Circe

Potser volíeu: circe

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈsir.sə/, occidental /ˈsiɾ.se/
• Rimes: -iɾse

Nom propi

Circe f.

1. (mitologia grega) Màgica mítica, filla del déu Hèlios i de Perseis, protagonista de l’Odissea d’Homer.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: Circe ^(es)
• Francès: Circé ^(fr)
• Llatí: Circe ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: Cir·ce (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: GEC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɪr.keː/
• Etimologia: Del grec antic Κίρκη ‎(Kírkē).

Nom propi

Circē f. ‎(genitiu Circēs)

1. (mitologia grega) Circe

Declinació

1a declinació -ē, -ēs (grega)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	Circē	-
Vocatiu	Circē	-
Acusatiu	Circēn	-
Genitiu	Circēs	-
Datiu	Circae	-
Ablatiu	Circē	-

Vegeu també

• Gaffiot, Félix. «Circe». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934.