[go: nahoru, domu]

Veire tanben : casă, casã
Catalan
Etimologia

Del latin casa

Prononciacion
legadocian, gascon /ˈkazo̞/
provençau /ˈkazə/
escotar « casa »
Sillabas

ca|sa

 Nom comun

casa (lengadocian); femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
casa casas
[ˈkazo̞] [ˈkazo̞s]
  1. Edifici destinat a l’abitacion umana.
  2. Compartiment d’un casièr, d’una boita, d’un tirador, d’una bibliotèca, etc.
    1. (Per extension) Subdivision dins un registre, un formulari o dins un tablèu, formadas per las linhas que copan las colomnas transversalament.
Sinonims

Edifici destinat a l’abitacion umana

Subdivision regulara

Derivats Traduccions
Edifici destinat a l’abitacion umana


Compartiment d’un casièr


Subdivision regulara


 Forma de vèrb

casa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de casar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de casar
Catalan
Etimologia

Del latin casa.

Prononciacion

['kazə] (oriental), ['kaza] (occidental)

Sillabas

ca | sa (2)

 Nom comun

casa femenin, pl. cases

  1. Ostal.
Derivats  Forma de vèrb

casa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de casar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de casar
Espanhòl
Etimologia

Del latin casa.

Prononciacion

['kasa]

escotar « casa »
Sillabas

ca | sa (2)

 Nom comun

casa femenin

  1. Ostal.
Derivats
 Forma de vèrb

casa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de casar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de casar
Italian
Etimologia

Del latin casa.

Prononciacion

['kaza]

Sillabas

ca | sa (2)

 Nom comun

casa femenin, pl. case

  1. Ostal.
Derivats  Forma de vèrb

casa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de casare
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de casare