Herdonea
Tipus | jaciment arqueològic | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Itàlia | |||
| ||||
Herdonea (grec antic: Ἐρδωνία) va ser una ciutat de l'interior de la Pulla, a una branca de la via Àpia que portava des Canusium a Beneventum. Era a 26 milles romanes (uns 40 km) de Canusium, segons l'Itinerari d'Antoní i la Taula de Peutinger. La ciutat es va unir als cartaginesos després de la batalla de Cannes.
El nom d'Herdonea es troba escrit de diverses maneres: Erdonias, a l'Itinerari d'Antoní, i Serdonis i Ardona en altres Itineraris.[1] No hi ha dubte que les Ardoneae que menciona Titus Livi[2] on Quint Fabi Màxim Berrugós va establir els seus quarters d'hivern l'any 214 aC, era només una corrupció del nom.
Es famosa a la història per haver estat l'escenari de dues derrotes romanes davant Hanníbal en només dos anys:
- La primera l'any 212 aC, en la què el pretor Gneu Fulvi Flac va ser derrotat pel general cartaginès.[3]
- La segona el 210 aC en què el procònsol Gneu Fulvi Centumal va tornar a ser derrotat.[4]
L'any 210 aC, com que Hanníbal no tenia confiança en la fidelitat de la ciutat, la va destruir, i va portar els seus habitants a Metapontum i Thurii. Més tard va ser reconstruïda, i en parlen Plini el Vell, Claudi Ptolemeu i Estrabó, però no va tenir importància. Sili Itàlic, a finals del segle i, diu que era un lloc desert i dessolat. Sembla que va tenir rang municipal i seguia existint al temps dels Itineraris al segle iv. Al segle ix els sarraïns la van destruir.
Les seves ruïnes encara existeixen, properes al llogaret d'Ordona, entre Bovino i Cerignola, a la carretera entre Nàpols i Òtranto.[1]