[go: nahoru, domu]

Vés al contingut

GNU Assembler

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
GNU Assembler
Modifica el valor a Wikidata

Tipusassembler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Basat enLlenguatge assemblador i assembler (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Versió inicial1986 Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
toolset version of binutils Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU GPL 3.0 o posterior Modifica el valor a Wikidata
Part deGNU Binary Utilities Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Escrit enC Modifica el valor a Wikidata
Equip
Desenvolupador(s)Projecte GNU Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webgnu.org… (anglès) Modifica el valor a Wikidata

El GNU Assembler, conegut comunament com a gas o com, és l' assemblador desenvolupat pel Projecte GNU. És el back-end predeterminat de GCC. S'utilitza per muntar el sistema operatiu GNU i el nucli Linux, i diversos altres programaris. És una part del paquet GNU Binutils.

L'executable s'anomena gas o as, el nom estàndard per a un assemblador Unix. GAS és multiplataforma i s'executa i s'assembla per a diverses arquitectures d'ordinadors diferents. GAS és programari lliure publicat sota la Llicència Pública General de GNU v3.

Història

[modifica]

La primera versió de GAS es va publicar el 1986-1987. Va ser escrit per Dean Elsner i va donar suport a l'arquitectura VAX.

Sintaxi general

[modifica]

GAS admet una sintaxi general que funciona per a totes les arquitectures suportades. La sintaxi general inclou directives d'assemblador i un mètode per comentar. La sintaxi predeterminada és la sintaxi AT&T.

Directives

[modifica]

GAS utilitza directives d'assemblador (també conegudes com pseudoops), que són paraules clau que comencen amb un punt que es comporten de manera similar a les directives del preprocessador en el llenguatge de programació C. Tot i que la majoria de les directives d'assemblador disponibles són vàlides independentment de l'arquitectura de destinació, algunes directives depenen de la màquina.[1]

Des de la versió 2.10, la sintaxi Intel es pot utilitzar mitjançant l'ús de la directiva.intel_syntax.[2][3][4]

Com que és el back-end d'una suite de compiladors popular, és a dir, GCC, el GNU Assembler s'utilitza molt àmpliament per compilar programari de codi obert modern. El GAS s'utilitza sovint com a assemblador en sistemes operatius Linux juntament amb un altre programari GNU. També es pot trobar una versió modificada de GAS al paquet d'eines de desenvolupament de macOS des d'OS X.

Referències

[modifica]
  1. «The GNU Assembler - Assembler Directives» (en anglès). Arxivat de l'original el 2012-02-22. [Consulta: 13 abril 2008].
  2. «GNU Assembler News» (en anglès).[Enllaç no actiu]
  3. «AT&T Syntax versus Intel Syntax» (en anglès). Arxivat de l'original el 20 juny 2011. [Consulta: 28 juliol 2014].
  4. Ram Narayan. «Linux assemblers: A comparison of GAS and NASM» (en anglès). IBM DeveloperWorks, 17-10-2007. Arxivat de l'original el 3 març 2009. [Consulta: 28 juliol 2014].