esclau

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əsˈkɫaw/^ⓘ, occidental /esˈkɫaw/
• Rimes: -aw
• Parònim: és clau
• Etimologia: Del francès esclave, segle XIV, del llatí medieval sclavus, del grec bizantí σκλάβος ‎(sklábos), del clàssic Σλαβῆνοι ‎(Slabênoi), del protoeslau *словѣнинъ ‎(slověninŭ, «eslau»), perquè els eslaus eren forçats pels bizantins a l’esclavitud en l’edat mitjana.

Nom

esclau m. ‎(plural esclaus, femení esclava)

1. Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat.
2. Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud.
3. Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades.

Derivats

• esclavatge, esclavisme, esclavista, esclavitud, esclavitzar

Traduccions

Persona sotmesa al domini d'una altra i sense llibertat

• Afrikaans: slaaf ^(af)
• Alemany: Sklave ^(de) m.
• Anglès: slave ^(en)
• Àrab: عَبْد‎ ^(ar) m.
• Asturià: esclavu ^(ast) m.
• Àzeri: qul ^(az)
• Belarús: раб ^(be) m. ‎(rab)
• Bengalí: দাস ^(bn)
• Bretó: sklav ^(br) m.
• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.
• Coreà: 노예 ^(ko) ‎(noye)
• Danès: slave ^(da) c.
• Eslovac: otrok ^(sk) m.
• Eslovè: suženj ^(sl) m.
• Esperanto: sklavo ^(eo)
• Estonià: ori ^(et)
• Feroès: trælur ^(fo) m.
• Finès: orja ^(fi)
• Francès: esclave ^(fr), captif ^(fr)
• Friülà: sclâf ^(fur)
• Gallec: escravo ^(gl) m.
• Gal·lès: slaf ^(cy) m.
• Georgià: მონა ^(ka) ‎(mona)
• Grec: δούλος ^(el) m. ‎(dulos), σκλάβος ^(el) m. ‎(sklavos)
• Grec antic: δοῦλος ^(grc) m. ‎(doûlos)
• Hebreu: עֶבֶד‎ ^(he) m.
• Hindi: दास ^(hi) m.
• Hongarès: rabszolga ^(hu)
• Ídix: שקלאַף‎ ^(yi) m.
• Ido: sklavo ^(io)
• Indonesi: hamba ^(id)
• Irlandès: sclábhaí ^(ga) m.
• Islandès: þræll ^(is) m.
• Italià: schiavo ^(it) m., schiava ^(it) f.
• Japonès: 奴隷 ^(ja)
• Kirguís: кул ^(ky) ‎(kul)
• Laosià: ຂ້າ ^(lo)
• Letó: vergs ^(lv) m.
• Lituà: vergas ^(lt) m.
• Llatí: servus ^(la), sclavus ^(la) m.
• Malai: hamba ^(ms)
• Marathi: दासी ^(mr) f.
• Mongol: боол ^(mn)
• Neerlandès: slaaf ^(nl) m.
• Noruec: slave ^(no) m.
• Occità: esclau ^(oc) m.
• Persa: برده‎ ^(fa)
• Polonès: niewolnik ^(pl) m., rab ^(pl) m.
• Portuguès: escravo ^(pt) m.
• Romanès: sclav ^(ro) m.
• Rus: раб ^(ru) m. ‎(rab), нево́льник ^(ru) m. ‎(nevólnik)
• Sànscrit: दासी ^(sa) f.
• Sard: isciabu ^(sc)
• Serbocroat: poб ^(sh), rob ^(sh)
• Sicilià: schiavu ^(scn) m.
• Suahili: mtumwa ^(sw)
• Suec: slav ^(sv) c.
• Tagal: alipin ^(tl)
• Tai: ทาส ^(th)
• Tàmil: அடிமை ^(ta)
• Tàtar: кол ^(tt)
• Turc: köle ^(tr)
• Txec: otrok ^(cs) m.
• Vènet: sciavo ^(vec)
• Volapük: slafan ^(vo)
• Xinès: 奴隸 ^(zh) ‎(奴隶, núlì)

Persona allistada en alguna confraria d'esclavitud

• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.
• Llatí: sodalis ^(la)

Persona subjecta als seus desitjos, vicis i passions desordenades

• Castellà: esclavo ^(es) m., esclava ^(es) f.
• Francès: esclave ^(fr)
• Italià: schiavo ^(it) m., schiava ^(it) f.

Adjectiu

esclau m. ‎(femení esclava, plural masculí esclaus, plural femení esclaves)

1. Sotmès a algun domini, a esclavitud.
2. Que implica dedicació exclusiva.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·clau (2)
• Heterograma de 6 lletres (acelsu)
• Anagrames: acules, aculés, ascleu, calues, caules, Caules, escula, esculà

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840. p. 669.

Català antic

• Etimologia: [2] De l'occità antic esclau.

Nom

esclau m. ‎(plural esclaus)

1. esclau

1. petjada

   "E caualcaren e anaren al camp e vaeren lesclau del cauall e tot ço quel senescal los hach dit" (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo