[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

fon

De Viccionari
Potser volíeu: -fon, fòn

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈfon/
  • Rimes: -on

Verb

[modifica]

fon

  1. (literari, valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de ésser/ser.
  2. (col·loquial valencià) Primera persona del singular (jo) del passat simple de ésser/ser.

Variants

[modifica]
  • (3a persona) fou
  • (1a persona) fui

Verb

[modifica]

fon

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de fondre.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb fondre.

Verb

[modifica]

fon

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de fonar.

Variants

[modifica]

Català antic

[modifica]

Verb

[modifica]

fon

  1. primera persona singular (io, yo, jo) del passat de ésser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del passat de ésser

Variants

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈfɔn/
  • Etimologia: De l'alemany Föhn.

fon m. ‎(plural invariable)

  1. assecador

Sinònims

[modifica]

Vegeu també

[modifica]