[go: nahoru, domu]

Aller au contenu

paraglaece

Èn årtike di Wiccionaire.
Loukîz eto : påraglaece.

Etimolodjeye

[candjî]

Aplacaedje di : « pare » (codjowa d’ « parer ») + « a » (l’) + « glaece ».

Prononçaedje

[candjî]

Sustantif

[candjî]
singulî pluriyal
paraglaece paraglaeces

paraglaece omrin

  1. (mot d’ mousseure) pitit boton avou ene pike, k’ on clawéve al simele des solés, po n’ nén rider, al nive u so on terrén di spôrt.
  2. (mot d’ acleveu di tchvås) minme sacwè, u ås fiers des tchvås, por zels èn nén rider sol glaece.
  3. (mot d’ djeu) tourpene (k’ a l’ minme cogne).
    • Li Bole toûne come ene sote paraglaece totåtoû do solea.
    • Ti creyes ; t’ es la, ti vikes et tchinter t’ paraglaece. Émile Gilliard (fråze rifondowe).

Ortografeyes

[candjî]

Ratournaedjes

[candjî]
pike ås solés, ås fiers å tchvå
djouwet ki toûne Loukîz a : tourpene

Waitîz eto

[candjî]

Lijhoz l’ årtike paraglaece so Wikipedia