[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Equació de Helmholtz: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits.
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Advanced mobile edit Newcomer task Suggested: add links
 
(23 revisions intermèdies per 14 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer:Helmholtz source.png|miniatura|Dues fonts de radiació en el pla, definida matemàticament per la funció ''ƒ'', que és zero a la regió blava]]
[[Fitxer:Helmholtz solution.png|miniatura|La part real del camp ''A'' resultant, on ''A'' és la solució a l'equació <math>(\nabla^2 + k^2) A = -f</math>]]
La ''' equació de Helmholtz ''', anomenada així per [[Hermann von Helmholtz]] ve donada per:
La ''' equació de Helmholtz ''', anomenada així per [[Hermann von Helmholtz]] ve donada per:


Línia 5: Línia 7:
</math>
</math>


on <math>\nabla^2 </math> és el [[operador laplacià|laplacià]], <math> k </math> és una constant ([[nombre d'ona]]), i <math>\phi </math> un camp escalar, és aquest cas, el camp magnètic i elèctric.
on <math>\nabla^2 </math> és el [[operador laplacià|laplacià]], <math> k </math> és una constant ([[nombre d'ona]]), i <math>\phi </math> un [[camp escalar]], és aquest cas, el camp magnètic i elèctric.


== Deducció teòrica de l'equació ==
== Deducció teòrica de l'equació ==
Anem a mostrar com es dedueixen les equacions de Helmholtz a partir de les [[equacions de Maxwell]]. Per '' mitjans no conductors lliures de fonts '' caracteritzats per <math>\epsilon </math> i <math>\mu (\sigma = 0) </math>, les [[equacions de Maxwell]] es redueixen a:
Anem a mostrar com es dedueixen les equacions de Helmholtz a partir de les [[equacions de Maxwell]]. Per '' medis<ref>{{ref-llibre|títol=Relativitat especial i electrodinàmica clàssica|url=https://books.google.cat/books?id=ZMymx_CFyE0C&pg=PA63|any=1998|editorial=Edicions Universitat Barcelona|isbn=978-84-8338-048-2|pàgines=63–}}</ref> no conductors lliures de fonts '' caracteritzats per <math>\epsilon </math> i <math>\mu (\sigma = 0) </math>, les [[equacions de Maxwell]] es redueixen a:


''' A ''': <math>\vec{\nabla}\times\vec{E}= -\mu\frac{\partial\vec{H}}{\partial t}</math>
''' A ''': <math>\vec{\nabla}\times\vec{E}= -\mu\frac{\partial\vec{H}}{\partial t}</math>
Línia 15: Línia 17:


''' C ''': <math>\vec{\nabla}\cdot\vec{E}= 0 </math>
''' C ''': <math>\vec{\nabla}\cdot\vec{E}= 0 </math>



''' D ''': <math>\vec{\nabla}\cdot\vec{H}= 0 </math>
''' D ''': <math>\vec{\nabla}\cdot\vec{H}= 0 </math>



Les equacions anteriors ''' A ''', ''' B ''', ''' C ''' i ''' D ''' són equacions diferencials de primer grau per als camps <math>\vec{E}</math> i <math>\vec{H}</math>. Podem combinar per produir una equació de segon grau contenint únicament <math>\vec{E}</math> o <math>\vec{H}</math>. Fem servir les equacions ''' A ''' i ''' B ''' i operant s'obté:
Les equacions anteriors ''' A ''', ''' B ''', ''' C ''' i ''' D ''' són [[Equació diferencial|equacions diferencials]] de primer grau per als camps <math>\vec{E}</math> i <math>\vec{H}</math>. Podem combinar per produir una [[equació de segon grau]] contenint únicament <math>\vec{E}</math> o <math>\vec{H}</math>. Fem servir les equacions ''' A ''' i ''' B ''' i operant s'obté:


<math>\vec{\nabla}\times\vec{\nabla}\times\vec{E}= -\mu\frac{\partial (\vec{\nabla}\times\vec{H})}{\partial t}= -\mu\cdot\epsilon\frac{\partial^2\vec{E}}{\partial t^2}</math>
<math>\vec{\nabla}\times\vec{\nabla}\times\vec{E}= -\mu\frac{\partial (\vec{\nabla}\times\vec{H})}{\partial t}= -\mu\cdot\epsilon\frac{\partial^2\vec{E}}{\partial t^2}</math>
Línia 50: Línia 52:
<math>\vec{\nabla^2}\vec{H}-\frac{1}{v_\mathrm{p}^2}\frac{\partial^2\vec{H}}{\partial t^2}= 0 </math>
<math>\vec{\nabla^2}\vec{H}-\frac{1}{v_\mathrm{p}^2}\frac{\partial^2\vec{H}}{\partial t^2}= 0 </math>


Com podem apreciar, les dues equacions anteriors són ''' les equacions d'ona vectorials homogènies '''. Descomponent aquestes dues equacions obtingudes en [[coordenades cartesianes]] podem descomposar-lo en tres equacions d'ones escalars, homogènies i unidimensionals. Cada component del [[camp elèctric|camp el}ectric]] i [[camp magnètic|magnètics]] ha de satisfer una equació la solució representa una [[equació d'ona|ona]].
Com podem apreciar, les dues equacions anteriors són ''' les equacions d'ona vectorials homogènies '''. Descomponent aquestes dues equacions obtingudes en [[coordenades cartesianes]] podem descompondre'l en tres equacions d'ones escalars, homogènies i unidimensionals. Cada component del [[camp elèctric]] i [[camp magnètic|magnètic]] ha de satisfer una equació la solució representa una [[equació d'ona|ona]].
Per camps amb dependència harmònica amb el temps convenientment utilitzada fasors. D'aquesta manera del deduït previ, s'arriba a la conclusió:
Per camps amb dependència harmònica amb el temps convenientment utilitzada fasors. D'aquesta manera del deduït previ, s'arriba a la conclusió:


Línia 63: Línia 65:
<math>\vec{\nabla^2}\vec{H_\mathrm{s}}+k^2\vec{H_\mathrm{s}}= 0 </math>
<math>\vec{\nabla^2}\vec{H_\mathrm{s}}+k^2\vec{H_\mathrm{s}}= 0 </math>


== Bibliografia ==
* {{ref-llibre| editor1-last = Abramowitz
| editor1-first = Milton
| editor2-last = Stegun
| editor2-first = Irene
|títol= Handbook of Mathematical functions with Formulas, Graphs and Mathematical Tables
|editorial= Dover Publications
|lloc= New York
|any= 1964
| isbn = 0-486-61272-4
}}

* {{ref-llibre|cognom1= Riley
|nom1= K. F.
|cognom2= Hobson
|nom2= M. P.
|cognom3= Bence
|nom3= S. J.
|títol= Mathematical methods for physics and engineering
|editorial= Cambridge University Press
|lloc= New York
|any= 2002
|capítol= Chapter 19
| isbn = 0-521-89067-5
}}

* {{ref-llibre|cognom1= Riley
|nom1= K. F.
|títol= Mathematical Methods for Scientists and Engineers
|editorial= University Science Books
|lloc= Sausalito, California
|any= 2002
|capítol= Chapter 16
| isbn = 1-891389-24-6
}}

* {{ref-llibre|cognom1= Saleh
|nom1= Bahaa E. A.
|cognom2= Teich
|nom2= Malvin Carl
|títol= Fundamentals of Photonics
| series = Wiley Series in Pure and Applied Optics
|editorial= John Wiley & Sons
|lloc= New York
|any= 1991
|capítol= Chapter 3
|pàgines= 80–107
| isbn = 0-471-83965-5
}}

* {{ref-llibre|cognom1= Sommerfeld
|nom1= Arnold
|títol= Partial Differential Equations in Physics
|editorial= Academic Press
|lloc= New York
|any= 1949
|capítol= Chapter 16
| isbn = 0126546568
}}

* {{ref-llibre|cognom= Howe
|nom= M. S.
|títol= Acoustics of fluid-structure interactions
|editorial= Cambridge University Press
|lloc= New York
|any= 1998
| isbn = 0-521-63320-6
}}


== Referències ==
== Referències ==
{{referències}}
* David K. Cheng "Fonaments d'Electromagnetisme per enginyeria"
* David K. Cheng "Fonaments d'Electromagnetisme per enginyeria"
* Pozar D.M. "Microwave engineering"
* Pozar D.M. "Microwave engineering"


{{ORDENA:Helmholtz, Equacio De}}
{{ORDENA:Helmholtz, Equacio De}}

[[Categoria:Càlcul multivariable]]
[[Categoria:Càlcul multivariable]]
[[Categoria:Equacions en derivades parcials]]
[[Categoria:Equacions en derivades parcials]]
[[Categoria:Equacions de la física|Helmholtz]]

[[bg:Уравнение на Хелмхолц]]
[[de:Helmholtz-Gleichung]]
[[en:Helmholtz equation]]
[[es:Ecuación de Helmholtz]]
[[fr:Équation de Helmholtz]]
[[he:משוואת הלמהולץ]]
[[it:Equazione di Helmholtz]]
[[ja:ヘルムホルツ方程式]]
[[ko:헬름홀츠 방정식]]
[[ru:Уравнение Гельмгольца]]
[[sq:Ekuacioni i Helmholcit]]
[[uk:Рівняння Гельмгольца]]
[[vi:Phương trình Helmholtz]]
[[zh:亥姆霍兹方程]]

Revisió de 11:24, 11 abr 2024

Dues fonts de radiació en el pla, definida matemàticament per la funció ƒ, que és zero a la regió blava
La part real del camp A resultant, on A és la solució a l'equació

La equació de Helmholtz , anomenada així per Hermann von Helmholtz ve donada per:

on és el laplacià, és una constant (nombre d'ona), i un camp escalar, és aquest cas, el camp magnètic i elèctric.

Deducció teòrica de l'equació

[modifica]

Anem a mostrar com es dedueixen les equacions de Helmholtz a partir de les equacions de Maxwell. Per medis[1] no conductors lliures de fonts caracteritzats per i , les equacions de Maxwell es redueixen a:

A :

B :

C :


D :


Les equacions anteriors A , B , C i D són equacions diferencials de primer grau per als camps i . Podem combinar per produir una equació de segon grau contenint únicament o . Fem servir les equacions A i B i operant s'obté:


Però sabem que:

i utilitzant l'equació C tenim que:

Per tant substituint els termes tenim finalment que:

La velocitat de fase ve donada per:

el que significa que:

i per tant, substituint, tenim:

Anàlogament podem treure l'equació per :

Com podem apreciar, les dues equacions anteriors són les equacions d'ona vectorials homogènies . Descomponent aquestes dues equacions obtingudes en coordenades cartesianes podem descompondre'l en tres equacions d'ones escalars, homogènies i unidimensionals. Cada component del camp elèctric i magnètic ha de satisfer una equació la solució representa una ona. Per camps amb dependència harmònica amb el temps convenientment utilitzada fasors. D'aquesta manera del deduït previ, s'arriba a la conclusió:

o

Anàlogament trobem la següent equació per al camp electromagnètic:

Bibliografia

[modifica]
  • Handbook of Mathematical functions with Formulas, Graphs and Mathematical Tables. New York: Dover Publications, 1964. ISBN 0-486-61272-4. 
  • Riley, K. F.; Hobson, M. P.; Bence, S. J.. «Chapter 19». A: Mathematical methods for physics and engineering. New York: Cambridge University Press, 2002. ISBN 0-521-89067-5. 
  • Riley, K. F.. «Chapter 16». A: Mathematical Methods for Scientists and Engineers. Sausalito, California: University Science Books, 2002. ISBN 1-891389-24-6. 
  • Saleh, Bahaa E. A.; Teich, Malvin Carl. «Chapter 3». A: Fundamentals of Photonics. New York: John Wiley & Sons, 1991, p. 80–107. ISBN 0-471-83965-5. 
  • Sommerfeld, Arnold. «Chapter 16». A: Partial Differential Equations in Physics. New York: Academic Press, 1949. ISBN 0126546568. 
  • Howe, M. S.. Acoustics of fluid-structure interactions. New York: Cambridge University Press, 1998. ISBN 0-521-63320-6. 

Referències

[modifica]
  1. Relativitat especial i electrodinàmica clàssica. Edicions Universitat Barcelona, 1998, p. 63–. ISBN 978-84-8338-048-2. 
  • David K. Cheng "Fonaments d'Electromagnetisme per enginyeria"
  • Pozar D.M. "Microwave engineering"