[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

Barbara Brix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la historiadora. Si cerqueu el municipi francès, vegeu «Brix».
Plantilla:Infotaula personaBarbara Brix

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata (82/83 anys)
Breslau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaHamburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKlosterschule (–2006) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
ParePeter Kröger Modifica el valor a Wikidata

Barbara Brix (Breslau, Alemanya –actualment Wrocław a Polònia– 1941) és una historiadora alemanya.[1]

Després de la segona guerra la seva família es va establir als afores de Dortmund i després Barbara se'n va anar a viure a la ciutat d'Hamburg on va ensenyar història a l'ESO Klosterschule.[2]

Poc abans de jubilar-se el 2006 va descobrir per atzar que son pare, Peter Kröger (1912-1980) no només va ser un metge militar que va servir a la Wehrmacht per a tractar els soldats ferits, però també va ser un membre actiu de les Einsatzgruppen, la milícia que seguia l'exèrcit per a «netejar» les terres ocupades i assassinar totes les persones indesitjades: jueus, gitans i persones amb discapacitat.[3][4]

De mitjan 2007 fins a 2008 va passar un any com a voluntària del Servei d'Acció Reconciliació per la Pau al memorial de Ribesaltes, prop de Perpinyà, a la Catalunya del Nord. És membre de la junta de l'Amicale Internationale KZ Neuengamme i fa molts anys que hi participa en el treball de memòria.[3][4]

És membre del grup Mémoire à quatre voix (Memòria a quatre veus), compost de dos fills de deportats que van morir a Neuengamme (Yvonne Cossu-Alba, filla del resistent Robert Alba, i Jean-Michel Gaussot) i dos fills de perseguidors nazis (la mateixa Brix i Ulrich Gantz)[5] que es dediquen a un treball conjunt de memòria per advertir contra les ideologies nacionalistes.[6] Propaguen la idea que

« Els fills dels resistents no poden presumir dels actes heroics dels seus pares, els fills dels perseguidors no s'han de sentir culpables dels crims dels seus pares.[6] »
Publicacions
  • Land, mein Land, wie leb'ich tief aus dir: Dr. Walter Bacher, Jude, Sozialdemokrat, Lehrer an der Klosterschule (1997) [7]

Referències

[modifica]
  1. Marimon Molas, Sílvia «Barbara Brix: "La unitat del meu pare anava de poble en poble buscant jueus per aniquilar-los"». Ara, 22-11-2021, pàg. 25.
  2. Schröter, Friederike «Nazi Eltern: Vater als Arzt bei den SS-Einsatzgruppen» (en alemany). Der Spiegel, 17-04-2014. ISSN: 2195-1349.
  3. 3,0 3,1 Schellen, Petra «Nazi-Vergangenheit: „Ich hatte vor Entsetzen kein Gefühl“» (en alemany). Die Tageszeitung: taz, 15-05-2016. ISSN: 0931-9085.
  4. 4,0 4,1 «Dunkles Familiengeheimnis: Der geliebte Vater als SS-Arzt» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 20-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2021].
  5. «Une mémoire à quatre voix des enfants de persécutés à la librairie Torcatis» (en francès). Le Journal Catalan, 27-02-2017. [Consulta: 23 novembre 2021].
  6. 6,0 6,1 «Mémoire à quatre voix» (en francès). Amicale de Neuengamme et de ses Kommandos, 25-03-2020. [Consulta: 23 novembre 2021].
  7. Brix, Barbara. Land, mein Land, wie leb'ich tief aus dir: Dr. Walter Bacher, Jude, Sozialdemokrat, Lehrer an der Klosterschule. Hamburg: Gymnasium Klosterschule, 1997, p. 68. ISBN 3-930802-60-0. 

Enllaços externs

[modifica]