amo
Potser volíeu: amò
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central ⓘ balear /ˈa.mo/, /ˈa.mu/ Occidental: /ˈa.mo/
- Etimologia: Forma masculina de l’antic ama («dida»), segle XIV, del mossàrab *amma («posseïdor de béns»).
Nom
modificaamo m. (plural amos, femení ama)
- Propietari i senyor d'alguna cosa.
- cap de casa
- (mallorquí, menorquí) masover
Sinònims
modificaNotes
modificaEn balear no s’usa mai amb l’article salat: l’amo.
Traduccions
modificaTraduccions
Verb
modificaamo
- (central, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de amar.
- (nord-occidental col·loquial) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb amar.
- (nord-occidental col·loquial) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb amar.
Variants
modificaMiscel·lània
modificaVegeu també
modificaCastellà
modificaNom
modificaamo m. (plural amos, femení ama)
Sinònims
modificaVerb
modificaamo
Miscel·lània
modificaVegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre amo
Italià
modificaVerb
modificaamo
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ˈa.moː/
- Etimologia: Segons Karl Brugmann de l'arrel indoeuropea *am- («mare»), segons Olav Hackstein de l'arrel indoeuropea *am-, forma alternativa de *emo- («prendre»), segons Lewis i Short de l'arrel indoeuropea *sem- («unió»).
Verb
modificaamō (1a present?), amās (2a present), amāre (infinitiu), amāvī (perfet), amātum (supí)
- estimar, jo estimo
- Amare aliquem ex animo.
- Estimar algú amb tota l'ànima.
- tenir relacions sexuals
- Abiit quoque in Gazam et vidit ibi meretricem mulierem ingressusque est ad eam […] post haec amavit mulierem quae habitabat in valle Sorech et vocabatur Dalila.
- Després d'això Samsó va anar a Gaza i havent vist una prostituta va anar per ella […] Després va tenir relacions carnals amb una dona que habitava a la vall de Sorec i que es deia Dalila.