Yarmukià: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial

← Edició anterior

Contingut suprimit Contingut afegit

VisualWikitext

Revisió del 01:05, 5 juny 2022 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.843.327 edits m neteja i estandardització de codi ← Edició anterior		Revisió de 22:07, 19 set 2024 modifica desfés Rocafera (discussió \| contribucions) Autopatrullats 19.255 edits Jarmukià - Yarmukià Etiqueta: editor visual
(10 revisions intermèdies per 6 usuaris que no es mostren)
Línia 1: {{~~Grup~~Infotaula grup humà}} El j'''~~armukià~~yarmukià''' va ser una cultura ceràmica del període [[Neolític ceràmic\|neolític ceràmic A]] (PNA en les seves sigles en anglès) de l'antic [[Llevant (Orient Pròxim)\|Llevant]]. Amb una cronologia de c. 6400–6000 aC, va ser la primera cultura ceràmica de la zona que ocupa ~~actualemnt~~actualment l'estat d'Israel i una de les més antigues del Llevant. El ~~jarmukià~~yarmukià pren el nom del riu [[Yarmuk~~\|Jarmuk~~]], que flueix prop del jaciment tipus d'aquesta cultura, [[Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)\|Xa'ar HaGolan]], situat prop del [[Quibuts\|quibutzs]] [[Xa'ar HaGolan]], al peu dels [[Alts del Golan]]. Aquesta cultura és contemporània de la [[Lodià\|cultura lodiana, o Jericó IX]], i de la [[cultura Nizzanim]] al sud.▼ ▲El j'''armukià''' va ser una cultura ceràmica del període [[Neolític ceràmic\|neolític ceràmic A]] (PNA en les seves sigles en anglès) de l'antic [[Llevant (Orient Pròxim)\|Llevant]]. Amb una cronologia de c. 6400–6000 aC, va ser la primera cultura ceràmica de la zona que ocupa actualemnt l'estat d'Israel i una de les més antigues del Llevant. El jarmukià pren el nom del riu [[Yarmuk\|Jarmuk]], que flueix prop del jaciment tipus d'aquesta cultura, [[Sha'ar HaGolan (jaciment arqueològic)\|Xa'ar HaGolan]], situat prop del [[Quibuts\|quibutzs]] [[Xa'ar HaGolan]], al peu dels [[Alts del Golan]]. Aquesta cultura és contemporània de la [[Lodià\|cultura lodiana, o Jericó IX]], i de la [[cultura Nizzanim]] al sud. == Xa'ar HaGolan == [[Fitxer:Shaar Hagolan Mother Goddess clay figurine.jpg\|esquerra\|miniatura\|264x264px\|Figureta femenina trobada a Xaʽar HaGolan.]] El primer jaciment ~~jarmukià~~yarmukià es va excavar a [[Meguidó]] a la dècada de 1930, però els investigadors encara no van reconèixer que pertanyés a una cultura neolítica desconeguda. El 1949, el professor Moshe Stekelis a Xaʽar HaGolan va identificar-hi per primera vegada el ~~jarmukià~~yarmukià com a una cultura del neolític ceràmic a algunes parts d'Israel i Jordània. El jaciment, que data de l'any 6400-6000 aC, es trobava a la part central de la vall del Jordà, a la riba nord del Jarmuk. La seva superfície ocupava unes 20 hectàrees, la qual cosa el va convertir en un dels assentaments més grans coneguts del món en aquell moment. Tot i que després d'això es van descobrir altres llocs amb presència d'aquesta cultura, Xaʽar HaGolan va ser el més gran i probablement el centre d'aquesta cultura. El jaciment va ser excavat per dos equips d'arqueòlegs de la [[Universitat Hebrea de Jerusalem]]: un dirigit per Moshe Stekelis (1949-1952) i l'altre dirigit per Yosef Garfinkel (1989-1990, 1996-2004). Tot i que en les primeres excavacions no es van trobar edificis, una segona excavació va revelar una gran casa amb un pati d'aproximadament ~~250-700~~250–700 m² (segons els criteris de valoració de la zona). Estructures monumentals d'aquesta mida són desconegudes en altres jaciments d'aquella època. Les cases constaven d'un pati central envoltat d'unes petites estances. Els carrers passaven entre les cases, indicant un urbanisme desenvolupat. Durant les excavacions es va trobar un carrer central d'uns 3 metres d'amplada, pavimentat amb còdols fixats amb argila, i un carreró estret sinuós d'1 metre d'amplada. Aquests són els primers carrers descoberts a Palestina i alguns dels primers carrers coneguts de la història. Un pou de 4,15 m de profunditat excavat per a trobar les aigües subterrànies locals indica coneixements bàsics de la hidràulica. == Teoria recent == L'any 2015, una excavació d'urgència va treure a la llum un jaciment prehistòric prop de [[Beit Hilkia]] i la pedrera de [[Revivim]], amb troballes d'època ~~jarmukiana~~yarmukiàna, del [[Calcolític]] final i del [[Edat del bronze\|bronze mitjà]] IIA–IIB.<ref name=":0">{{Ref-web\|url= http://www.hadashot-esi.org.il/report_detail_eng.aspx?id=25754&mag_id=128\|títol=Bet Hilqiya\| consulta=4/6/2022\|llengua=anglès\| editor=Hadashot Arkheologiyot\|data=26/7/2020}}</ref> Va ser destacable la troballa d'una figureta d'argila cuita d'estil ~~jarmukià~~yarmukià, típica representació d'una deessa de la fertilitat, que significava la troballa més al sud d'aquest tipus de representació.<ref name=":0" /> De les 163 trobades fins a aquesta data, la gran majoria s'havien descobert a la zona principal de la cultura ~~jarmukiana~~yarmukiana, dins i al voltant del jaciment tipus de Xa'ar Hagolan al nord, i només existien dues excepcions al sud. Aquesta nova troballa va portar a l'especulació que bona part del Llevant meridional podria haver estat habitat per una civilització contigua durant aquella època, amb diferències entre els tipus de ceràmica més evidents pels arqueòlegs actuals que per a la gent que vivia aleshores.<ref name=":0" /> == Jaciments == [[Fitxer:Distribution_of_pottery_Neolithic_sites_in_southern_Levant-en.svg\|miniatura\|437x437px\|Mapa de la cultura ~~jarmukiana~~yarmukiàna dins del context d'altres cultures ceràmiques del neolític al Llevant meridional.{{legend\|#55ff55\|Cultura jarmukiana}}{{legend\|#ffe680\|Cultura lodiana (Jericó IX)}}{{legend\|#9955ff\|Cultura nizzanim}}]]Tot i que la cultura ~~jarmukiana~~yarmukiàna va ocupar regions limitades del nord d'[[Israel]] i el nord de [[Jordània]], s'ha trobat ceràmica ~~jarmukiana~~yarmukiana en altres jaciments de la regió, ~~inclús~~fins i tot en les excavacions del carrer Habashan de [[Tel -Aviv]] i cap al nord fins a [[Biblos]], al [[Líban]]. A més del jaciment de Xa'ar HaGolan, el 1999 es van identificar uns altres 20 jaciments amb presència de ceràmica jarmuliana a Israel, [[Cisjordània]], Jordània i el Líban.{{Sfn\|Garfinkel\|1999}} Per ordre alfabètic són els següents: Linha 21 ⟶ 20: === Israel === * [[Hazorea]] (vall de Jizreel, Israel){{Sfn\|Golden\|Rowan\|2009}}{{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} * Carrer HaBashan, Tel -Aviv, 500 m al sud del riu Jarkon (plana costanera, Israel){{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} * [[Hamadiya]] (vall central del [[Riu Jordà\|Jordà]]){{Sfn\|Golden\|Rowan\|2009}}{{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} * [[Munhata]] (vall central del Jordà){{Sfn\|Golden\|Rowan\|2009}}{{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} Linha 28 ⟶ 27: * Assentament de [[Seforis\|Nahal Zippori]] 3 ([[Galilea\|Galilea Occidental]]){{Sfn\|Barzilai\|Garfinkel\|van den Brink\|Vieugué\|2016\|p=97–115}} * [[Tel Kabri]] (plana costanera del nord){{Sfn\|VVAA\|2002\|p=305}} * [[Meguidó\|Tel Megiddo]] (vall de Jizreel) - Assentament ~~jarmukià~~yarmukià a la base del tel{{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} * [[Tel Qisxion\|Tel Qishyon/Qishion/Kishion]] (mal escrit com a Tel Kishon per la premsa) a prop del [[mont Tabor]] ([[Galilea\|Baixa Galilea]]){{Sfn\|Golden\|Rowan\|2009}}{{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} Linha 44 ⟶ 43: * [[Uadi Murabba'at\|Cova de Uadi Murabba'at]] ([[desert de Judea]]){{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} * [[Uadi Qana\|Cova de Uadi Qanah]] (oest dels turons de Samaria){{Sfn\|Garfinkel\|1993\|p=115–134}} == Cronologia relativa == {{Cronologia del període neolític}} == Referències == Linha 49 ⟶ 51: == Bibliografia == * {{Ref-publicació\|cognom=Barzilai\|nom=Omry\|article=Pottery function and culinary practices of Yarmukian societies in the late 7th millennium cal. BC: First results\|publicació=Paléorient\|url= https://www.persee.fr/doc/paleo_0153-9345_2016_num_42_2_5722\|data=2016\|pàgines=97–115\|cognom2=Garfinkel\|nom2=Yosef\|cognom3=van den Brink\|nom3=Edwin C. M.\|cognom4=Vieugué\|nom4=Julien\|volum=42\|doi=10.3406/paleo.2016.5722}} * {{Ref-publicació\|cognom=Garfinkel\|nom=Y.\|article=The Yarmukian Culture in Israel\|publicació=Paléorient\|data=1993\|volum=19\|doi=10.3406/paleo.1993.4587\|url= https://www.persee.fr/doc/paleo_0153-9345_1993_num_19_1_4587}} * {{Ref-llibre\|cognom=Garfinkel\|nom=Y\|títol=The Yarmukians, Neolithic Art from Sha'ar Hagolan\|llengua=anglès\|data=1999\| editorial=Bible Lands Museum\|lloc=Jerusalem}} * {{Ref-publicació\|cognom=Golden\|nom=Jonathan\|article=The Chalcolithic Period of the Southern Levant: A Synthetic Review\|publicació=Journal of World Prehistory\|data=2009\|pàgines=1-92\|cognom2=Rowan\|nom2=Yorke M.\|doi=10.1007/s10963-009-9016-4\|volum=22\|exemplar=1}} * {{Ref-publicació\|cognom=Gopher\|nom=Avi\|article=Preliminary Report on Excavations of Nahal Zehora II — Seasons of 1990 and 1991\|publicació=Journal of the Israel Prehistoric Society\|url= https://www.jstor.org/stable/23373367\|data=1991\|pàgines=169-172\|cognom2=Orrelle\|nom2=Estelle\|jstor=https://www.jstor.org/stable/23373367\|volum=24}} * {{Ref-llibre\|cognom=VVAA\|títol=Tel Kabri: The 1986-1993 Excavation Seasons\|llengua=anglès\|data=2002\| editorial=Emery and Claire Yass Publications in Archaeology, Institute of Archaeology, Tel Aviv University\|lloc=Tel -Aviv\|pàgines=476\|isbn=Emery and Claire Yass Publications in Archaeology, Institute of Archaeology, Tel Aviv University}} {{Commonscat}} [[Categoria:Cultures neolítiques d'Àsia]]