[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Micromecenatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 21:30, 30 ago 2011 amb l'última edició de Alexbot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

El micromecenatge o finançament en massa (de l'anglès crowd funding) descriu la cooperació, atenció i confiança col·lectiva de persones que treballen conjuntament i inverteixen diners en altres recursos junts, normalment per Internet, per donar suport als esforços iniciats per altra gent o organitzacions. El finançament en massa es du a terme amb diversos objectius, des d'ajuda humanitària, periodisme ciutadà, artistes que busquen suport dels seus admiradors, campanyes electorals o recursos per una start-up.[1]

Història

El finançament en massa té antics precedents en el camp de la caritat.[cal citació] Està rebent molta atenció pels emprenedors ara que els mitjans de comunicació socials, les comunitats virtuals i la tecnologia de micropagament fan possible fer donacions segures i ràpides.

Un dels pioners del finançament en massa en la indústria de la música va ser el grup de rock britànic Marillion. El 1997, els admiradors americans van subvencionar completament una gira pels Estats Units[2] —en total, uns 60.000 dòlars— amb donacions captades amb una campanya a Internet promoguda pels propis fans. Marillion ha fet servir el mateix sistema posteriorment per recaptar diners per la gravació i edició dels seus àlbums musicals [2], com Marbles[3][4]

La primera aplicació del crowd funding a la indústria del cinema data del 2004[5], quan els emprenedors i productors Guillaume Colboc i Benjamin Pommeraud, de la companyia Guyom Corp. van engegar una campanya de donació pública per Internet per finançar la seva pel·lícula Demain la Veille; en tres setmanes van aconseguir prop de 50.000 dòlars, que els van permetre rodar el seu film. Posteriorment, Spanner Films va imitar la idea en el camp dels documentals: van recaptar diners per The Age of Stupid durant cinc anys, començant el 14 de desembre del 2004[6] i acabant el 2009. Van aconseguir més de 900.000 lliures per cobrir tant la producció com la promoció del documental.

Altres definicions

Algunes opinions diuen que el finançament en massa no inclou inversions, sinó que només inclou donacions sense recompensa econòmica. Hi ha d'altres opinions que diuen, però, que el crowdfunding pot limitar-se a la posada en comú de recursos a fi d'iniciar projectes.

La majoria de les plataformes de finançament contenen un mecanisme de seguretat que fa que si l'objectiu econòmic del projecte no és assolit en el termini requerit les donacions no són cobrades als inversors; aquest sistema va ser batejat per Kickstarter com pledges.

Tanmateix, altres plataformes com Micropatronage utilitzen un sistema en què el públic recolza directament la tasca dels altres fent donacions a través d'Internet. El terme va ser popularitzat pel blocaire Jason Kotke, quan va renunciar al seu treball diari com a dissenyador web i va començar a viure dels seus blocs finançats gràcies a les donacions dels seus lectors.

Aplicacions contemporànies

El finançament en massa es fa servir en blocs, periodisme,[7] música i cinema independent,[8][9] així com per engegar una start-up.[10][11][12]

Enfocaments

En emprenedor que vulgui usar el finançament en massa normalment fa ús de les comunitats virtuals per sol·licitar donacions de petites quantitats de diners d'individuals que, normalment, no són professionals del sector de les finances. Hi ha moltes opcions, com per exemple:

  • La sol·licitud podria ser feta per recolzar una idea sense esperar res material a canvi. Aquest tipus de finançament en massa té antics precedents com en el patronatge artístic i les activitats normals de recaptació de diners per la caritat.
  • Un altre enfocament és el que mostra una imatge d'esponsorització a canvi dels diners rebuts. Un exemple d'Internet molt famós és The Million Dollar Homepage.
  • La sol·licutud podria ser per oferir un préstec (microfinançament), com per exemple Kiva.
  • Algun tipus de inversió en capital social podria ser oferta, encara que un esquema com aquest faria necessari vigilar en no caure en alguna llei financera relacionada amb l'oferta pública inicial.[11]
  • Inversió en capital social directa (per exemple, Crowdcube).

Referències

Enllaços externs