disputa
- De disputar.
- lengadocian, gascon /disˈpyto̞/
- escotar « disputa »
- provençau /disˈpytə/
disputa femenin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
disputa | disputas |
[disˈpyto̞] | [disˈpyto̞s] |
- Discussion mai o mens viva al subjècte d’opinions, d’interésses.
- (per extension) Altercacion violenta, querèla.
- Discussion, debat publics qui se fasián dins las escòlas, per resòlvre las questions de teologia, de filosofia, etc.
|
disputa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar
- De disputar.
- oriental /disˈputə/
- occidental /disˈputa/
disputa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disputa | disputes |
disputa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar
- De disputar.
- /disˈputa/
disputa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disputa | disputas |
disputa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar
- /dispyta/
disputa
- Tresena persona del singular del passat simple de disputer
- De disputar.
- /ˈdisputa/
disputa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disputa | dispute |
disputa
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de disputar
- Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de disputar
- De disputar.
- Portugal /diʃˈputɐ/
- Brasil /dʒiʃˈputɐ/ , /dʒisˈputə/
disputa femenin
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
disputa | disputas |
disputa