agreujar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.ɣɾəwˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /a.ɣɾewˈd͡ʒa/
	valencià /a.ɣɾewˈd͡ʒaɾ/, /a.ɣɾewˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: agreujà
• Etimologia: Del llatí vulgar *aggreviare, segle XIV.

Verb

agreujar trans., pron. ‎(pronominal agreujar-se)

1. Fer tornar més greu una situació.
2. Causar un greuge a una persona, ferir-la en l'honor.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	agreujar			haver agreujat
gerundi	agreujant			havent agreujat
participi	agreujat, agreujada, agreujats, agreujades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	agreujo	agreuges	agreuja	agreugem	agreugeu	agreugen
	agreuge						val
	agreugi						sept
	agreuig			agreujam	agreujau		bal
imperfet	agreujava	agreujaves	agreujava	agreujàvem	agreujàveu	agreujaven
passat simple	agreugí	agreujares	agreujà	agreujàrem	agreujàreu	agreujaren
futur	agreujaré	agreujaràs	agreujarà	agreujarem	agreujareu	agreujaran
condicional	agreujaria	agreujaries	agreujaria	agreujaríem	agreujaríeu	agreujarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	agreugi	agreugis	agreugi	agreugem	agreugeu	agreugin
	agreuge	agreuges	agreuge			agreugen	occ, bal
imperfet	agreugés	agreugessis	agreugés	agreugéssim	agreugéssiu	agreugessin
		agreugesses		agreugéssem	agreugésseu	agreugessen
	agreujàs	agreujassis	agreujàs	agreujàssim	agreujàssiu	agreujassin	bal
		agreujasses		agreujàssem	agreujàsseu	agreujassen	val, bal (1)
	agreujara	agreujares	agreujara	agreujàrem	agreujàreu	agreujaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	agreuja	agreugi	agreugem	agreugeu	agreugin
	–				agreujau		bal
	–		agreuge			agreugen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... agreujat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... agreujar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... agreujat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... agreujat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... agreujat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... agreujat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... agreujar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... agreujat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... agreujat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... agreujat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: agreujo, agreuja, agreugem

Variants

• agravar (antic, alguerès)

Sinònims

• empitjorar, recaure
• befar, escarnir, faltar, infamar, injuriar, insultar, ofendre, ultratjar.

Traduccions

Fer més greu

• Alemany: verschlimmern ^(de)
• Anglès: aggravate ^(en)
• Castellà: agravar ^(es)
• Esperanto: pligravigi ^(eo)
• Francès: aggraver ^(fr)
• Italià: aggravare ^(it)
• Portuguès: agravar ^(pt)

Causar un greuge

• Anglès: offend ^(en)
• Castellà: agraviar ^(es)
• Francès: offenser ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: a·greu·jar (3)
• Anagrama: garrejau

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot