florires
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /fɫuˈɾi.ɾəs/ balear /fɫoˈɾi.ɾəs/, /fɫuˈɾi.ɾəs/ Occidental: /fɫoˈɾi.ɾes/
- Rimes: -iɾes
Verb
[modifica]florires
- (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de florir.
- (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb florir.
Variants
[modifica]- [1] florigueres
- [2] floriguesses, florigueres, florissis, florisses
Miscel·lània
[modifica]- Anagrama: florir-se
Català antic
[modifica]Verb
[modifica]florires
- segona persona singular (tu) del passat de florir
- segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de florir