[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Càntabre (parla)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 02:13, 18 ago 2017 amb l'última edició de ArnauBot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Límit de la fonètica del muntanyès

El càntabre o muntanyès (cántabru en asturlleonès) és una una variant del asturlleonès[1] emprada a l'occident de Cantàbria i algunes zones de les valls del Pas i el Soba, a la part oriental. És característic, doncs, de les comarques de muntanya de Cantàbria, i d'aquí el seu nom.

El càntabre és una variant de l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries així com algunes de la província de Lleó. No té regulació ni cap grau de reconeixement en el seu domini lingüístic.[2]

Variants

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre ambdues està entre els rius Saja i Pas.[cal citació] El pasiego pertany a la variant oriental, amb la particularitat que està especialment ben conservat.[cal citació]

Referències

  1. Fernández Juncal, Carmen. Variación y prestigio: estudio sociolingüístico en el oriente de Cantabria (en castellà). Editorial CSIC, 1998, p. 14. ISBN 8400077725. 
  2. «¿Parlas la lingua cántabra?» (en castellà). El Diario Montañes, 28-10-2011. [Consulta: 27 maig 2016].