Barbara Brix
Aquest article tracta sobre la historiadora. Si cerqueu el municipi francès, vegeu «Brix». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1941 (82/83 anys) Breslau (Polònia) |
Residència | Hamburg |
Activitat | |
Ocupació | historiadora |
Ocupador | Klosterschule (–2006) |
Membre de | |
Família | |
Pare | Peter Kröger |
Barbara Brix (Breslau, Alemanya –actualment Wrocław a Polònia– 1941) és una historiadora alemanya.[1]
Després de la segona guerra la seva família es va establir als afores de Dortmund i després Barbara se'n va anar a viure a la ciutat d'Hamburg on va ensenyar història a l'ESO Klosterschule.[2]
Poc abans de jubilar-se el 2006 va descobrir per atzar que son pare, Peter Kröger (1912-1980) no només va ser un metge militar que va servir a la Wehrmacht per a tractar els soldats ferits, però també va ser un membre actiu de les Einsatzgruppen, la milícia que seguia l'exèrcit per a «netejar» les terres ocupades i assassinar totes les persones indesitjades: jueus, gitans i persones amb discapacitat.[3][4]
De mitjan 2007 fins a 2008 va passar un any com a voluntària del Servei d'Acció Reconciliació per la Pau al memorial de Ribesaltes, prop de Perpinyà, a la Catalunya del Nord. És membre de la junta de l'Amicale Internationale KZ Neuengamme i fa molts anys que hi participa en el treball de memòria.[3][4]
És membre del grup Mémoire à quatre voix (Memòria a quatre veus), compost de dos fills de deportats que van morir a Neuengamme (Yvonne Cossu-Alba, filla del resistent Robert Alba, i Jean-Michel Gaussot) i dos fills de perseguidors nazis (la mateixa Brix i Ulrich Gantz)[5] que es dediquen a un treball conjunt de memòria per advertir contra les ideologies nacionalistes.[6] Propaguen la idea que
« | Els fills dels resistents no poden presumir dels actes heroics dels seus pares, els fills dels perseguidors no s'han de sentir culpables dels crims dels seus pares.[6] | » |
- Publicacions
- Land, mein Land, wie leb'ich tief aus dir: Dr. Walter Bacher, Jude, Sozialdemokrat, Lehrer an der Klosterschule (1997) [7]
Referències
[modifica]- ↑ Marimon Molas, Sílvia «Barbara Brix: "La unitat del meu pare anava de poble en poble buscant jueus per aniquilar-los"». Ara, 22-11-2021, pàg. 25.
- ↑ Schröter, Friederike «Nazi Eltern: Vater als Arzt bei den SS-Einsatzgruppen» (en alemany). Der Spiegel, 17-04-2014. ISSN: 2195-1349.
- ↑ 3,0 3,1 Schellen, Petra «Nazi-Vergangenheit: „Ich hatte vor Entsetzen kein Gefühl“» (en alemany). Die Tageszeitung: taz, 15-05-2016. ISSN: 0931-9085.
- ↑ 4,0 4,1 «Dunkles Familiengeheimnis: Der geliebte Vater als SS-Arzt» (en alemany). Frankfurter Allgemeine Zeitung, 20-11-2020 [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Une mémoire à quatre voix des enfants de persécutés à la librairie Torcatis» (en francès). Le Journal Catalan, 27-02-2017. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ 6,0 6,1 «Mémoire à quatre voix» (en francès). Amicale de Neuengamme et de ses Kommandos, 25-03-2020. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ Brix, Barbara. Land, mein Land, wie leb'ich tief aus dir: Dr. Walter Bacher, Jude, Sozialdemokrat, Lehrer an der Klosterschule. Hamburg: Gymnasium Klosterschule, 1997, p. 68. ISBN 3-930802-60-0.
Enllaços externs
[modifica]- «Familiengeschichten aus der NS-Zeit. Ein Interview mit Barbara Brix [Històries familiars de l'època nazi. Una intervista amb Barbara Brix]» (vídeo) (en alemany). Bezirksamt Hamburg-Mitte, 12-11-2021. Arxivat de l'original el 23 de novembre 2021. [Consulta: 23 novembre 2021].