[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Calendari romà d'Orient

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 03:05, 1 set 2015 amb l'última edició de FranSisPac (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Constantí I representat en un mosaic de Santa Sofia.
Mosaic bizantí de la catedral de Monreale que representa la creació d'Adam, que la Bíblia situa en el sisè dia de la creació del món, fita usada per a establir l'inici del còmput d'aquest calendari.

Calendari bizantí és un dels tipus de calendari existents, derivat del calendari julià. Deu el seu nom al fet que va estar en ús durant tota la durada del mil·lenari Imperi bizantí. Va ser establert per Constantí I l'any 312 de l'era cristiana.[1]

Estructura

El calendari bizantí es derivava del calendari julià, usat en l'Imperi romà, diferenciant-se únicament per la data de començament de l'any i la numeració dels anys, a més d'establir-se un període de quinze anys anomenat indicció.

L'any començava el dia 1 de setembre i acabava el 31 d'agost. Cal senyalar que encara avui dia, a Sardenya, al mes de setembre se l'anomena Cabudanni -"cap d'any"-, un clar cas d'herència cultural de la dominació bizantina de l'illa.

La numeració dels anys s'iniciava l'any estimat de la creació del món (Anno Mundi en llatí, ἔτος κόσμου Εtos Kosmou en grec), que segons Panodoro d'Alexandria (l'erudit bizantí que ho va calcular a través d'una de les possibles interpretacions la cronologia bíblica) es va produir l'1 de setembre d'any 5509 a.[2] C., l'anomenada era antioquiana o era alexandrina.

Així, per exemple, la data de la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453) en el còmput bizantí es va produir l'any 6961, mentre que l'any que va des de setembre de 2013 fins a agost de 2014 correspon a l'any bizantí 7522.[3]

Després de la innovació del calendari gregorià (en ús als països catòlics des de 1582 i progressivament usat pels altres), el calendari bizantí (igual que el julià) presenta un desfasament de dates que actualment és de tretze dies (l'1 de setembre del bizantí correspon al 14 de setembre del gregorià).

Ús

El calendari bizantí es va començar a usar l'any 312, encara sota l'imperi romà, però cap a mitjan segle VI ja havia quedat sense ús, tant a la ciutat de Roma com la major part d'Occident, tot i que se seguia utilitzant en alguns llocs. En canvi, seguia plenament vigent a Orient, almenys fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453). A Rússia va seguir utilitzant-se fins que, el 1699, va ser abolit per Pedro I el Gran, el programa occidentalitzador del qual preferia l'ús del calendari julià.[4]

Notes

  1. Rivista sui Paleologi, p. 93
  2. Mercer Dictionary of the Bible, Chronology.
  3. Per ottenere l'anno bizantino da quello giuliano o gregoriano occorre aggiungere 5508 per le date fino al 31 agosto, 5509 per quelle dal 1º settembre in poi.
  4. Fuente para todo el artículo (citada en it:Calendario bizantino, consultado el 25/08/2014): Agostino Pertusi (a cura di).