Telèmac: diferència entre les revisions

[[FileFitxer:Artgate Fondazione Cariplo - Canova Antonio, Ritorno di Telemaco.jpg|thumbminiatura|Antonio Canova. ''Ritorno di Telemaco'']]

En la [[mitologia grega]] '''Telèmac''' (en [[grec antic]] Τηλέμαχος ''Telémakhos'', "el «lluitador llunyà"», en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'[[Odisseu]] i [[Penèlope]],<ref>[[Homer]], ''[[Odissea]]'' i.216.</ref> i un personatge de ''[[L'Odissea]]'' d'[[Homer]].

Telèmac era molt jove quan el seu pare [[Odisseu]] va marxar a la [[Guerra de Troia]]. Vint anys després, s'esforça per plantar cara als pretendents que assetgen la seva mare i surt a buscar el pare, a qui tothom dónadona per mort.

Després que els déus en assemblea haguessin decidit que Odisseu havia de tornar a casa des de l'illa d'[[Ogígia]], [[Atena]], adoptant l'aparença de Mentes, rei dels tafis, va anar a [[Ítaca]] i va advertir Telèmac que expulsés els molestos pretendents de la seva mare de casa seva, i que anés a [[Pilos (Messènia)|Pilos]] i [[Esparta]] per obtenir informació sobre el seu pare.

A [[Pilos (Messènia)|Pilos]] es reuneix amb [[Nèstor (mitologia)|Nèstor]] i amb el seu fill [[Pisístrat (fill de Nèstor)|Pisístrat]], i després, a [[Esparta]] amb [[Menelau]] amb la idea de recollir informació sobre el pare. Nèstor no sap res, però Menelau li revela la visió de [[Proteu]] <nowiki/>sobre el seu pare: Odisseu està retingut contra la seva voluntat per la nimfa [[Calipso (mitologia) |Calipso]]. Mentre torna a [[Ítaca]], Telèmac acaba retrobant-se amb el seu pare i l'ajuda a acabar amb els pretendents.

En les tradicions posteriors a Homer, es recull que [[Palamedes]], quan intentava persuadir Odisseu perquè s'unís als grecs contra Troia i aquest fingia imbecil·litat, va posar el nen Telèmac davant de l'arada amb què Odisseu estava llaurant.<ref>Higini, Faules 95; Serbi, Sobre l'Eneida ii.81</ref><ref>Tzetzes, Sobre Licofrón 384</ref><ref> [[Claudi Elià]], Diversa Història xiii.12.</ref> Segons algunes fonts, Telèmac va ser el pare de Persèpolis i del poeta Homer amb Policasta (de vegades anomenada Epicasta), filla de Nèstor, i de Ptoliportes amb Nausícaa, filla d'Alcínous.<ref>Eustaci, Sobre Homer pàg. 1.796</ref><ref>Certamen d'Homer i Hesíode, 37; Dictis Cretense vi,6.</ref> D'altres expliquen que va ser induït per Atena a casar-se amb Circe i que amb ella va ser pare de [[Llatí]],<ref>Higini, Fàules 127.</ref> o que es va casar amb [[Casífon]], una filla d'aquesta, però en una disputa amb la seva sogra la va matar, per la qual cosa al seu torn Casífone el va matar a ell.<ref>Servi, "Sobre l'Eneida" i.273.</ref> Una versió afirma que Odisseu, a causa d'una profecia sobre que el seu fill era perillós per a ell, el va desterrar d'Ítaca. Servi fa Telèmac el fundador de la ciutat de [[Clusium]] a [[Etrúria]].<ref>Servi, Sobre l'Eneida x.167.</ref>

{{referències|2}}