[10 de desembre]] de [[1798]] va ser creada a [[Torí]] la [[República del Piemont]]. Va ser reconeguda pels francesos, que havien ocupat la ciutat. El [[20 de juny]] de [[1799]], aprofitant l'estada de [[Napoleó Bonaparte|Napoleó]] a [[Egipte]], les tropes austro-russes van reconquerir la ciutat de Torí i van restaurar [[Carles Manuel IV de Sardenya]] al seu tron, però un any després, [[Primera República Francesa|França]] tornà a ocupar la ciutat creant la [[República Subalpina]]. L'[[11 de setembre]] de [[1802]] el '''Piemont''' fou annexat a França i se suprimí la República Subalpina. Amb la [[Restauració (absolutisme)|Restauració]] i amb el [[Tractat de París (1814)|Tractat de París]] de [[30 de maig]] de [[1814]],<ref>{{
El [[Regne de Piemont-Sardenya]] fou el que liderà la [[unificació italiana]], i el seu monarca, [[Víctor Manuel II de Savoia|Víctor Manuel II]], es convertí en el primer [[rei d'Itàlia]] l'any [[1861]]. La capital del nou Estat fou [[Torí]] durant el període de [[1861]] a [[1865]]. Paradoxalment, l'addició del territori al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] en reduí la importància, i la capital es traslladà a [[Florència]] primer i a [[Roma]] després.
== Economia ==
El Piemont té un [[producte interior brut]] de 121.600
La regió del Piemont és una fèrtil regió agrícola, si bé el seu motor econòmic principal és la indústria, essent una de les regions més industrialitzades d'Itàlia, especialment en el sector [[Indústria química|químic]], [[Indústria alimentària|alimentari]] i [[Indústria tèxtil|tèxtil]]. En destaca l'àrea de [[Torí]], seu del grup automobilístic [[FIAT]] i les activitats relacionades del grup. En el sector terciari, pren importància l'activitat bancària i asseguradora, el comerç, la indústria editorial i el [[turisme]].
Línia 52 ⟶ 50:
{{ProvínciesPiemont}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Piemont| ]]
| |||