[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Anna Winlock

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:46, 16 ago 2018 amb l'última edició de KRLS Bot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaAnna Winlock
Biografia
Naixement15 setembre 1857 Modifica el valor a Wikidata
Cambridge (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 gener 1904 Modifica el valor a Wikidata (46 anys)
Boston (Massachusetts) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstatunidenca
Es coneix peraportacions a l'Astronomische Gesellschaft Katalog
Activitat
Camp de treballAstronomia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióastrònoma i matemàtica
OcupadorObservatori de Harvard Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJoseph Winlock


Anna Winlock (1857-1940) fou una astrònoma estatunidenca, filla del també astrònom Joseph Winlock.

Vida

Anna Winlock assistí a Cambridge, on estudià grec clàssic i matemàtiques i, influïda pel seu pare, s'inicià en el món de l'astronomia. Les seves acurades observacions i càlculs li permeteren entrar al Harvard College Observatory (essent la primera dona a sou d'aquesta institució).[1] Amb el seu salari mantenia tota la seva família (mare i quatre germans petits), ja que el seu pare es va morir just quan ella va acabar els seus estudis. Gràcies a la qualitat de la seva feina, l'observatori aviat va contractar més dones, generant una forta polèmica perquè cobraven molt menys que els seus companys homes. Va continuar a la mateixa feina fins que va morir als 47 anys.

Aportacions

Les seves principals aportacions relacionaven matemàtiques i astronomia. Amb els seus càlculs, va poder reduir les observacions necessàries. Col·laborà al llarg de dues dècades en l'addició de cossos a l'Astronomische Gesellschaft Katalog (particularment dins l'anomenat Cercle de Cambridge) i localitzà nombroses estrelles variables. També contribuí a l'estudi dels asteroides, en especial (433) Eros i (475) Ocllo, dels quals va descriure l'òrbita.[2]

Referències

  1. Ogilvie, Marilyn Bailey (1986). Women in science : antiquity through the nineteenth century : a biographical dictionary with annotated bibliography. Cambridge, Mass.: MIT Press. pp. 177–178. ISBN 9780262650380.
  2. Ogilvie, Marilyn. The Biographical Dictionary of Women in Science: Pioneering Lives From Ancient Times to the Mid-20th Century. Routledge, 2003. ISBN 9781135963422 [Consulta: 23 juliol 2015].