sors

Potser volíeu: Sors

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsɔrs/
• Rimes: -ɔɾs
• Homòfon: sorts

Nom

sors f. pl.

1. Forma plural de sor.

Català antic

Nom

sors f. pl.

1. forma plural de sor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sɔrs/
• Etimologia: Del protoindoeuropeu *ser₄- («aplegar»).

Nom

sors f. ‎(genitiu sortis)

1. tirada de daus, sorteig

   Sempronius cui ea provincia sorti evenit. — «Semproni, que ha aconseguit aquesta província per sorteig»

2. bola de loteria

   Ponere sortes in sitellam. — «Ficar les boles a la cistella.»

3. sort, destí

   Ferrea sors vitae difficilisque premit. — «El destí dur i inflexible m'aclapara.»

4. part, premi d'un sorteig

   Litterae allatae sunt Q. Minuci a Pisis : comitia suae sortis esse. — «Ha arribat la carta en què Q. Minucus escrita des de Pisa, dient que li ha tocat en sort presidir els comicis.»

5. tipus, mena, condició

   Homines ultimae sortis — «Homes de condició molt humil.»

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	sors	sortēs
Vocatiu	sors	sortēs
Acusatiu	sortem	sortēs
Genitiu	sortis	sortium
Datiu	sortī	sortibus
Ablatiu	sorte	sortibus

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.911