[go: nahoru, domu]

Malautiá de coronavirus de 2019

Aqueste article tracta d'un eveniment recent o en cors, e se pòt que las informacions que conten rendan pas compte dels darrièrs desvolopaments sul subjècte. Esitetz pas a metre la pagina a jorn e a diversificar las fonts d'informacions.

La COVID-19 (o Covid-19),[1] tanben coneguda coma malautiá de coronavirus de 2019 (acronim anglés significant coronavirus disease 2019), es una malautiá infecciosa emergenta de tipe zoonòsi virala, provocada pel coronavirus SARS-CoV-2 (èx 2019-nCoV), responsable d’una epidèmia que comencèt en novembre de 2019.

Simptòmas de COVID-19.

Entre novembre e decembre de 2019, mantas personas trabalhant dins un mercat de gròs de fruches de mar foguèron espitalizadas a Wuhan. Lo 21 de decembre, los mètges de l’estudi realizan que son en preséncia d’un nòu agent patogèn respiratòri.

La faiçon principala d'infeccion en umans es la transmission de persona a persona, que se produsís generalament a travèrs de gotetas respiratòrias d'individus infectats qu’estossegan, esternudan o exhalan. A un periòde d’incubacion d’entre 2 e 14 jorns. La transmission se pòt limitar en ruscant las mans e amb una bona igièna.

L’11 de març de 2020, l’Organizacion Mondiala de la Santat declarèt una pandèmia.

L’epidèmia bota al lum l’impreparacion dels servicis de santat publica e dels govèrns.

Referéncias

modificar
  1. Centre de terminologia. «Tèrmes del coronavirus» (en occitan). Termcat.

Vejatz tanben

modificar
Sus d'autres projècte de Wikimedia:
Commons 
Commons
Commons (Galariá)
Commons 
Commons
Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata Modèl:Commonscat/categories