[go: nahoru, domu]
Vés al contingut

Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:27, 13 ago 2023 amb l'última edició de Pdg (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaLuis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 setembre 1813 Modifica el valor a Wikidata
Gaucín (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 1873 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÁngela Pérez de Barradas y Bernuy Modifica el valor a Wikidata
FillsLuis María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, María Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas, Carlos Fernández de Córdoba y Pérez de Barradas Modifica el valor a Wikidata
ParesLuis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides Modifica el valor a Wikidata  i María de la Concepción Ponce de León y Carvajal Modifica el valor a Wikidata

Luis Tomás Fernández de Córdoba y Ponce de León (Gaucín, 18 de setembre de 1813 - París, 6 de gener de 1873)[1] va ser un noble espanyol, XV duc de Medinaceli, Gran d'Espanya i cap de la Casa de Medinaceli. Va ser senador al Senat d'Espanya.

Biografia

[modifica]

Nascut el dia 18 de setembre de 1813 a la localitat magalenya de Gaucín essent fill de Luis Joaquín Fernández de Córdoba y Benavides, XIV duc de Medinaceli, i de María de la Concepción Ponce de León i Carvajal, dels ducs de Montemar. Per via paterna era net de Luis María Fernández de Córdoba i Gonzaga, XIII duc de Medinaceli, i de Joaquina María de Benavides i Pacheco, III duquessa de Santisteban del Puerto. Per via materna, era net d'Antonio Ponce de León i Dávila Carrillo de Albornoz, IV duc de Montemar, i María Luisa Carvajal i Sandoval, dels ducs d'Abrantes.

Va ser nomenat senador vitalici al Senat d'Espanya per Reial Decret de 15 d'agost de 1845. A més, Isabel II li va concedir la Gran Creu de Carles III per Reial Decret l'any següent, el 25 d'octubre de 1846. El 3 d'octubre de 1847 va succeir al seu pare en tots els títols i estats de la casa de Medinaceli.[2]

Va seguir la família reial en el seu exili a París després de la revolució de 1868. Va morir a la capital francesa el 6 de gener de 1873.[2]

Matrimoni i descendència

[modifica]

El 8 de febrer de 1848 contragué matrimoni amb Ángela Apolonio Pérez de Barradas i Bernuy, I duquessa de Dénia i Tarifa. Ángela Apolonio era filla de Fernando Pérez de Barradas i Arias de Saavedra, IX marquès de Peñaflor; i Maria del Rosario Bernuy i Aguayo, marquès de Benamejí. La parella tingué set fills:

Títols

[modifica]

Va ostentar els següents títols nobiliaris al llarg de la seva vida:[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Luis Tomás Fernández de Córdoba Ponce de León» (en castellà). Fundació Casa Ducal de Medinaceli. [Consulta: 2 agost 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Larios de la Rosa, Juan J.; Albendea Solís, Juan M. «Luis Tomás de Villanueva Fernández de Córdoba y Ponce de León» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 2 agost 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Luis_Tomás_Fernández_de_Córdoba_y_Ponce_de_León&oldid=32343434»