Telèmac

En la mitologia grega Telèmac (en grec antic Τηλέμαχος Telemachos, "que lluita lluny", en al·lusió al seu pare) fou un heroi i fill d'Odisseu i Penèlope, i un personatge de L'Odissea d'Homer.

Mite

Telèmac era molt jove quan el seu pare va marxar a la Guerra de Troia. Vint anys després, s'esforça per plantar cara als pretendents que assetgen la seva mare i surt a buscar el pare, a qui tothom dóna per mort.

Després que els déus en assemblea haguessin decidit que Odisseu havia de tornar a casa des de l'illa d'Ogígia, Atenea, adoptant l'aparença de Mentes, rei dels tafis, va anar a Ítaca i va advertir Telèmac que expulsés els molestos pretendents de la seva mare de casa seva, i que anés a Pilos i Esparta per obtenir informació sobre el seu pare.

A Pilos es reuneix amb Nèstor i, després, a Esparta amb Menelau amb la idea de recollir informació sobre el pare. Nèstor no sap res, però Menelau li revela la visió de Proteu sobre el seu pare: Odisseu està retingut contra la seva voluntat per la nimfa Calipso. Mentre torna a Ítaca, Telèmac acaba retrobant-se amb el seu pare i l'ajuda a acabar amb els pretendents.

Telèmac va seguir el consell, però els pretendents van refusar abandonar la seva casa i Atenea, encara amb la forma de Mentes, el va acompanyar a Pilos. Allà van ser rebuts hospitalàriament per Néstor. Una filla de Néstor, Policasta, va banyar a Telèmac i el seu fill Pisístrato va dormir amb ell i després el va guiar a Esparta. De nou Menelau el va rebre amablement i li va comunicar la profecia deProteo sobre Odiseo: que és retingut contra la seva voluntat per la nimfa Calipso.[2]

Des d'Esparta Telèmac va tornar a casa seva, on va trobar el seu pare amb el porquerol Eumeu. Però com Atenea l'havia metamorfosejat en captaire, Telèmac no va reconèixer el seu pare fins que més tard aquest li va revelar qui era. Pare i fill van acordar llavors castigar els pretendents; i, després d'acabar amb ells, els van dispersar, Telèmac va acompanyar el seu pare a veure el seu ancià avi Laertes.[3]

En les tradicions posteriors a Homer, es recull que Palamedes, quan intentava persuadir Odisseu perquè s'unís als grecs contra Troia i aquest fingia imbecil·litat, va posar el nen Telèmac davant de l'arada amb què Odisseu estava llaurant.[4] Segons algunes fonts, Telèmac va ser el pare de Persèpolis i del poeta Homer amb Policasta (de vegades anomenada Epicasta), filla de Nèstor, i de Ptoliportes amb Nausícaa, filla d'Alcínous.[5] D'altres expliquen que va ser induït per Atenea a casar-se amb Circe i que amb ella va ser pare de Llatí,[6] o que es va casar amb Casífon, una filla d'aquesta, però en una disputa amb la seva sogra la va matar, per la qual cosa al seu torn Casífone, el va matar a ell.[7] Una versió afirma que Odisseu, a causa d'una profecia sobre que el seu fill era perillós per a ell, el va desterrar d'Ítaca. Servi fa Telémac el fundador de la ciutat deClusium a Etrùria.[8

NOTAS

1. Homero, Odissea i.216.

2. Homero, Odissea i.-iv.

3. Homero, Odissea xv.-xxiv.

4. Higino, Fàbules 95; Serbi, Sobre l'Eneida ii.81; Tzetzes, Sobre Licofrón 384; Claudio Eliano, Diversa Història xiii.12.

5. Eustacio, Sobre Homero pàg. 1796; Certamen d'Homero i Hesíodo, 37; Dictis Cretense vi,6.

6. Higino, Fàbules 127.

7. Serbi, Sobre l'Eneida i.273.

8. Serbi, Sobre l'Eneida x.167.