CW Virginis
Coordenaes: 13h 34m 7.931s, 3° 39′ 32.289″
CW Virginis (CW Vir / 78 Virginis / o Virginis) ye una estrella variable na constelación de Virgu de magnitú aparente media +4,91.[8] Visualmente asitiada 4º al norte de Heze (ζ Virginis), alcuéntrase a 183 años lluz de distancia del Sistema Solar.
CW Virginis ye una estrella blanca de tipu espectral A1p clasificada como variable Alfa2 Canum Venaticorum.[8] Éstes son estrelles de la secuencia principal que se caractericen por tener intensos y variables campos magnéticos; nos sos espectros apaecen realzaes les llinies de ciertos elementos químicos, variando la so intensidá cola rotación de la estrella. α2 Canum Venaticorum y CU Virginis —esta postrera tamién na constelación de Virgu— son dos exemplos d'esti tipu de variables. En CW Virginis les llinies debíes a estronciu, cromu y europiu son especialmente notables; nel casu d'esti últimu elementu, la so bayura relativa ye 30.000 vegaes más elevada que nel Sol.[9] Coles mesmes, el conteníu relativo d'oxíxenu en rellación al de magnesiu ye especialmente baxu.
La velocidá de rotación proyeutada de CW Virginis ye de 16 km/s y el so periodu de rotación, igual al periodu de variación, ye de 3,722 díes. Dambos parámetros dexen determinar l'enclín del so exa de rotación (34º) al respective de la llinia de visión.[9] La fluctuación de rellumu ye pequeña, ente +4,91 y +4,99 magnitúes;[10] ésta produzse pola esistencia de «manches estelares» cerca de los polos —onde se concentren los elementos químicos de resultes del intensu campu magnéticu— qu'entren y salen del campu de visión. El campu magnéticu de CW Virginis ye 3000 vegaes mayor que'l campu magnéticu terrestre y foi la primer estrella distinta del Sol onde s'afayó (en 1947) un campu magnéticu.[9] Piénsase que probablemente ye una variable magnética irregular.[11]
La temperatura superficial de CW Virginis ye de 9060 K. 29 vegaes más lluminosa que'l Sol, el so radiu ye 2,4 vegaes más grande que'l del Sol y la so masa ye de 2,16 mases solares. Tien una edá de 460 millones d'años y alcuéntrase a metá de camín de la so vida como estrella de la secuencia principal.[12]
Referencies
[editar | editar la fonte]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: SIMBAD.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Afirmao en: Gaia EDR3. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 3 avientu 2020.
- ↑ Afirmao en: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 Marwan Gebran (mayu 2016). «A new method for the inversion of atmospheric parameters of A/Am stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi: .
- ↑ Caroline Soubiran (agostu 2018). «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (n'inglés). Astronomy and Astrophysics. doi: .
- ↑ Oleg Kochukhov (23 xunetu 2014). «Interferometry of chemically peculiar stars: theoretical predictions versus modern observing facilities» (n'inglés). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (2): páxs. 1629–1642. doi: .
- ↑ Afirmao en: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Stated in source according to: SIMBAD. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1999.
- ↑ 8,0 8,1 CW Virginis (SIMBAD)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 78 Virginis (Stars, Jim Kaler)
- ↑ CW Virginis (General Catalogue of Variable Stars)
- ↑ CW Virginis Archiváu 2016-03-04 en Wayback Machine (The Bright Star Catalogue)
- ↑ Kochukhov, O.; Bagnulo, S. (2006). «Evolutionary state of magnetic chemically peculiar stars». Astronomy and Astrophysics 450 (2). pp. 763-775. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...450..763K&db_key=AST&nosetcookie=1.