[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Laura Mancini

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 20:48, 17 juny 2019 amb l'última edició de Rebot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Plantilla:Infotaula personaLaura Mancini

Laura Mancini, artista desconegut
Biografia
Naixement6 de maig de 1636
Roma, Estats Pontificis
Mort8 de febrer de 1657(1657-02-08) (als 20 anys)
París, Regne de França
Causa de morttrastorn puerperal Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Pontificis Estats Pontificis
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perDuquessa de Mercoeur
Activitat
Ocupaciósocialité Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLluís de Borbó-Vendôme (1651–) Modifica el valor a Wikidata
FillsLluís Josep de Borbó-Vendôme Modifica el valor a Wikidata
ParesLorenzo Mancini i Geronima Mazzarino
GermansOlympe Mancini
Hortense Mancini
Marie Mancini
Marie Anna Mancini
Philippe Jules Mancini
Alphonse Mancini
Paul Mancini Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 9793992 Modifica el valor a Wikidata

Laura Mancini (Roma, Estats Pontificis, 6 de maig, 1636 - París, Regne de França, 8 de febrer de 1657) pertanyent a la família Mancini, casada amb Louis, Duc de Vendôme.

Es traslladà a París amb els seus germans Miquele Paolo i Olympe, quan només contava tretze anys d'edat, i obeint els desitjos expressats pel seu oncle. Fou promesa en matrimoni, al duc de Candale, el qual morí abans d'efectuar-se l'enllaç, i llavors casà (1651) amb el nét bastard d'Enric IV, el duc de Mercoeur, Louis de Vendôme. La boda s'efectuà a Brühl, prop de Colònia (Alemanya), on s'havia retirat Mazzarino a conseqüència dels esdeveniments de La Fronda, i en retronar aquest a França, nomenà al duc de Mercoeur governador de Catalunya i de Provença.

Laura era molt pietosa, i malgrat no ser tan bella com les seves germanes, fou molt apreciada per Anna d'Espanya i Lluís XIV.

Morí a conseqüències d'un mal part, havent deixat dos fills; el cèlebre general Lluís Josep de Borbó-Vendôme (vencedor de Luzzara) i el gran prior del mateix nom. El seu espòs, que llavors era governador de Provença, sentí tant la seva mort, que no va poder trobar consol, i més tard es va fer religiós.

Bibliografia