[go: nahoru, domu]

Plantes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
😃😃
Etiquetes: Revertida escolar editor visual
Cap resum de modificació
(27 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{polisèmia|Planta (desambiguació)}}😀😀😀😀😀
{{Infotaula d'ésser viu
| periode = {{RegFos|[[Mesoproterozoic]]|[[Holocè|recent]]}}<ref>Xiao, S. ({{sfn|Trueba|Montúfar|2013). [http://www.researchgate.net/profile/Shuhai_Xiao/publication/259360411_Written_in_Stone_The_Fossil_Record_of_Early_Eukaryotes/links/0deec52b313006bbde000000.pdf |loc=«Written in stoneStone: theThe fossilFossil recordRecord of earlyEarly eukaryotes]. In Evolution from the GalapagosEukaryotes» (ppS. 107-124Xiao). Springer New York.</ref>}}
| categoria_subdivisio = [[Divisió (biologia)|Divisions]]
| subdivisio =
Línia 11 ⟶ 12:
** [[Streptophyta]]
*** [[Charophyta]] (Algues verdes)
*** '''[[Embryophyta]]''' (Plantes terrestres)
**** [[Marchantiophyta]] (Hepàtiques)
**** [[Stomatophyta]] (Plantes amb estomes)
Línia 24 ⟶ 25:
******** [[Magnoliophyta]] (Angiospermes)
}}
Les '''plantes''' (''Plantae'') són [[organismes]] [[multicelOrganisme pluricel·lular|pluricel·lulars]] [[autotròfia|autòtrofs]] ([[productor primari|productors primaris]]). Les plantes obtenen l'[[energia]] que necessiten per [[vida|viure]] mitjançant el procés [[bioquímic]] de la [[fotosíntesi oxigènica]]. Inclouen organismes familiars com ara [[arbres]], [[Herba|herbes]], [[matolls]], [[liana|lianes]], [[falgueres]], [[molses]] i les [[alga verda|algues verdes]]. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 [[espècies]] de plantes, i es defineixen com a [[espermatòfits]], [[briòfits]], [[falgueres]] i [[falguera afí|falgueres afins]]. El 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan [[flor]] i 18.000 són briòfits.
[[Fitxer:Diversity of plants image version 6.jpg|miniatura|plantes]]
Les '''plantes''' (''Plantae'') són [[organismes]] [[multicel·lulars]] [[autotròfia|autòtrofs]] ([[productor primari|productors primaris]]). Les plantes obtenen l'[[energia]] que necessiten per [[vida|viure]] mitjançant el procés [[bioquímic]] de la [[fotosíntesi oxigènica]]. Inclouen organismes familiars com ara [[arbres]], [[Herba|herbes]], [[matolls]], [[liana|lianes]], [[falgueres]], [[molses]] i les [[alga verda|algues verdes]]. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 [[espècies]] de plantes, i es defineixen com a [[espermatòfits]], [[briòfits]], [[falgueres]] i [[falguera afí|falgueres afins]]. El 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan [[flor]] i 18.000 són briòfits.
 
Fora dels contextos de formació científica, el terme «plantes» implica una associació d'organismes amb certs trets comuns: són multicel·lulars, contenen [[cel·lulosa]], i realitzen la [[fotosíntesi]].<ref name="urlplant">{{ref-web|url=http://www.merriam-webster.com/dictionary/plant%5B2%5D |títol=plant[2] - Definition from the Merriam-Webster Online Dictionary |consulta=25-03-2009}}</ref><ref name="urlplant (life form)">{{ref-web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/463192/plant |títol=plant (life form) -- Britannica Online Encyclopedia |consulta=25-03-2009}}</ref>
Línia 33:
 
=== Concepció tradicional del regne ''Plantae'' ===
Inicialment, la diversitat dels [[éssers vius]] va ser categoritzada de manera que tots els organismes formaven part exclusivament de dos regnes: el dels animals (''[[Animalia]]'') i el de les plantes (''Plantae''). Fins a finals del {{segle|XIX}}, eren els dos únics regnes en els quals s'agrupaven els éssers vius, i cada grup nou era catalogat bé com un animal, bé com una planta. És per això que van ser classificats com a plantes una diversitat de grups, actualment ubicats en altres regnes, perquè conjuntament tenien l'única característica comuna de no ingerir aliments. Quan es trobava un organisme dubtós, si fagocitava o ingeria aliments l'anomenaven "animal", i si era un organisme autotròfic o sapròfit era una planta. Així van ser considerats com a plantes els [[cianobacteris]], els [[fongs]], tots els tàxons agrupats sota el nom d'[[algues]],<ref name="Margulis">{{ref-publicació|cognom=Margulis|nom=L.|any=1974|article=Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells|publicació=Evolutionary Biology|volum=7|pàgines=45–7845-78}}</ref><ref name="Raven 2005">Raven, Peter H.; Ray F. Evert; Susan E. Eichhorn (2005). ''Biology of Plants'', 7a edició. Nova York: W. H. Freeman and Company. {{ISBN|0-7167-1007-2}}</ref> i les plantes terrestres.
 
Encara poden observar-se aquests grups ubicats dins del regne ''Plantae'' en els antics sistemes de classificació, com el d'[[Adolf Engler]] (1892). Si bé avui la classificació de ''Plantae'' és més acotada, encara s'estudien tots aquests grups dins el camp de la [[botànica]]. Es pot dir que la botànica estudia tot el que tradicionalment ha estat considerat un vegetal. Encara avui és freqüent en la literatura de divulgació, i fins i tot en llibres de text, l'ús de ''planta'' com a sinònim de [[vegetal]], la qual cosa dificulta al lector la comprensió de la diversitat tal com actualment la [[ciència]] la concep.
Línia 63:
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
| colspan=2 rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''<!-- Eukarya -->
| rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''
| bgcolor="pink"|'''[[Animal]]'''
|-----
| rowspan="3" bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->
| bgcolor="lightblue"|'''[[Fong]]'''
| bgcolor="lightblue"|'''[[Fong]]'''
Línia 86:
| bgcolor="#FA7B62"|'''[[Cromista]]'''<!-- Chromista-->
|-----
| rowspan="3" bgcolor="khaki"|'''[[Protozou]]'''
<!-- Protista -->
<!-- Protista -->
Línia 94:
|-----
| rowspan=2 bgcolor="lightgrey"|'''[[Monera]]'''
| bgcolor="darkgray"|'''[[ArqueobacteriArchaea]]'''
| rowspan=2 bgcolor="lightgrey"|'''[[Procariota]]'''
| bgcolor="darkgray"|'''[[ArqueobacteriArchaea]]'''
| rowspan=2 bgcolor="lightgrey"|'''[[Procariota]]'''
| rowspan=2 bgcolor="lightgrey"|'''[[Eubacteri]]'''
Línia 191:
[[Fitxer:Almendro.jpg|miniatura|[[Ametller]]]]{{article principal|Viridiplantae}}
 
Per la seva similar morfologia, molt aviat els botànics agruparen les "plantes terrestres" en el [[clade]] dels [[embriòfits]] (el nom significa 'plantes‘plantes amb [[embrió]]').
 
=== Algues ===
Línia 198:
Amb les millores en el [[microscopi òptic]], i més tard l'adveniment del [[microscopi electrònic de rastreig]], es va obrir un món nou davant els ulls dels botànics, que mai havia estat vist abans. Quan aquestes eines van ser utilitzades per a conèixer les característiques de les cèl·lules de les plantes, se'n van descobrir noves relacions de parentiu. A les característiques cel·lulars se les anomena "ultraestructura", i en general involucren les característiques del [[cloroplast]], de la divisió cel·lular, i dels gàmetes mòbils o [[espermatozous]].
 
Una anàlisi detallada de la ultraestructura de les cèl·lules durant la divisió cel·lular i dels espermatozous de les plantes va revelar, ja al llarg de la [[dècada del 1960]], que el grup d'algues conegut com a "algues verdes" estava més emparentat amb les "plantes terrestres" que amb la resta de les "algues". Llavors va anar naixent la idea entre els botànics que les "algues verdes" i les "plantes terrestres" compartien un antecessor comú. A aquest grup avui se l'anomena ''[[Viridiplantae]]'', o grup de les "plantes verdes". Els dos grups d'algues verdes són els parents més propers de les plantes terrestres ([[embriòfits]]). El primer d'aquests grups són els [[caròfit]]s, a partir dels quals es van desenvolupar els embriòfits.<ref name="Bremer 1985">{{ref-publicació|cognom=Bremer|nom=K.|any=1985|article=Summary of green plant phylogeny and classification|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=369–385|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00434.x | issn = 0748-3007 }}</ref><ref name="Mishler and Churchill 1985">{{ref-publicació|cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors = S. P. Churchill|any=1985|article=Transition to a land flora: phylogenetic relationships of the green algae and bryophytes|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=305–328|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00431.x}}</ref><ref name="Mishler 1994">{{ref-publicació|cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors=Louise A. Lewis; Mark A. Buchheim; Karen S. Renzaglia; D. J. Garbary; Carl F. Delwiche; F. W. Zechman; T. S. Kantz; i Ron L. Chapman|any=1994|article=Phylogenetic relationships of the "green algae" and "bryophytes"|publicació=[[Annals of the Missouri Botanical Garden]]|volum=81|pàgines=451–483|doi=10.2307/2399900}}</ref>
 
== Origen i evolució ==
Línia 285:
Mitjançant [[Compost orgànic volàtil|components orgànics volàtils]] (COV), quan la planta és agredida, aquests components seran deslliurats a [[Aire|l’aire]], mètode de transport per poder arribar a les plantes del voltant i avisar-les, creant una comunicació entre elles. Les molècules utilitzades són [[Metabòlit secundari|metabòlits secundaris]] que sintetitza la planta per al seu funcionament fisiològic i que es troben guardades en reservoris cel·lulars.
 
Aquests COV poden ser de diferents maneres, i es diferencien per la seva composició i la seva estructura. La diversitat dels COV és deguda a que per cada tipus d’atac, hi ha un tipus concret de COV. També hi ha uns concrets que només poden alliberar certes espècies de plantes, fent que les altres del voltant, si no són de la mateixa família, no tindran els receptors adequats  per poder aconseguir i entendre aquests.
 
=== Pel subsòl ===
Línia 361:
== Referències ==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Trueba|nom=G.|cognom2=Montúfar|nom2=C.|títol=Evolution from the Galapagos. Social and Ecological Interactions in the Galapagos Islands|data=2013|volum=Volum 2|editorial=[[Springer (editorial)|Springer]]|isbn=978-1-4614-6732-8|doi=10.1007/978-1-4614-6732-8|llengua=anglès}}
 
== Vegeu també ==
* [[Llista de plantes de les Illes Balears]].
* [[Llista de plantes de Catalunya]].
* [[Llista de plantes del País Valencià]].
* [[Respiració vegetal]].
* [[Planta medicinal]].
* [[Fòsfor en les plantes]].
* [[Vegetals gegants]].
 
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans}}
* [http://www.botanical-online.com/botanical7.htm Botanical Online] {{Caca}} ({{en anglès)}} {{Eses}}.
* [http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/ Noms de plantes] al [[TERMCAT]].
* [http://ispb.univ-lyon1.fr/cours/botanique/ Curs de botànica] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090415183130/http://ispb.univ-lyon1.fr/cours/botanique/ |date=2009-04-15}} amb fotografies complementàries (en francès).
* [http://www.todofauna.com TodoFauna.com]. Portal dedicat a la fauna i la flora terrestre (en castellà).
* {{ref-web |cognom= Greuter |nom= W.|coautors= et al.|títol=International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code) |url= http://www.bgbm.fu-berlin.de/iapt/nomenclature/code/SaintLouis/0000St.Luistitle.htm |consulta= 5 juliol 2011|editorial= Gantner/Koeltz |data=2000}}
* [http://www.arboretum.ufm.edu/plantas/familias.asp Arboretum, Plantae] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20090827054314/http://www.arboretum.ufm.edu/plantas/familias.asp |date=2009-08-27}} (en castellà).
* [https://sites.google.cat/site/paleoplant/home] Evolució de les plantes segons edats geològiques
 
{{plantes}}