7 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 7 de juny és el cent cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-novè en els anys de traspàs. Queden 207 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1640, Barcelona: Hi esdevé l'anomenat "Corpus de Sang", revolta dels segadors contra els terços castellans (guerra dels Segadors).[1]
- 1888, Barcelona: S'inaugura el Teatre Calvo-Vico, a la Gran Via de les Corts Catalanes.[2]
- 1896 - Barcelona: es fa l'atemptat del carrer dels Canvis Nous el dia de Corpus Christi contra la processó en el qual van morir i van resultar ferides moltes persones.[3]
- 1926, Barcelona: Un tramvia de la línia 30 atropella l'arquitecte Antoni Gaudí a la Gran Via, cantonada Bailèn; les ferides li provocaran la mort al cap de 3 dies.
- 2005, Barcelona: Es presenta el Manifest fundacional de Ciutadans de Catalunya "Per la constitució d'un nou partit polític a Catalunya".
- 2007, PortAventura: Inauguració de Furius Baco.
- 2024, Manresa: es dona la sortida a la primera edició de la Volta ciclista a Catalunya femenina.[4]
- Resta del món
- 1099: Primera Croada comença el setge de Jerusalem.
- 1494: El regne de Castella signa amb el de Portugal el Tractat de Tordesillas, pel que es divideixen el món.
- 1498: Cristòfor Colom salpa en el seu tercer viatge cap a Amèrica.
- 1520: Camp del Drap d'Or, inici de la trobada diplomàtica celebrada entre Enric VIII d'Anglaterra i Francesc I de França.
- 1654, França, Lluís XIV és coronat rei de França.
- 1692, Jamaica: Un terratrèmol destrueix la ciutat de Port Royal.[5]
- 1808, Espanya: L'exèrcit francès comandat per Pierre-Antoine Dupont de l'Étang venç a les forces espanyoles i entra en la Província de Còrdova on realitza un brutal i sanguinari saqueig de la ciutat[6] després de guanyar la batalla del Pont d'Alcolea.
- 1835, Espanya: José María Queipo de Llano és nomenat President del Consell de Ministres.
- 1880: Guerra del Pacífic: Pren d'Arica, batalla entre els exèrcits del Perú i Xile. La victòria xilena permet l'annexió de la ciutat d'Arica.
- 1905: el riu Paranà inunda i destrueix la ciutat de Santa Fe (Argentina) des d'aquesta matinada.
- 1905: Noruega declara la seva independència de Suècia.[7]
- 1914: El transatlàntic nord-americà "Alliance", de 40.000 tones, inaugura el Canal de Panamà, travessant-lo de l'oceà Atlàntic al Pacífic.[8]
- 1917: San Salvador (capital del Salvador) queda destruïda en la seva major part per un sisme de gran intensitat.[9]
- 1929: La Ciutat del Vaticà es converteix en un estat sobirà pels Pactes del Laterà.[10]
- 1940, Noruega: El rei Haakon VII i la resta del govern noruec fugen de Tromsø i s'exilien a Londres.[11]
- 1942, conclou la Batalla de Midway durant la Segona Guerra Mundial, una victòria crucial dels Estats Units contra l'armada i l'aviació japonesa.[12]
- 1945, Noruega: El rei Haakon VII de Noruega i la seva família tornen a Oslo.[13]
- 1968, Espanya: Primer assassinat de la banda armada ETA on mor assassinat el guàrdia civil José Ángel Pardines Arcay.
- 1982, Mèxic: Dos sismes amb magnitud de 6.9 i 7 respectivament i amb epicentre en Ometepec, Guerrero són sentits en la Ciutat de Mèxic durant la matinada.[14]
- 2008, Àustria i Suïssa: S'inicia l'Eurocopa 2008.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1861 - Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Cusidó i Cañellas, industrial tèxtil i regidor municipal de Sabadell (m. 1929).
- 1877 - Martorell, Baix Llobregat: Josep Palet i Bartomeu, tenor català (m. 1946).
- 1897 - Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Jové i Brufau, metal·lúrgic, militant sindical, una de les primeres víctimes de la guerra civil (m. 1936).
- 1902 - Barcelonaː Josefina Torrents i Illa, nedadora i dirigent esportiva catalana, pionera de la natació a Catalunya (m. 2006).[15]
- 1933 - Sabadell: Mirna Lacambra Domènech, soprano i promotora musical catalana.[16]
- 1949 - Vilassar de Dalt, Maresme: Toti Soler, guitarrista i cantant.[17]
- 1957 - Meliana, Horta Nord: Toni Mollà, escriptor i filòleg valencià.
- 1971 - Barcelonaː Névoa, cantant de fados catalana.[18]
- 1986 - Terrassaː Marta Ejarque Guillamat, periodista, ha estat jugadora d'hoquei sobre herba, en la posició de defensa.[19]
- 1996 - Sabadellː Judith Forca, waterpolista catalana del CN Sabadell, membre de la selecció espanyola.[20]
- Resta del món
- 1491 - Sant-Maloù, Regne de França: Jacques Cartier, explorador francès (m. 1557).[21]
- 1831 - Londresː Amelia Edwards, novel·lista, periodista, viatgera i primera egiptòloga anglesa (m. 1892).[22]
- 1845 - Veszprém, Imperi Austríac; a l'actual Hongria: Leopold Auer, violinista i professor de música austríac (m. 1930).[23]
- 1848 - París (França): Eugène Henri Paul Gauguin, pintor francès postimpressionista (m. 1903).[24]
- 1862 - Presburg (Bratislava), Imperi Austrohongarès: Philipp Eduard Anton von Lenard, físic alemany, premi Nobel de Física el 1905 (m. 1947).[25]
- 1876 - Rotterdamː Adya van Rees-Dutilh, artista tèxtil i pintora holandesa (m. 1959).[26]
- 1877 - Widnes, Anglaterra: Charles Glover Barkla, físic anglès, premi Nobel de Física el 1917 (m. 1944).[27]
- 1892 - Hamburg, Alemanya: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (m. 1964).
- 1896:
- Newburyport, Massachusetts (EUA): Robert S. Mulliken, físic i químic nord-americá, Premi Nobel de Química de l'any 1966 (m. 1986).[28]
- Kaposvár, comtat de Somogy: Imre Nagy, polític hongarès, dos cops president del govern del seu país (m. 1958).[7]
- 1899 - Dublínː Elisabeth Bowen, escriptora irlandesa en llengua anglesa (m. 1973).[29]
- 1907 - Schidlow, Imperi Austrohongarès, avui Chrzanów, Polòniaː Mascha Kaléko, rellevant poeta i escriptora alemanya del segle xx.[30]
- 1908 - Gènovaː Margherita Carosio, soprano italiana particularment associada al repertori lírico-coloratura (m. 2005).[31]
- 1909 -
- Westfield, Nova Jerseyː Virginia Apgar, anestesiòloga obstètrica estatunidenca, que ideà la puntuació d'Apgar (m. 1974).[32]
- Londresː Jessica Tandy, actriu anglesa nacionalitzada estatunidenca (m. 1994).[33]
- 1914 - Stettin, Prússia: Ernst Bader, actor, cantautor i compositor alemany.
- 1917 - Topekaː Gwendolyn Brooks, escriptora i professora estatunidenca, guanyadora del Premi Pulitzer (m. 2000).[34]
- 1920 - La Hoguette (França): Georges Marchais, polític comunista francès (m. 1997).[35]
- 1922 - Rosarioː Ana María Zeno, metgessa, professora, ginecòloga, sexòloga argentina, pionera de la contracepció (m. 2011).[36]
- 1933, Nagoya: Tsuneko Okazaki, científica japonesa descobridora dels fragments d'Okazaki.[37]
- 1940 - Treforest, Glamorganshire, Gal·les (Regne Unit): Thomas John Woodward, més conegut pel seu nom artístic Tom Jones, cantant britànic.[38]
- 1944 - Granada, Andalusia, Espanya: Miguel Ríos, músic espanyol de rock.
- 1952 - Istanbul, Turquia: Orhan Pamuk, escriptor turc, Premi Nobel de Literatura de l'any 2006.[39]
- 1957 - Parísː Fred Vargas, escriptora i arqueòloga francesa autora de novel·les policíaques d'èxit.[40]
- 1958 - Minneapolis, Minnesota: Prince Rogers Nelson, conegut com a Prince, cantant, compositor i multiinstrumentista de rock, soul, funk i new wave nord-americà (m. 2016).
- 1962 - Brig, Suïssa: Viola Amherd, política suïssa, membre del Consell Federal suís des de 2019
- 1978 - Mount Clemens, Michigan, Estats Units: Adrienne Frantz, actriu estatunidenca.
- 1985 - Kraljevo: Dejan Lekić, futbolista serbi.
- 1988 - Brampton, Ontario, Canadà: Michael Cera, actor canadenc.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 2010 - Xàbia, la Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià (n. 1922).
- Resta del món
- 1840 - Berlín: Frederic Guillem III de Prússia, Rei de Prússia (n. 1770).[41]
- 1843 - Tübingen, Regne de Württemberg: Friedrich Hölderlin, poeta alemany (n. 1770).[42]
- 1911 - Neuilly-sur-Seine (França): Maurice Rouvier, estadista francès, President del Consell de França (n. 1842).[43]
- 1936 - Buenos Airesː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (n. 1866).[44]
- 1937 - Los Angeles, Califòrniaː Jean Harlow, actriu estatunidenca i sex symbol de la dècada de 1930 (n. 1911).[45]
- 1954 - Wilmslow, Cheshire, Anglaterra: Alan Turing, matemàtic i filòsof anglès (n. 1912).[46]
- 1959 - Portoː Emília de Sousa Costa, escriptora i feminista portuguesa (n. 1877).[47]
- 1965 - Nova Yorkː Judy Holliday, actriu estatunidenca (n. 1921).[48]
- 1966:
- 1967 - Nova York (EUA): Dorothy Parker, poeta i escriptora estatunidenca (n. 1893).[50]
- 1968:
- Aduna, Guipúscoa, País Basc: José Pardines Arcay, guàrdia civil espanyol, primera víctima mortal d'ETA.
- Tolosa de Llenguadoc, Occitània, França: Txabi Etxebarrieta, guerriller basc, militant d'ETA.
- 1978 - Cambridge (Anglaterra): Ronald George Wreyford Norrish, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (n. 1897).[51]
- 1980:
- Pacific Palisades, Califòrnia, EUA: Henry Miller, escriptor estatunidenc.[52]
- Nova York (EUA): Philip Guston, pintor estatunidenc (n. 1913).[53]
- 2002 - Sant Sebastià, Espanya: Francisco Escudero García de Goizueta va ser un compositor basc (n. 1912).[54]
- 2006 - Hibib, Iraq: Abu Musab al Zarqaui, líder d'Al-Qaeda a l'Iraq.
- 2008 - El Caire, Egipte: Mustafa Khalil, polític egipci, Primer Ministre d'Egipte (n. 1920).[55]
- 2011 - París, França: Jorge Semprún Maura fou un escriptor, polític i guionista cinematogràfic espanyol (n. 1923).[56]
- 2012 - València, País Valencià: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre.
- 2015 - Londres, Anglaterra: Christopher Lee, actor anglès (n. 1922).
Festes i commemoracions
[modifica]Santoral
[modifica]Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011):[58] Pere, Valabons, Sabinià, Vistremund, Abenci i Jeremies de Còrdova, màrtirs (851); Colman de Dromore, bisbe (s. VI); Robert de Newminster, abat (1159); Antonio Maria Gianelli, bisbe i fundador (1846).
- Beats: Ana de San Bartolomé, carmelita (1626); Marie-Thérèse de Soubiran La Louvière, fundadora de les Germanes de Maria Auxiliadora (1889).
- Sants Licarió d'Egipte, màrtir; Potamiona d'Alexandria, màrtir (304); Willibald de Wessex (només a la diòcesi de Plymouth); Luciana de Bruges, màrtir; Vulflagi d'Abbeville, eremita (ca. 643); Meriadec de Vannes, bisbe (688); Herkumbert de Minden, bisbe (805); Aventí de Banhèras de Luishon, eremita i màrtir (segle ix); Deocar de Herrieden, abat (832); Fortunat de Trèveris, bisbe; Godoald de Sens, bisbe; Odó de Massy, abat (967); Godescalc dels Vends, rei i màrtir (1066); Meriadec II de Vannes, bisbe (1302); Moí de Besora, sant llegendari.
- Beats Landolf de Vareglate, bisbe d'Asti (1134); Urraca de Cañas, abadessa (1262); Demostene Ranzi, franciscà.
Església Copta
[modifica]- 30 Baixans: partida de Sant Fortunat, un dels Setanta apòstols; partida del papa Miquel IV d'Alexandria (1102).
Església Apostòlica Armènia
[modifica]- Sants Joan el Precursor; Atanagine, bisbe.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 20 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen al 25 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Terapont de Xipre, bisbe i hieromàrtir; Dodó de Geòrgia, príncep; Jaropolk, Esteve, Macari, Ígor i Juliana de Volínia; Joan i Maria d'Ústiug, justos; Celestí, màrtir; Olbià. Commemoració de la tercera troballa de l'honorable cap de Sant Joan Baptista; mort de Jordi de Zadonsk; reunió dels tres milions d'uniates a l'Església Ortodoxa de Vílnius en 1831.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Pioners de l'Església Anglicana Episcopal al Brasil (1890)
Esglésies luteranes
[modifica]- Seath'tl, cap de la Confederació Duwamish (1866), commemoració.
- Ludwig Ihmels, bisbe de Saxònia (1933) (Església Evangèlica d'Alemanya)
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 7 de juny
- ↑ «el Corpus de Sang | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Perrone, Raffaella. «Teatre Calvo-Vico / Teatre Granvia». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Martí, Joan. «La Volta a Catalunya femenina es normalitza». L'esportiu de Catalunya, 07-06-2024. [Consulta: 7 juny 2024].
- ↑ Pawson, Michael; Buisseret, David. Port Royal, Jamaica (en anglès). University of the West Indies Press, 2000, p.165. ISBN 9766400989.
- ↑ «Saqueo de Córdoba» (en castellà). Ingenieros del Rey. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2011. [Consulta: 20 abril 2011].
- ↑ 7,0 7,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «'Alliance', el primer buque que cruzó el Canal de Panamá», 07-06-2018. [Consulta: 2 juny 2024].
- ↑ Lifeline performance of El Salvador earthquakes of January 13 and February 13, 2001. ASCE Publications, 2002, p.24. ISBN 0784406626.
- ↑ Robbers, Gerhard. Encyclopedia of World Constitutions (en anglès). Infobase Publishing, p.1007. ISBN 0816060789.
- ↑ Conway, Martin; Gotovitch, José. Europe in exile: European exile communities in Britain, 1940-1945 (en anglès). Berghahn Books, 2001, p.154. ISBN 1571815031.
- ↑ «Battle of Midway | Significance & Outcome» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Food Agr, Managmt. Brandt (en anglès). Stanford University Press, p.314. ISBN 0804704457.
- ↑ Beroza, G.; Rial, J. A.; McNally, K. C. «Source mechanisms of the June 7, 1982 Ometepec, Mexico Earthquake». Geophys. Res. Lett., 11, 8, 1984, p. 689–692 [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «Josefina Torrens Illas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ Ustrell, Ricard «Sabadellencs: Mirna Lacambra. Semblança». Quadern de les idees, les arts i les lletres, 167, 2008, pàg. 35-40. ISSN: 2385-4979.
- ↑ «Toti Soler». Viasona. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Névoa (1971-)» (en castellà). datos.bne.es. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Marta Ejarque Guillamat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2021].
- ↑ «Judith Forca Ariza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jacques Cartier» (en francès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Amelia Edwards» (en castellà), 18-05-2017. Arxivat de l'original el 2021-06-06. [Consulta: 6 juny 2021].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Damigella, Anna Maria.. Gaugin. Barcelona: Planeta DeAgostini, [1998]. ISBN 84-395-7432-0.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Adya van Rees-Dutilh» (en neerlandès). RKD. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1917» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1966» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Elisabeth Bowen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Mascha Kaléko» (en anglès). Jewish Women's Archive, 31-12-1999. [Consulta: 4 maig 2022].
- ↑ Blyth, Alan «Obituary: Margherita Carosio» (en anglès). The Guardian, 20-01-2005. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «The Virginia Apgar Papers: biographical information». National Library of Medicine. [Consulta: 17 maig 2014].
- ↑ «Jessica Tandy» (en anglès). Enciclopaedia Britannica, 29-04-2024. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Gwendolyn Brooks | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Marchais» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Ana María Zeno, médica» (en castellà). Mujeres con ciencia. Cátedra de Cultura Científica de la Universitat del País Basc, 07-06-2016. [Consulta: 5 maig 2022].
- ↑ Sri Kantha, Sachi; Yamamoto, Saori «Trend-Setting Women Scientists of Biomedical Research in Japan». International Medical Journal, Vol. 22, No. 4. Japan Health Sciences University & Japan International Cultural Exchange Foundation, 8-2015, pp. 1 - 3.
- ↑ «Tom Jones | Welsh-born singer» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Orhan Pamuk | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Fred Vargas. Premi Princesa d'Astúries de Literatura 2018». Fundació Princesa d'Astúries. Premis Princesa d'Astúries. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Friedrich Hölderlin | German poet» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Rouvier» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ González Bazán, Elena Luz. «La escultora Lola Mora» (en castellà). Latitud Periódico, 13-11-2015. [Consulta: 24 setembre 2021].
- ↑ «Jean Harlow | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ «Alan Turing | Biography, Facts, & Education» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Emília de Sousa Costa escritora y feminista portuguesa» (en castellà). Heroínas. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Dorothy Parker». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Henry Miller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Escudero García, Francisco - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ «Mustafa Khalil | Egyptian politician» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jorge Semprun» (en francès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. Juni» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:7 de juny.