Cambiende Istòria de Sardigna aragonesa (setzione)

==Batalla de Seddori==
{{Càstia fintzas|Battalla de Seddori}}
A manu de sa fine de [[su de 14 sèculos]] e cumintzos de [[su de 15 sèculos]], sa Sardigna aiat padèssidu is efetos devastadores de sa [[peste niedda]] chi giai aiat semenadu mortes in totu [[Europa]]. S'[[epidèmia]] si fiat ispaniada a totu s'ìsula deghinende tzitades e biddas giai postas a sa proa dae is gherras estenuantes. In totue regnaiat morte e disisperu e in custu iscenàriu apocalìticu fintzas is operatziones militares aiant paradu. Fiat morta Elianora, fiat mortu fintzas su fìgiu [[Marianu V de Arbaree|Marianu V]] chentza de lassare erederis.

A sa [[Corona de Logu]] no fiat abarradu àtera cosa chi non fidare su Regnu a sos erederis de [[Biata de Arbaree|Biata Cappai de Baux]], fìgia de Marianu IV e mugere de Aymerich VI, visconte de [[Narbona]]; su nebode suo, [[Gulliermu III de Narbona|Gullielmu III de Narbona]], fiat istadu tando designadu giùighe. Peristantu, aprofitende de is problemas de sutzessione a su tronu arbaresu, su 6 santugaine de su [[1408]], un'esèrtzitu pòderosu, a su cumandu de [[Pedru Torrelles]], generale de [[Martine I de Sitzìlia|Martine I ''su Giòvanu'']], [[Regnu de Sitzìlia|re de Sitzìlia]] e erederi a sa corona de Aragona, fiat isbarcadu a Casteddu. Su 8 de nadale fiat arribbadu in s'ìsula fintzas Gullielmu III de Narbona e su 13 ghennàrgiu [[1409]] fiat istadu incoronadu in Aristanis re de Arbaree.

A pustis de tentativos vàrios de agatare un'acòrdiu in manera diplomàtica, non podende a agatare niunu cumpromissu, sa gherra fiat istada inevitàbile. Is primos iscontròrios fiant acontèssidos in mare, cando su 1º làmpadas [[1409]], in su [[golfu de s'Asinara]] sa flota catalanu-aragonesa aiat iscagiadu 6 galeras genovesas mandadas in agiudu a sos arbaresos, mentras su 30 làmpadas, is sartos de [[Seddori]] fiant istados teatru de sa batalla<ref>In custu giassu si faghet una crònaca de is vàrias [http://www.sabattalla.it/storia/introduzione_storia.htm fases de sa batalla de Seddori]</ref> detzisiva intre su regnu de Sardigna e Còrsica e su regnu de Arbaree.

S'esèrtzitu de Gullielmu III de Narbona fiat cumpostu dae 17.000 fantes arbaresos, duamìgia cadderis frantzesos e milli [[balestra (arma)|balestrieris]] genovesos. S'esèrtzitu de su regnu de Sardigna e Còrsica fiat cumpostu imbetzes de ottomìgia fantes e tremìgia [[Sitzìlia|cadderis sitzilianos]], [[Catalugna|cadderis catalanos]], [[Corona de Aragona|aragonesos]], [[valencia|valentzianos]] e [[Ìsulas Baleares|balearinos]]. Mègius armados e organizados, aiant isfundadu sa parte tzentrale de s'afilamentu arbaresu, partzende·ddu in duos truncones. Sa batalla fiat istada tosta meda e si fiat risòlvida in una derrota grae pro is sardu-giuigales.
[[File:Armoiries Aragon Sicile.svg|thumb|134x134px|Istemma de Martinu I de Sitzìlia]]

=== Gherra sighida ===
Bintighimbe dies a pustis de sa batalla, [[Martine su Giòvanu]] fiat mortu de repente de [[malària]] e in logu suo, Pedru Torrelles, giai logutenente suo, aiat sighidu sa gherra. Su 17 de austu de su [[1409]], in is instòrrios de [[Santa Justa]], fiat acontèssida sa segunda batalla e custa borta fiant istados is catalanu-aragonesos a padèssere pèrdidas graes meda. In su campu aiant lassadu prus 6.500 mortos. Ma nointames, [[Lenardu Cubeddu]], cumandante de sos arbaresos in logu de de [[Gulliermu de Arbarea|Gulliermu de Narbona]] - andadu a [[Frantza]] pro chircare afortzios - no aiat isfrutadu a prenu s'avantàgiu militare achiridu e si fiat retiradu in [[Aristanis]]. Peristantu acudiant afòrtzios de [[Ispagna]] e in pagu ora, torrados a s'organizare, is ibèricos aiant conchistadu [[Bosa]] e aiant postu suta de assìtiu a [[Aristanis]].

A custu puntu de sa gherra, pro resones disconnotas, [[Lenardu Cubeddu]], su 29 martzu [[1410]], si fiat rèndidu chentza de cumbàtere. Istòricos medas pensant a unu acòrdiu trasseri cun s'inimigu, fintzas pro ite de in cue a pagu, diat retzire in feu - dae su re de Sardigna - su [[Marchesadu de Aristanis]].

=== Sa resistèntzia arbaresa ===
Su regnu de Arbaree, mancari aiat pèrdidu sa capitale e is territòrios istòricos, fiat galu biu e cuntrollaiat totu sa Sardigna nord-orientale. Sa capitale fiat tramudada a [[Tàtari]] e [[Gulliermu III de Narbona]], torradu in s'ìsula, manteniat bia sa cuntierra, agiudadu dae is genovesos e de Nicolau Dòria, fìgiu de Brancalione Dòria. Aiat conchistadu su casteddu de [[Lungoni]] e pustis aiat minetzadu Aristanis etotu. Su 6 maju [[1412]], aiat chircadu de conchistare [[S'Alighèra|S'Alighera]] a su cumandu de un'esèrtzitu cumpostu dae frantzesos e tataresos, ma is catalanos ddos ant reusados. Cun su colare de su tempus su regnu s'aviaiat cara a un'inesoràbile decaèntzia. Abbaidadu male dae is sardos giuigales e discunfiadu, su 25 maju [[1414]], Gullielmu III at chircadu un'acòrdiu cun su Re de Sardigna. Ddi fiant apòrridos 100.000 [[Florinu|florinos]] de oro. Totu a una borta però [[Ferdinandu I de Aragona|Ferdinadu I de Aragona]] fiat mortu in antis de arribbare a una congruida. In logu suo fiat artziadu a in su tronu de sa Corona su fìgiu [[Alfonsu IV de Aragona]]. Cun issu a su pòdere sa corona fiat arribbada a istèrrida màssima e aiat cunsideradu a sèriu s'idea de unificare definitivamente totu is territòrios de su regnu de Sardigna e Còrsica. Dae diora in Ispagna si fiat allistrende una flota poderosa pro invàdere sa [[Còrsica]]. Sena de istentare, aiat segadu unilateralmente sa paghe cun Gènova e is tratados vàrios sutaiscritos. At bòlidu comente si siat leare a trèmene is tratativas - giai postas in sa mesa dae su babbu - pro s'achistu de is deretos in sa corona de Arbaree. Su 17 de austu [[1420]], in [[S'Alighera]], a pustis de prus de chimbe sèculos, pro 100.000 [[Frorinu|florinos]] de oro fiat finidu pro semper su [[Judicadu de Arbaree|Regnu de Arbaree]]. De in cue a pagu, peristantu, s'imbiu contra sa Còrsica fiat istadu unu fallimentu cumpretu.

=== S'avolotu de Lenardu de Alagòn ===
A pustis de sa morte de [[Lenardu Cubeddu]], marchesu de Aristanis e conte de [[Costera]], e de su fìgiu Sarbadore, su Marchesadu fiat istadu pretèndidu dae [[Lenardu de Alagon|Lenardu de Alagòn]] in cantu de pesada dae parte de mama de is Cubeddu. Sa pretesa de Lenardu, però, aiat agatadu s'opositzione de su visurrei Nicolau Carros, de pesada de [[Ugone II de Arbaree]] pro parte de mama. A càusa de custas tensiones intre fatziones opostas, in Aristanis aiat tzocadu un'avolotu cumandadu dae Lenardu de Alagòn. Su 14 abrile [[1470]], s'esèrtzitu de su Visurrei - chi fiat pro ocupare sa tzitade e ammortiare sos iscussertos - fiat istadu derrotadu dae is rebelles in sa batalla de [[Uras]]. Nicolau Carros at relatadu a su Re de Sardigna de su perìgulu chi Lenardu de Alagòn poderet iscadenare un'avolotu generale subra totu s'ìsula. [[Giuanne II de Aragona|Giuanne II]] tando, a pustis de àere cuntzèdidu a Lenardu s'imbestidura de su marchesadu, allarmadu, aiat sententziadu in is cunfrontos de totu sa famìlia de Alagòn una cundenna a morte e sa cunfisca de totu is benes cuntzèdidos. A cussu puntu in su [[1475]], s'avolotu si fiat allargadu in manera ulteriore e Lenardu de Alagòn aiat regortu totu is populatziones de s'ìsula chi non suportaiant de su domìniu istràngiu.

Dae s'Ispagna e dae unos àteros istados de sa Corona fiant istados imbiados afòrtzios, mentras ca in s'ìsula una epidèmia violenta de peste niedda bisestraiat is biddas e is tzitades. Si fiant furriados contra de su regnu de Sardigna is regiones de [[Barbàgia]], de [[Costera]], de [[Màrghine]], de [[Mandrolisai]], is [[Campidanu|Campidanos]], e totu s'ìsula fiat istada isciumbullada dae trumbullos violentos.

=== Sa batalla de Macumere ===
Sa batalla detzisiva fiat istada pretzèdida dae cumbatas sambenosas in mores [[Mores]] e in [[Àldara]]. Su 19 de maju de su [[1478]], s'esèrtzitu de su Visurrei aiat afracadu is sardos rebelles acanta de [[Macumere]]. Sa gherra fiat istada tosta forte. Lenardu de Alagòn fiat derrotadu dae fortzas aragonesas formadas dae contingentes de ''espingarderos'' e armadas cun artillierias poderosas lòmpidas dae Sitzìlia. Artale, su fìgiu de Lenardu fiat mortu gherrende. In su campu fiant mortos intre 8.000 e 10.000 òmines.

Lenardu de Alagòn fiat fuidu a [[Bosa]] dae in ue si fiat imbarcadu pro mòvere a [[Gènova]]. In artu mare fiat istadu però traìghidu, fatu presoneri e cunsignadu a s'ammiràlliu aragonesu Giuanne Villamarì chi dd'aiat portadu a [[Valencia]]. Cundennadu a morte, a pustis sa pena ddi fiat istada mudada in sa presone a vida. Fiat istadu inserradu in su casteddu de [[Xàtiva]], in ue fiat mortu su 3 de santandria de su [[1494]].
[[File:Jacques 2 d'aragon.png|thumb|Giagu II de Aragona, primu re de Sardigna]]