[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

mona

De Viccionari

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmo.nə/, occidental /ˈmo.na/
  • Rimes: -ona
  • Etimologia:
[1] De l’antic *mamona, de maimona, femení de maimó, de l'àrab ميمون ‎(maimûn, «babuí», literalment «feliç») per l’Aràbia Feliç ‎(«Iemen»).
[2] Del llatí mŭnda ‎(«safata guarnida amb pastes que s'oferien a la deessa Ceres»), plural neutre de mundus, o bé de l'àrab antic *mūna («provisions de boca»).

mona f. ‎(plural mones)

  1. Primat de cua curta del gènere dels cercopitecs.
  2. (popular) simi
  3. (col·loquial) borratxera
  4. Joc de cartes consistent en fer parelles de cartes del mateix valor que els jugadors es van prenent els uns als altres successivament.
    1. Carta desaparellada al joc de la mona.
    2. Jugador que perd el joc de la mona
  5. Petita nansa feta de xarxa

Sinònims

[modifica]

Relacionats

[modifica]
  • mico (de cua llarga)

Compostos i expressions

[modifica]

Traduccions

[modifica]

mona f. ‎(plural mones)

  1. Tortell decorat amb ous durs, que es menja tradicionalment per Pasqua Florida.

Relacionats

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: mo·na (2)
  • Anagrames: mano, Oman

Vegeu també

[modifica]

Castellà

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈmo.na/
  • Rimes: -ona

mona f. ‎(plural monas)

  1. forma femenina de mono
  2. mona [de Pascua]
  3. (col·loquial) mona, borratxera