floríreu

Potser volíeu: florireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /fɫuˈɾi.ɾəw/
	balear /fɫoˈɾi.ɾəw/, /fɫuˈɾi.ɾəw/
Occidental:	/fɫoˈɾi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

floríreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de florir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb florir.

Variants

• [1] floriguéreu
• [2] floriguésseu, floriguéreu, floríssiu, florísseu

Català antic

Verb

floríreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de florir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de florir

Variants

• [1] florist
• [2] floríssets, florísseu, florírets