[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Fa menor

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 07:26, 14 juny 2023 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Fa menor
Tonalitat relativaLa♭ major
Tonalitat paral·lelaFa major
Notes
fa, sol, la♭, si♭, do, re♭, mi♭, fa

Fa menor (també Fam en la notació europea i Fm en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala menor natural a partir de la nota fa; així està constituïda per les notes fa, sol, la♭, si♭, do, re♭ i mi♭. La seva armadura conté quatre bemolls; en el cas de les escales menors melòdica i harmònica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major és la tonalitat de la bemoll major, i la tonalitat homònima és fa major.

És una tonalitat que s'associat amb la passió, amb dos exemples coneguts com són la Simfonia núm. 49, La Passione, i la Sonata "Appassionata" de Beethoven.

Exemples de composicions en fa menor

[modifica]

Composicions clàssiques

[modifica]

Altres tipus de música

[modifica]