Plantes: diferència entre les revisions

{{Infotaula d'ésser viu

| periode = {{RegFos|[[Mesoproterozoic]]|[[Holocè|recent]]}}<ref>Xiao, S. ({{sfn|Trueba|Montúfar|2013). [http://www.researchgate.net/profile/Shuhai_Xiao/publication/259360411_Written_in_Stone_The_Fossil_Record_of_Early_Eukaryotes/links/0deec52b313006bbde000000.pdf |loc=«Written in stoneStone: theThe fossilFossil recordRecord of earlyEarly eukaryotes]. In Evolution from the GalapagosEukaryotes» (ppS. 107-124Xiao). Springer New York.</ref>}}

*** '''[[Embryophyta]]''' (Plantes terrestres)

Les '''plantes''' (''Plantae'') són [[organismes]] [[multicelOrganisme pluricel·lular|pluricel·lulars]] [[autotròfia|autòtrofs]] ([[productor primari|productors primaris]]). Les plantes obtenen l'[[energia]] que necessiten per [[vida|viure]] mitjançant el procés [[bioquímic]] de la [[fotosíntesi oxigènica]]. Inclouen organismes familiars com ara [[arbres]], [[Herba|herbes]], [[matolls]], [[liana|lianes]], [[falgueres]], [[molses]] i les [[alga verda|algues verdes]]. S'estima que actualment existeixen unes 350.000 [[espècies]] de plantes, i es defineixen com a [[espermatòfits]], [[briòfits]], [[falgueres]] i [[falguera afí|falgueres afins]]. El 2004 se n'havien identificat unes 287.655 espècies, de les quals 258.650 fan [[flor]] i 18.000 són briòfits.

Inicialment, la diversitat dels [[éssers vius]] va ser categoritzada de manera que tots els organismes formaven part exclusivament de dos regnes: el dels animals (''[[Animalia]]'') i el de les plantes (''Plantae''). Fins a finals del {{segle|XIX}}, eren els dos únics regnes en els quals s'agrupaven els éssers vius, i cada grup nou era catalogat bé com un animal, bé com una planta. És per això que van ser classificats com a plantes una diversitat de grups, actualment ubicats en altres regnes, perquè conjuntament tenien l'única característica comuna de no ingerir aliments. Quan es trobava un organisme dubtós, si fagocitava o ingeria aliments l'anomenaven "animal", i si era un organisme autotròfic o sapròfit era una planta. Així van ser considerats com a plantes els [[cianobacteris]], els [[fongs]], tots els tàxons agrupats sota el nom d'[[algues]],<ref name="Margulis">{{ref-publicació|cognom=Margulis|nom=L.|any=1974|article=Five-kingdom classification and the origin and evolution of cells|publicació=Evolutionary Biology|volum=7|pàgines=45–7845-78}}</ref><ref name="Raven 2005">Raven, Peter H.; Ray F. Evert; Susan E. Eichhorn (2005). ''Biology of Plants'', 7a edició. Nova York: W. H. Freeman and Company. {{ISBN|0-7167-1007-2}}</ref> i les plantes terrestres.

| colspan=2 rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''<!-- Eukarya -->

| rowspan="5" bgcolor="e0d0b0"|'''[[Eucariota]]'''

| rowspan="3" bgcolor="lightgreen"|'''Planta'''<!-- Plantae -->

| rowspan="3" bgcolor="khaki"|'''[[Protozou]]'''

| bgcolor="darkgray"|'''[[ArqueobacteriArchaea]]'''

| bgcolor="darkgray"|'''[[ArqueobacteriArchaea]]'''

Des de temps de [[Carl von Linné]] fins ara que el terme ''Plantae'' s'ha aplicat a molts [[clades]] al llarg de la història, incloent-hi els [[embriofití|embriofitinsembriòfits]] (més restrictiu), els [[arqueplàstid]]s (més inclusiu) i altres sense valor filogenètic que incloïen tot tipus d'[[algues]] i fins i tot [[fongs]] i [[bacteris]] [[fotosíntesi|fotosintètics]]. Per especificar aquest clade es va crear els noms de '''viridiplantes''' (''[[Viridiplantae]]'') i '''clorobionts''' (''[[Chlorobionta]]''), però no ha quallat i la tendència és d'anomenar ''plantes'' a aquest clade i posar altres noms als altres grups, o bé directament desestimar-los per [[parafilètic]]s.

Per la seva similar morfologia, molt aviat els botànics agruparen les "plantes terrestres" en el [[clade]] dels [[embriofitinsembriòfits]] (el nom significa 'plantes‘plantes amb [[embrió]]'’).

Entre les algues, només es podien establir grups per característiques distintives més o menys evidents, entre les quals el color va prendre importància: les algues de color verd eren les [[algues verdes]], les de color vermell eren les [[algues vermelles]], les de color bru eren les [[algues brunes]]. Agrupar les algues pel color no és tan arbitrari com sembla, ja que el color d'una planta és el resultat de la presència o absència de diferents compostos químics en ella, que molt probablement van ser heretats d'un avantpassat comú. Altres grups anomenats "algues" amb característiques més o menys evidents eren les [[diatomees]] i els [[dinoflagelats]]. Però les "algues" tenen una quantitat de formes de vida d'allò més diverses, com també adaptacions i característiques fisiològiques molt diferents, per la qual cosa les seves relacions de parentiu amb els [[embriofitinsembriòfits]] (plantes terrestres) i entre si encara es mantenen en la foscor.

Una anàlisi detallada de la ultraestructura de les cèl·lules durant la divisió cel·lular i dels espermatozous de les plantes va revelar, ja al llarg de la [[dècada del 1960]], que el grup d'algues conegut com a "algues verdes" estava més emparentat amb les "plantes terrestres" que amb la resta de les "algues". Llavors va anar naixent la idea entre els botànics que les "algues verdes" i les "plantes terrestres" compartien un antecessor comú. A aquest grup avui se l'anomena ''[[Viridiplantae]]'', o grup de les "plantes verdes". Els dos grups d'algues verdes són els parents més propers de les plantes terrestres ([[embriofitinsembriòfits]]). El primer d'aquests grups són els [[caròfit]]s, a partir dels quals es van desenvolupar els embriofitinsembriòfits.<ref name="Bremer 1985">{{ref-publicació|cognom=Bremer|nom=K.|any=1985|article=Summary of green plant phylogeny and classification|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=369–385|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00434.x | issn = 0748-3007 }}</ref><ref name="Mishler and Churchill 1985">{{ref-publicació|cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors = S. P. Churchill|any=1985|article=Transition to a land flora: phylogenetic relationships of the green algae and bryophytes|publicació=Cladistics|volum=1|pàgines=305–328|doi=10.1111/j.1096-0031.1985.tb00431.x}}</ref><ref name="Mishler 1994">{{ref-publicació|cognom=Mishler|nom=Brent D.|coautors=Louise A. Lewis; Mark A. Buchheim; Karen S. Renzaglia; D. J. Garbary; Carl F. Delwiche; F. W. Zechman; T. S. Kantz; i Ron L. Chapman|any=1994|article=Phylogenetic relationships of the "green algae" and "bryophytes"|publicació=[[Annals of the Missouri Botanical Garden]]|volum=81|pàgines=451–483|doi=10.2307/2399900}}</ref>

Amb 5 cm, segons s'estima, van començar a tenir la seva evolució i a tenir parts especialitzades en la fotosíntesi: les fulles. Mentre algunes van quedar sent algues de les roques, altres van viure a terra ferma en llocs humits. Per a la seva supervivència va ser necessari que reduïssin la mida, se les va anomenar briofitins[[Briòfits en sentit ampli|briòfits]] o [[molses]]. Un altre grup es va desenvolupar, al contrari, amb gran mida i van definir una reproducció, hàbitat d'ombra i participació en l'ecosistema. El paper de les falgueres n'és potser el més important, són les desafiadores de les regles i adaptacions del món vegetal. Durant el carbonífer van aparèixer derivades d'un altre grup de grans plantes les gimnospermes. Des de llavors l'evolució de les plantes es veu marcada fonamentalment en la reproducció.

Les plantes són eucariotes que es van desenvolupar a partir d'algues verdes del grup ''Chlorophyta'' durant el [[paleozoic]]; aquestes algues van colonitzar les zones emergides, gràcies a una sèrie d'adaptacions a la xerofíl·lia que va originar el grup dels [[embriofitinsembriòfits]]. Els embriofitinsembriòfits presenten alternança de generacions heterofàsica i heteromorfa, són plantes adaptades a la vida terrestre amb òrgans apendiculars, també anomenats ''cormobionts''.

;Protocormòfits o briofitinsbriòfits (divisió ''Bryophyta''), molses, licopodis i hepàtiques:Els [[briofitinsBriòfits en sentit ampli|briòfits]] són petites plantes confinades a ambients humits, a més necessiten aigua líquida per a la fecundació. En el període silur van aparèixer noves formes d'embriofitinsembriòfits, amb millors adaptacions a la xericitat, cosa que els va permetre la conquesta d'amplis espais; es considera que les primeres plantes que van abandonar l'ambient líquid i conquerir la superfície terrestre van ser molses semblants al ''Physcomitrella patens'' fa ''ca''. 450 milions d'anys. Aquesta millora va permetre una radiació massiva al devon, cosa que els va fer dominar el paisatge. Aquest grup presenta, típicament, cutícules resistents a la dessecació i teixits vasculars, que transporten l'aigua per l'organisme, la qual cosa dona origen al terme "plantes vasculars". L'esporòfit funciona com un individu separat.

Aquests COV poden ser de diferents maneres, i es diferencien per la seva composició i la seva estructura. La diversitat dels COV és deguda a que per cada tipus d’atac, hi ha un tipus concret de COV. També hi ha uns concrets que només poden alliberar certes espècies de plantes, fent que les altres del voltant, si no són de la mateixa família, no tindran els receptors adequats  per poder aconseguir i entendre aquests.

:# El nom, en majúscula, del gènere al qual pertany la planta, va davant del nom específic i es pot abreujar quan es repeteix, si no hi ha ambigüitat, p. ex., ''C.  sempervirens''.

* [[Flors]]

* [[Llista de plantes de les Illes Balears]].

* [[Llista de plantes de Catalunya]].

* [[Llista de plantes del País Valencià]].

* [[Respiració vegetal]].

* [[Planta medicinal]].

* [[Fòsfor en les plantes]].

* [[Vegetals gegants]].

* [http://www.botanical-online.com/botanical7.htm Botanical Online] {{Caca}} ({{en anglès)}} {{Eses}}.