in-

Llatí

• Etimologia:

[1] Del protoitàlic *en-, procedent de l'arrel protoindoeuropea *n̥- ‎(«nivell zero»), que també va formar en el protoindoeuropeu la partícula negativa *ne ‎(«no»).

[2] De la preposició in.

Prefix

in-

1. in-, no

   Ex.: inhibeō, innato, ‎īnsānus, īnfīnītus

2. a dins de, des de l'interior

   Ex.: inducō, increscō,incidō

Nota d'ús

• Canvia de forma i de pronúnia en els següents casos:

‣im- seguit de b, p, m

‣il- seguit de l, p

‣ir- seguit de r

‣ig- seguit de gn