solitari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /su.ɫiˈta.ɾi/
	balear /so.ɫiˈta.ɾi/, /su.ɫiˈta.ɾi/
Occidental:	/so.ɫiˈta.ɾi/

• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí solitarius.

Adjectiu

solitari m. ‎(femení solitària, plural masculí solitaris, plural femení solitàries)

1. Que li agrada estar sol.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lonely ^(en)
• Castellà: solitario ^(es)
• Francès: solitaire ^(fr)
• Italià: solitario ^(it)

Nom

solitari m. ‎(plural solitaris)

1. Joc de cartes per al qual només cal un jugador.
2. Anell que té un diamant sense més guarniments.

Traduccions

joc de cartes

• Anglès: patience ^(en)
• Castellà: solitario ^(es)
• Francès: réussite ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: so·li·ta·ri (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB