[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Reis de Suècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:02, 12 abr 2012 amb l'última edició de 95.34.126.7 (discussió). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Bandera de comandament dels Reis de Suècia

Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se’n desconeix els reis. Per a més informació veure Reis mitològics de Suècia.

Sagues

Segons les diverses sagues i llegendes nòrdiques, es pot recrear la següent línea reial prèvia a la casa de Munsö.:

Època Antiga

Entre l'any 935 i el 1222 governaren 20 reis:

  • Eric el Victoriós
  • Olaf el Tresorer
  • Anund Jacob el govern del qual començà en 1007 o 1009 fins 1050. A la seva mort sense fills el succeí el seu germà Emund el Vell
  • Emund el Vell qui regnà des de 1050 fins el seu emmetzinament el 1060.
  • Stenkil, noble que després de morir Emund sense descendència aconseguí d'obtenir la corona, dirigí el país de 1060 a 1066. Després de la seva mort Suècia travessaríia un període d'inestabiltat en què alguns dels seus fills foren reis.

Pagans i Cristians

Durant los anys següents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manifestà en una successió de reis de curta durada. Es de destacar la lluita entre els cristiano, cada cop més poderosos i que compartien credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La Llista es la següent:

  • Erik Stenkilsson succeí nominalment el seu pare, però morí a l‘any, quan en 1067 s'enfrontà a Erck el Pagà, un altre pretendent al tron.
  • El també fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, però el seu regnat acabà en 1070, rebutjat per la facció pagana.
  • Anund Gårdske, príncep d'origen rus, regnà de 1070 a 1075 quan fou deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
  • Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil també, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d'una Suècia unida, que en 1079, després de la seva mort fou heretat pel seu germà.
  • Inge I, un altre fill de Stenkil, es va fer amb el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
  • Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, després de la seva mort en 1087 Inge recuperà gairebé tot el poder
  • Erik Årsäll, fill de l'anterior fou elegit com a candidat pels pagans però a penes havia regnat entre 1087-1088, quan Inge reunificà el país.
  • Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik

Blasó de Valdemar Birgersson (1252).

Els Folkung

La dinastia Folkung família noble que accedí al tron amb Birger Jarl, i regnà entre 1222 i 1521. Els reis foren:

Interregne

La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregués la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regnà entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.

Segell de Margarida I.


Unió de Kalmar

  • Margarida I, reina de 1389 a 1396, s'aconvertí en l'hereva del tron després del govern d'Albert de Mecklemburg, unint la corona de Suècia a les altres que ja posseïa (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Unió de Kalmar.
  • Eric de Pomerània, la va succeir, regnà entre 1396 (encara que fins 1412 Margarida governà de facto) i 1434, quan una sublevació el va fer fora del tron. El 1435 aconseguí de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder passà a Carles VIII Knutsson, que es proclamà regent. Per seguna vegada es reinstaurà en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
  • Cristòfor de Baviera, era nebot d'Eric, qui moirí sense descendència. Per això heretà Dinamarca i Noruega, i s'aconvertí en candidat al tron suec. Després de dos anys amb el tron vacant, el consel el proclamà rei el 1441, i va regnar fins la seva mort en 1448.
Blasó de Carles VIII.


Període d'Inestabilitat

  • A la mort de Cristófor, Carles VIII Knutsson, que havia conservat el govern efectiu del país es proclamà rei, i governà de 1448 a 1457, quan fou enderrocat.
  • La dinastia Oldemburg arribà al poder an Dinamarca amb Cristià I, al qui el consell reial escollir per ser el noble més gran davant la falta d’n hereu legítim. Después d'enfrontar-se amb Carles VIII per Noruega, el vencé, i aconseguí apoderar-se també de Suècia, que governaria de 1457 a 1464.
  • Carles VIII Knutsson aconseguí recuperar el poder aquell any, però el 1465 havia tornat a perdre el tron. Per tercer cop, el 1467 fou proclamat rei, aquest cop fins a la seva mort el 1470.


Els Vasa

Vasa
Vasa

La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.

La dinastia Palatina

La dinastia Palatinat-Zweibrücken , entre 1654 i 1720.

La Casa de Hesse

Hesse
Hesse

La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei.


Els Holstein-Gottorp

La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.


Els Bernadotte

Bernadotte
Bernadotte

La actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francès Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleòniques. Començà el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.