Cambiende Istòria de Sardigna aragonesa (setzione)

== Is bator regnos giuigales ==
{{Càstia fintzas|Judicados sardos}}
In Sardigna s'agataiant unas istitutziones istatales istàbilmente cunformadas a livellu polìticu, is [[Judicadu sardu|Regnos giuigales]] o [[Judicadu sardu|Giuigados]]. A su tempus de s'afeamentu però nd'abarraiat isceti unu, su [[Judicadu de Arbaree|Giuigadu de Arbaree]], essende is de [[Judicadu de Càlaris|Càlaris]] e [[Judicadu de Gaddura|Gaddura]] derrotados ''manu militari'' dae is àteros Giuigados e dae sa [[Repùblica de Pisa]], e su de tres de [[Judicadu de Torres|Torres]] ispèrdidu a sighidu de sa crisi dinàstica a pustis de sa morte de s'ùrtima giuighissa, [[Adelàsia de Torres]], e de su vicariadu de [[Mighele Zanche]]. In logu suo aiant pigadu postu is sennorias de is [[Dòria]] e de is [[Malaspina]] e su [[lìberu comunu de Tàtari]]. Su Paba aiat dadu difatis a su re de [[Corona de Aragona|Aragona]] ''licentia invadendi'' prena, est a nàrrere su permissu de ocupare militarmente is duas ìsulas pro dare vida a su [[Regnu de Sardigna (1324-1720)|Regnu de Sardigna e Còrsica]], cun su fine de annichilire sa potèntzia ghibellina de Pisa.

Is Regnos de [[Judicadu de Càlaris|Càlaris]], de [[Judicadu de Arbaree|Arbaree]], de [[Judicadu de Torres|Torres]] e de [[Judicadu de Gaddura|Gaddura]] fiant istados soberanos, formados a fatu de s'isulamentu in ue fiat custrinta s'ìsula a cunsighidu de s'ispaniadura islàmica in su [[Mare Mediterràneu]], intre is sèculos VIII e IX, e a su retiru a banda de is [[Impèriu bizantinu|Bizantinos]] a cunsighidu suo. Ma sas ideologias polìticas opostas de s'època, segundu is cales sa soberania suprema parteniat a su Paba o a s'Imperadore de su [[Sacru Romanu Impèriu]], fiant premissa pro s'intrusida de custos pòderes in sa polìtica de s'ìsula. Tantis prus ca is Giuigados, in cantu erederis de s'amministratzione bizantina e influentzados dae sa cultura religiosa grega cun sa cale su Papadu aiat definitivamente segadu ogni ligàmene cun s'iscisma de su [[1054]], non fiant in giuridicamente incuadrados bene in is organizatziones polìticas de s'otzidente. Giai su giùighe [[Barisone II de Arbaree]] "aiat achiridu" su tìtulu de Re de Sardigna dae s'Imperadore [[Federicu Barbarossa|Fidericu Barbarossa]] in su [[1164]] ma non fiat resissidu a realizare s'impresa de unire sa Sardigna suta de su pòderiu suo.

A pustis de sa [[Conchista islàmica de Sitzìlia|conchista àraba de Sitzìlia]], su territòriu sardu cun probabilidade si fiat organizadu a primìtziu in unu Giuigadu solu, cun sede in Càlaris, in is manos de duas famìlias, Làcon e Gunale, e fiat cun probabilidade giai partzidu in prus entidades amministrativas locales, in s'ormina de sa partzidura amministrativa bizantina. Ma s'atacu de Musetu, cara a su [[1015]], aiat segadu is echilìbrios de s'ìsula cun derrotas medas de is sardos, ma gràtzias a is [[imbios pisanu-genovesos pro sa Sardigna]] e a pustis de annos de gherra, fiat agatada manera de liberare s'ìsula de sa minetza de is musulmanos. Su pòdere de giùighe de Càlaris nde fiat essidu meda indebilitadu e, forsis fintzas pro neghe de perricas e mandos a s'internu de sa famìlia reale, puru pro more de s'influèntzia de is [[repùblicas marineras]] semper prus poderosas, in pagu tempus is entidades amministrativas aiant pigadu fisionomia in bator regnos indipendentes e is rispetivos territòrios issoro currespondiant a is de is bator ''lociservatores'' chi s'amministratzione bizantina aiat lassadu in eredade. S'orìgine istòrica de is regnos sardos medievales diat istare, tando, in s'evolutzione de is tzircuscritziones bizantinas antigas in entidades soberanas autònomas. Segundu una teoria tramandada in su [[condaghe]] de S. Gaine, fonte chi diat artziare torra a sa fine de su de 12 sèculos, intradu in crisi su podere bizantinu bi diat èssere istada sa pigada de pòdere a banda de is ''donnos'', is titulares de su pòdere econòmicu. A fatu un'esponente de sa categoria diat èssere istadu numenadu giùighe cun càrriga annuale. Infines sa càrriga diat èssere divènnida a vida.

=== Inflèntzia pisana e genovesa ===
Is repùblicas marineras de [[Repùblica de Pisa|Pisa]] e de [[Repùblica de Gènova|Gènova]] aiant agiudadu is sardos a si liberare de is bardanas saraghinas e sarbende·ddos cun probabilidade dae s'espansione islàmica, ma s'agiudu prestadu aiat tentu a cunsighèntzia una intrusida de issas semper prus manna, fintzas a cando no dd'aiant ocupadu militarmente e si fiant ispartzidas tres de is bator regnos, fintzas a tando abarrados indipendentes: su [[Judicadu de Càlaris|Giuigadu de Càlaris]], su de [[Judicadu de Gaddura|Gaddura]] e su de [[Judicadu de Torres|Torres]]. Zonas mannas de costera, a longu de totu sa costa orientale, de sa zona de su Càlaris fintzas a Gaddura, costituiant imbetzes is territòrios ultramarinos de sa [[Pisa|Comuna de Pisa]], mentras ca is possedimentos de is famìlias ricas de is [[Dòria]], de is [[Malaspina]] e de is [[Donoràtico]] in su chirru nord-otzidentale fiant istèrridos meda. Unos àteros territòrios, comente [[Tàtari]], [[Igrèsias]] e [[Casteddu]], si fiant costituidos a lìberos comunos cun alliàntzias vàrias, e istatutos cosa sua iscritos in [[Limba latina|latinu medievale]], [[toscanu]] e [[Limba sarda|sardu]]. Sa [[Còssiga|Còrsica]], dae su 1299 parteniat in manera istàbile a sa [[Repùblica de Gènova]] e, mancari is tentativos de invasione, no fiat istada conchistada mai.