Arremon
 Toquí pectoral  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Arremon Vieillot, 1816 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Buarremon
|
Arremon és un gènere d'ocells de la família dels passerèl·lids (Passerellidae) que habiten a la zona neotropical.
Amb l'excepció del toquí cellaverd (Arremon virenticeps) que és endèmic de Mèxic, totes les espècies es troben a Amèrica del Sud, amb unes poques que arriben a Amèrica Central.
Aquests pardals es troben als boscos i boscos de les terres baixes on normalment s'alimenten a terra. En general, tenen les parts superiors de color oliva o grises amb el cap negre. Molts tenen una línia blanca per sobre de l'ull i alguns tenen una banda negra al pit.[1]
Taxonomia
[modifica]El gènere Arremon va ser erigit l'any 1816 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot en la seva “Analyse d'une Nouvelle Ornithologie Élémentaire” per acollir el toquí pectoral (Arremon taciturnus).[2] El nom prové del grec antic «arrhēmōn» que significa "silenci" o "sense parlar".[3] El toquí pectoral havia rebut el nom francès "L'Oiseau Silencieux" pel polímata Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon el 1779.[4][5]
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.1, 2024)[6] aquest gènere està format per 20 espècies:
- Arremon crassirostris - toquí de bigotis.
- Arremon castaneiceps - toquí de corona rogenca.
- Arremon brunneinucha - toquí de capell castany.
- Arremon virenticeps - toquí cellaverd.
- Arremon costaricensis - toquí de Costa Rica.
- Arremon assimilis - toquí becfí.
- Arremon basilicus - toquí de Bangs.
- Arremon perijanus - toquí de Perijá.
- Arremon torquatus - toquí cap-ratllat.
- Arremon atricapillus - toquí capnegre.
- Arremon phaeopleurus - toquí de Sclater.
- Arremon phygas - toquí de Berlepsch.
- Arremon flavirostris - toquí becgroc.
- Arremon dorbignii - toquí de coroneta ratllada.
- Arremon taciturnus - toquí pectoral.
- Arremon semitorquatus - toquí de mig collar.
- Arremon franciscanus - toquí del São Francisco.
- Arremon abeillei - toquí de corona negra.
- Arremon aurantiirostris - toquí de bec taronja.
- Arremon schlegeli - toquí aladaurat.
Referències
[modifica]- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Birds of South America: passerines. Londres: Christopher Helm, 2009. ISBN 978-1-4081-1342-4.
- ↑ Vieillot, Louis-Pierre. Analyse d'une nouvelle ornithologie élémentaire (en francès), 1816.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. 1. Aufl.. Londres: Christopher Helm, 2010. ISBN 978-1-4081-2501-4.
- ↑ Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc; Buffon, Georges Louis Leclerc. Histoire naturelle des oiseaux. t.7 (1779). París: De l'imprimerie royale, 1779.
- ↑ Cottrell, G. William,; Cottrell, G. William; Greenway, James C.; Mayr, Ernst; Paynter, Raymond A.. Check-list of birds of the world. v.13 (1970). Cambridge: Harvard University Press, 1970.
- ↑ «Master Lists – IOC World Bird List 14.1» (en anglès). IOC. [Consulta: 2 gener 2024].
