[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Ecosistema marí

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 12:00, 6 març 2024 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Els ecosistemes marins representen un 97,6% de l'aigua del planeta. Els components abiòtics de l'ecosistema marí són l'aigua, les costes i els fons. 1-6: Domini pelàgic
1. Regió nerítica; 2. Regió oceànica; 3. Zona epipelàgica; 4. Zona batial (4a. Zona batial (4b. Zona batipelàgica; 5. Zona abissopelàgica o abissal; 6. Zona hadalopelàgica o hadal; (t: termoclina permanent)
A-D: Domini bentònic
A. Plataforma continental; B. Talús continental (B1. Talús continental superior; B2. Talús continental inferior); C. Plana abissal; D. Fossa hadal.

Els ecosistemes marins són un tipus d'ecosistemes aquàtics. Inclouen els oceans, mars i aiguamolls, entre d'altres. La vida sorgí i evolucionà al mar. El medi marí és molt estable, si es compara amb els hàbitats terrestres o d'aigua dolça. Les temperatures de les grans masses oceàniques varien poc, igual que la salinitat de l'aigua (3,5%). La composició iònica de l'aigua de mar és similar a la dels líquids corporals de la majoria d'organismes marins, fet que soluciona la regulació osmòtica.

En el medi oceànic, la llum solar penetra a l'aigua tan sols uns 200 metres. A major profunditat, hi ha foscor absoluta. A la zona il·luminada del mar se l'anomena regió fòtica, a la zona fosca regió afòtica.

El principal problema a l'oceà és la gran distància entre la zona fòtica (superficial) i els nutrients (sedimentats en aigües profundes). On hi ha llum per a la producció primària hi ha pocs nutrients inorgànics, i viceversa. No és sorprenent, doncs, que les zones amb major productivitat siguin aquelles en què les aigües profundes, fredes i carregades de nutrients afloren a la superfície. Aquestes zones es coneixen com a afloraments; el fitoplàncton s'hi desenvolupa de manera extraordinària i pot mantenir una cadena tròfica amb moltes baules; per aquest motiu, són les zones més riques en pesca.

Dominis

[modifica]

Domini pelàgic o de columna d'aigua

[modifica]

La massa aquosa, la columna d'aigua salada. Està poblat per organismes pelàgics (gransplanctònics, nectònics i neustònics).

  • El plàncton són els organismes que deriven a mitjana aigua, en ser arrossegats pels corrents marins.
  • El nècton són els organismes nedadors, que poden nedar més ràpidament que els corrents marins.
  • El nèuston són els organismes que viuen a la pel·lícula intermareal superficial.

Segons la distància de la costa

[modifica]
  • Zona nerítica: zona propera a la costa, situada sobre la plataforma continental. Es caracteritza pel moviment continu de l'aigua.
  • Zona oceànica: zona allunyada de la costa, generalment situada a l'interior de l'oceà.

Segons la profunditat

[modifica]

Domini bentònic o del fons marí

[modifica]

El substrat, el fons marí (rocós, pedregós, sorrenc, fangós). Poblat per organismes bentònics.

Segons la profunditat

[modifica]

Segons la il·luminació

[modifica]
  • La zona eufòtica: Amb prou il·luminació solar per a la fotosíntesi.
    • Zona supramareal: regió d'esquitxades, part costanera, sense vegetació terrestre, o només de tipus desèrtic.
    • Zona mesolitoral: regió d'intermarees, alternant entre exposada al aire i submergida pel mar, amb algues.
    • Zona infralitoral: regió permanentment submergida, sobre la plataforma continental interna, fins on hi ha vegetació bentònica, amb algues.
  • La zona disfòtica: Poca il·luminació solar, aprofitable només per algunes algues, com les algues vermelles.
    • Zona circalitoral: regió externa de la plataforma continental externa, on amb prou feines hi ha vegetació bentònica.
  • La zona afòtica: Dominada per la foscor.
    • Zona batial: regió del talús continental, de 200 a 3.000 m.
    • Zona abissal: regió del fons oceànic o de planes oceàniques, de 3.000 a 6.000 m.
    • Zona hadal: zones de subducción o de fosses oceàniques, de 6.000 a més de 10.000 m.

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]